Jesús Moncho
Les quatre barres roges sobre fons groc figuren en l’escut de la ciutat de L’Alguer, a l’illa de Sardenya. Igual com en l’escut de Teulada o de Benissa, el de Sant Vicent del Raspeig o el d’Alacant. Ja sabem que la Corona d’Aragó va manar allí des del S. XIV al XVIII, i la ciutat de l’Alguer, repoblada de catalans, s’anomenava la Barceloneta de Sardenya.
Allí, en les coves de Neptú, al Cap de la Caça, amb 654 escalons per arribar-hi, el guia ens explicava les sobergues formacions naturals d’estalactites en anglés, alemany, francés, italià, sard i… català. Ens deia que el poble sard havia estat un poble d’emigració, ell mateix havia nascut a Suïssa i, per això, parlava tantes llengües, però era el català-alguerés la seua llengua materna que parlaven a casa.
Ben a prop del Cap de la Caça i les Coves de Neptú, trobàvem la Cala del Portitxol, igual nom que la cala nostra de Xàbia, o el topònim del Portitxol en el camí entre Elx i Alacant. I així successivament.
A les botigues encara ens han atés en català. Un alguerés-català parlat només per un 20% de la població, que ha crescut enormement per ser la primera ciutat turística de l’illa de Sardenya, i que, orgullosa, proclama en l’himne de la ciutat coses com estes:
Aquest crit és arribat fins a nostra platja Catalans de l’Alguer, curatje! no ublirem nostru passat.
No molt poblada i sense a penes cases de camp ni xalets ni urbanitzacions,tota l’illa de Sardenya resulta ser un bosc verd mediterrani. On el nord-est, arrimat a la península itàlica, és la zona més turística. I, al sud de l’illa, Cagliari-Càller és la ciutat més important, port mercantil, el nom dels carrers de la qual constantment evoquen ressonàncies conegudes: carrer Barcelona, carrer Ciutadella, Mallorca…
També, per algunes zones, encara trobàvem (misteris dels temps) algunes ancianes completament de negre de cap a peus, amb el cap cobert amb un mocador negre, com les nostres iaies quan érem menudets. Però allò més important és que el caràcter dels sards és paregut al nostre, xarraire, amable, obert, i tenen considerats els catalans i valencians com a personatges propers, dignes d’admirar. S’estimen molt Alacant (la marxa, diuen), València (ciutat mediterrània preciosa) i Barcelona (ciutat cosmopolita).
Bo, tornarem a Sardenya i a L’Alguer quan podrem. Mentres, els mantindrem ben endins en el nostre record, puix què ells diuen que són sards, que són Corona d’Aragó.
www.jesusmoncho.com
