Adrià Alfonso
Partim d’allò que ens és més proper conéixer que, quan hi vas fora, pots explicar. Més enllà de conéixer el País Valencià perfectament, cosa molt desitjable però que no és el cas per desgràcia en la majoria de valencians, són els que sí que el coneixen els qui han d’explicar i contar quin País tenim. Quan coneixes gent d’altres indrets del món, te n’adones que a part de com
ven la Conselleria de turisme el nostre País, amb programes com InfoTour amb més de 198 oficines, el turisme de creuers, el turisme de platges, etc.; però per què hi ha gent de València ciutat que no ha pujat mai al castell de Xàtiva? Altra qüestió que se li planteja al valencià en anar fora és explicar coses tan estranyes per a un País del segle XXI com què és una “Llei de Senyes d’Identitat”. Perquè clar, no pots vendre turisme d’un País banal per a tothom, sempre hi ha gent que li interessa la cultura. La Conselleria de Turisme contràriament al concepte de vertebració juga amb el provincialisme dividint amb tres marques el País “Costa Blanca Alicante”, “València. Terra i mar” i “Mediterráneo Castellón”, pràcticament estan encarades per al turisme de sol i platja. Quan tens que aconsellar en una conversa què recomanes del teu País, o què ensenyaries fent de guia cultural del teu país va molt més enllà dels tòpics amb els que la Conselleria de Turisme ens encotilla. Al meu parer, el cap i casal és central però l’oferta turística reflexa la coentor i el poc compromís de mostrar allò que fou València. Actualment hi ha moltes ofertes culturals de tours bons com “València islàmica”, “València romana”, “València de gremis medievals” “València modernista” “València republicana” però la majoria de vegades són minoritaris i no compten amb el suport institucional adient. Clar, el turista foraster és portat al centre de València, del qual no se li explica res, i a les Arts i les Ciències etc., per a fer-se el retrato sense anar més enllà en la nostra història o cultura. Sens dubte molts es queden amb el casc antic, Ciutat Vella, el Carme, el Pilar, la Seu, etc.
Una altra història seria l’accessibilitat a tots els edificis d’interés turístic del centre on la majoria de palaus no es poden visitar. A banda, llocs d’interés cultural i històric que repassen el nostre esdevindre estan massa lluny i gens publicitats com el Museu d’Història de la ciutat de València, allà a Mislata on el turista té dificultat per anar-hi. Al carrer Cavallers, la muralla andalusina esta per dins dels edificis i acaba a un solar, si no ho saps no hi ha cap cartell que ho explique. Arribes a la plaça el Tossal, i el carrer de Quart et portarà a les torres on es van jurar els últims furs de l’antic regne, el carrer de Dalt aniràs cap al museu de prehistòria que conté l’única capella neobizantina. Al mateix temps pots contemplar tot el street art a tota ciutat vella. El Claustre museu del Carme, que formava part del projecte museístic fallit de l’antic llit del Túria amb les Arts i les Ciències i el museu Sant Pius V, segona pinacoteca de l’estat espanyol, que des de fa temps espera una ampliació que mai arriba. Altre llocs vora riu són el convent de la Trinitat amb un règim de visites complicat, l’antic convent de Sant Domènec. Certament València és inacabable. Però tornant al que visitaries pels voltants tens la immensa i assetjada horta com paisatge etnogràfic i per altra banda una posta de sol a l’Albufera, un passeig al Saler, un arròs al Palmar, i depenent de l’època de l’any en que estigues pots conéixer els arrossars de la Ribera, al peu de la serra de Corbera. Fa poc diferents mitjans de comunicació provincials es feren ressó de la inclusió de tres municipis valencians que foren inclosos en “els pobles més bonics d’Espanya”, aquesta marca és feta per als pobles rurals de menys de 15.000 habitants i promocionar el seu patrimoni cultural, aquests eren Morella, Vilafamés i Guadalest, sens dubte són pobles amb un passat medieval ben visible i amb diverses característiques en la seua fesomia urbana, encara com aquests volen un turisme cultural no un turisme de masses. Cal dir que al rànking de llocs del País ens retrau enclavaments com Bocairent amb les seues covetes, Altea baix l’aplec del fort de Bérnia, Dénia al peu del Montgó i el castell de l’antiga taifa, el penyal d’Ifac a Calp (Aquestes viles formen part de la Marina, allà on el Montgó, Bérnia amb Ifac i la serra Gelada besen la Mediterrània, des de 1000 metres és veuen les illes de Mallorca i Eivissa. I sota l’altura del mar tens varietat de platges i caletes de pedra blanca i aigua transparent, sota tot açò hi ha platges massificades i altres que no, l’únic a destacar és la precarietat del transport públic l’únic tren que connecta la Marina amb el món és l’anomenat “trenet” Dénia-Alacant.) Peníscola ciutat templària la Duvrovnik valenciana, Xàtiva capital de la Costera amb basílica i mil·lenari castell destaca per la gastronomia de l’arròs al forn i l’arnadí, plats de País, Algemesí i les festes de la Mare de Déu de la salut patrimoni immaterial de la UNESCO… molts altres indrets del País com el palmerar d’Elx, el castell de Santa Barbara d’Alacant, l’illa de Tabarca colonitzada pels genovesos, Xixona capital de la indústria torronera, Cocentaina famosa per la seua fira Medieval, els castells del Vinalopó des de Villena, Biar, Sax, Petrer, Castalla, Banyeres de Mariola… endinsant-se a la serra Mariola que conforma una entitat muntanyenca que engloba l’Alcoià i el Comtat, terra on pots veure tots els estels a les nits, sota els vells pous de neu d’Agres, Alcoi antiga Manchester valenciana d’ací la seua connexió actual ferroviària amb el Cap i casal, les comarques centrals del País amb la Vall d’Albaida, la costera i la Safor, destaquem al peus del Benicadell la vila d’Albaida el palau del Marqués, i l’únic temple masonic del País, el pou clar a Ontinyent,Otos i la seua ruta dels rellotges, Gandia capital saforenca amb massificades platges, el palau ducal i la ruta del trapig del sucre, fer-se una fideuà típica de la Safor, passar per Beniarjó vila natal d’Ausiàs March, pujar al Montdúver i contemplar el País; Montesa on estava la seu que donava nom a l’ordre militar; la ruta dels monestirs ubicada entre la Safor i la Ribera ens mostra els principals grans monestirs valencians (la Murta, Ròtova, la Valldigna…) uns més maltractats pel temps i altres menys; Fortificacions que inunden les comarques centrals costeres com els antics husun de Corbera i Bahiren, o el castell de l’abadtde la Valldigna a Benidoleig anomenat castell de la reina Mora; Tanmateix el sistema sequial de la Ribera del Xúquer ja mil·lenari tal volta no sigui BIC però sens dubte és patrimoni cultural de tothom; les muralles d’Alzira, el mateix riu Xúquer per a fer la regolà o baixà des de l’assut d’Antella fins el de Fortaleny. Més a l’interior de Tous ja estan les comarques històricament “xurres” que tenen molt a ensenyar-nos, com ara Aiora, famosa per les magdalenes grans, Cofrents i el parc natural de Corts de Pallàs, més al nord Requena i Utiel terra de bodegues, vi i bon embotit. A les comarques d’Enguera, foia de Bunyol, Serrans i seguint cap al camp de Túria hi tenim Lliria-Edeta amb importants restes romanes e iberes, prop de Casinos famosa per la fira del Torró, a Nàquera la serra Calderona comença i per altra banda la serra d’Espadà, destaca una ruta de trinxeres de la guerra civil, i a la serra d’Espadà Sogorb i altres poblacions encarnen l’única vall del País on hi ha sureres i una explotació d’aquestes. Al camp de Morvedre l’imponent castell de Sagunt antic Arse, destaca per les seues restes romanes, al nord trobem les torres d’Almenara, i ja cap a l’interior trobarem el Penyagolosa a l’Alcalatén, i Culla, Benassal, Vilafranca… terra de masovers, i al nord els Ports amb Morella i la tinença de Benifassà antigues terres de Cabrera, el tigre del Maestrat, actualment Maestrat viu és una associació que vertebra culturalment tot el nord del nord sobretot les comarques muntanyenques. A la costa ja tenim Vinaròs famosa per la seua gamba, Benicarló per la carxofa. A la plana ja Castelló, Vilafamès poble de castell i culsrojos, Cabanes famosa per l’arc del triomf romà, el desert de les Palmes abans d’arribar a Benicàssim… en línia recta hi arribaríem a les illes Columbretes.
En aquest article, precàriament, he intentat construir la barreja i diversitat del País Valencià, amb un pla de turisme que mai vendrà la cassalla, el burret, el cremaet o l’herbero, com tampoc els cants de batre ni les danses del velatori, vendrà tot menys el País autèntic, per hem de saber exportar com és eixe País que construïm dia a dia, dins o fora del País.
