GUSTAU MUÑOZ
Quin llibre més interessant! Crec que era Josep Renau qui deia que València, el País Valencià, en mans de la dreta era com l’etern etorn del mateix. Ja podien passar coses al món i revolucions en l’estètica o la política i en tots els terrenys, que a València romania fixada una triada imbatible: BLASCO IBÁÑEZ, SORROLLA, TEODOR LLOENTE.
Ja al segle XXI la cosa sembla que no canvia. És molt gran, per a pensar… La dreta valenciana/espanyola/castellanista en té prou amb això. Quan mana i on mana, amb Zaplana (el Mort Vivent), Camps (el Molt Poc Honorable), o amb Perez Llorca (el Comissionista de Finestrat)…. No alteren massa les coses, en el fons, les iniciatives de Mercadona/Cultura amb Anselm Kiefer o qui es preste a canvi de doblers… La dreta de tothora, en matèria d’art, amb Sorolla ja en té prou i massa. La llum, la Mediterrània, les “nostres cosees”. Ara bé, ell se n’anà a Madrid, i és on deixà el lllegat. No volia saber-ne res de València. Et pour cause, segurament.
Aquest llibre d’Albert Ferrer Ortts i Juan B. Tormos, publicat per Austrohongaresa de Vapors, explica fil per anda l’origen i les conseqüències del culte a Sorolla. Un exemple del que cal fer -amb espetit crític- davant els suposats ídols de la tribu… Auflärung per damunt de tot!
