Sebastià Alzamora
Era previsible, però no per això resulta menys dur ni desagradable. A mesura que el procés sobiranista català va fent passes endavant (verbigràcia, l’acord sobre la data i la doble pregunta de la consulta, o la votació de la setmana passada al Parlament per demanar la competència de la pregunta), més ataca el PP els flancs que ells identifiquen com a més dèbils en el cos de la catalanitat idiomàtica i cultural: és a dir, el País Valencià i les Illes Balears. Com més puja l’aposta sobiranista a Catalunya, més s’intensifica l’ofec sobre els territoris catalanoparlants en què el PP és força de govern. Previsible, ja ho dic, però, per dir-ho amb un adjectiu molt usat dins el repertori pepero, miserable.
El tancament exprés de Catalunya Ràdio al País Valencià (com abans el de RTVV, o el de TV3) respon exactament a aquesta conjuntura, com també ho fa la delirant llei de símbols que s’ha empescat el govern de José Ramón Bauzá, i que no és altra cosa que un artifici jurídic que emet un munt de tinta de calamar per aconseguir un únic i obsessiu objectiu: l’eliminació de qualsevol senyera o drap quadribarrat (que de tota la vida s’havia exhibit en terres illenques sense cap mena de problema). No són fets episòdics ni aïllats: formen part d’una estratègia perfectament pensada que persegueix desarticular i afeblir la base d’una realitat nacional (la realitat catalana) que al PP li resulta insuportable. Que en algun moment hagi aparegut el president Rajoy a declarar que li sap molt de greu que s’acusi el seu partit d’atacar la llengua i la cultura catalanes només és un altre dels múltiples i al·lucinants exercicis de cinisme als quals ens tenen avesats els actuals governants de les Espanyes.
L’argument per al tancament de mitjans de comunicació perfectament homologables als seus equivalents ideològics de tants altres països occidentals és sempre el mateix: que no tenien la llicència d’emissió en regla, per una qüestió o per una altra. Segur que això és cert. Però perquè ells ho van voler així. Si TV3 o Catalunya Ràdio no tenien els papers prou arreglats al País Valencià, és perquè en les dues últimes dècades i mitja s’han succeït governs (tant valencians com espanyols, d’un color i de l’altre) que no tan sols no han normalitzat la situació d’aquests canals sinó que els han condemnat, ben a posta, a una anormalitat que ara passa una factura devastadora. Només calia tenir uns governants una mica més obtusos que els seus predecessors: sembla mentida, però fins i tot això era possible.
Si Rajoy tingués un mínim de consciència, de decència i d’autoritat, hauria de fer valdre el seu paper de presumpte líder per aturar aquesta mena de barbaritats contra la sempre suposada pluralitat cultural i lingüística d’Espanya. No farà res, per descomptat. El PP s’ha convertit en una màquina d’arrasar identitats, idees i diàlegs, amb l’excusa paupèrrima de conjurar la crisi i d’enaltir una cosa que en diuen la marca Espanya. Que facin el que vulguin, però no se’n sortiran. Quan ells ja només siguin un pèssim record, nosaltres continuarem aquí.
(ARA, 23 de gener 2014)
