Jaume Soler
La notícia es va conèixer dilluns 29 de juny. Detingut per la UCO de la Guàrdia Civil acusat de malversació i estafa José Luis Olivas, ex president de Bancaixa i ex president de la Generalitat Valenciana (2002-2003). Un pes pesant del PP valencià, on va ser de tot: regidor de l’Ajuntament de València, conseller, alt càrrec, diputat, secretari general, i posteriorment president de Bancaixa i del Banc de València…
El mateix dia passaven altres coses molt grosses, de molt relleu informatiu, així que la detenció d’Olivas i altres socis (ex alts directius de Bancaixa i del Banc de València i empresaris amics) quedà una mica en segon pla. La possible eixida de Grècia de l’euro i el drama que es viu en aquell país, la formació del nou Consell de la Generalitat, l’endemà dels terribles atemptats gihadistes a Tunísia, França, Kuwait, etc., dominaven l’escena informativa. Els noticiaris de TVE amb prou feines dedicaven un minut a la detenció d’Olivas.
I tanmateix el fet és espectacular i revelador. Un esdeveniment. La narració de les acusacions que planen sobre els detinguts, que s’hauran de demostrar i validar judicialment, trauen a la llum tota una manera de funcionar que només pot tindre un nom: el saqueig sistemàtic a què uns desaprensius han sotmès els diners dels valencians i, al capdavall, els diners públics. Amb suport il·limitat d’un partit, el PP, que s’ha beneficiat del saqueig i que ha conduït el País Valencià a la ruïna. Avui està a l’oposició, però encara no ha demanat perdó. I els seus aliats i suports mediàtics, valedors imprescindibles i també beneficiaris, encara continuen i volen continuar determinant i condicionant la política valenciana.
Els mateixos que varen perpetrar el frau i el robatori de les preferents i subordinades, els mateixos que varen enfonsar el sistema financer valencià, donaven préstecs sense garanties als seus amics (per valor d’uns 500 milions) i després participaven en el negoci. Finalment es busquen 140 milions o xifra semblant en comptes de Suïssa i Andorra. I es pot sospitar que el que expliquen els informes policials i de la fiscalia és només una part, la punta d’un iceberg que no sabem si eixirà del tot a la llum.
Les paraules fan curt. Tot un ex president de la Generalitat! Per molt que fos un interí deixat per Zaplana quan se n’anà a Madrid. J. L. Olivas (Motilla del Palancar, Conca, 1952), un advocat espavilat que aterrà a València, es va fer un lloc entre les elits polítiques i econòmiques. I es va fer milionari. Amb la política. Què li podien importar el País que l’acollia, els interessos públics, el benestar de la gent, l’interès col·lectiu dels valencians?
Ara es poden completar amb noms propis (Olivas, Domingo Parra, José Cortina, Aurelio Izquierdo) algunes pàgines il·lustratives del llibre d’Emili Tortosa Fulgor y muerte de las cajas de ahorro (PUV, 2015).
Després del cas Serafín Castellano, del cas Rus i de les desenes i desenes de casos de corrupció, imputacions, detencions, processaments, etc., protagonitzats per membres destacats del PP de l’època de Zaplana i Camps, la cosa està clara. Un saqueig en tota regla. Un saqueig mancomunat, perquè no es pot pensar en actuacions individuals sense un grau alt de complicitats i favors creuats. Sense tota una manera de fer acordada, tolerada, acceptada en les esferes de poder que han governat al llarg de dues dècades. La Guàrdia Civil, per un costat, i el nou govern de Ximo Puig i Mònica Oltra, per altre, han posat sengles punts finals a una època d’oprobi.
