Gustau Muñoz
França dividida, però no entre esquerra i dreta, sinó entre dreta democràtica i ultradreta o extremisme de dreta, populista sense propostes coherents, xenofòba i antieuropea, amb amistats perilloses (Putin) i un referons encara més perillós. Un mal presagi. Perquè França ha estat de sempre el “model polític” intel·ligible al sud dels Pirineus. Una dreta monàrquica i clerical, marginal, els royalistes d’Action Française (tanmateix influents), però una forta tradició republicana, el llegat de la Revolució, una esquerra combativa, de base obrera, una tradició de revolta i barricades.
S’ha acabat, tot això. El neoliberalisme i la globalitzaió han fet taula rasa. Un nou escenari social i polític… El relleu del lideratge de les classes populars perjudicades, de l’antiga classe obrera i les capes mitajes en davallada, l’ha agafat -segons tots els indicis- la ultradreta, Marine Le Pen. Els perderdors de la globalització li han donat ales, fins a un esfereïdor 42% del vot popular. Tot això planteja dubtes, neguits, interrogants.
Alerta, doncs. Cal fer un pensament, perquè tindrà conseqüències. O es guanya un sector ampli d’aquest electorat -a França i al sud dels Pirineus-que s’ha associat a l’extrema dreta o el futur serà ombrívol…
