L’aportació de L’Espill a la commemoració del Centenari de Joan Fuster

GUSTAU MUÑOZ

Com és del tot lògic, a poc que hom ho pense, la revista L’Espill (fundada per Joan Fuster) ha dedicat un número especial de 236 pàgines a la commemoració del centenari de Fuster. Un número bastant complet i rigorós, que mira de comprendre l’obra i l’aportació fusteriana en termes històrics i des del present. Ací baix en trobareu el sumari. Precedit per un editorial que tracta de la relació de Fuster amb la revista (i a l’inrevès), el sumari d’aquest nou número de L’Espill s’endinsa i aprofundeix en aspectes concrets de l’obra i la significació de JF, però sobretot posa l’accent en la seua posteritat i vigència. Un tema clau que no té res a veure amb cap mena de culte a la personalitat fusteriana, convertida -diuen- en figura totèmica de la qual se’n vindica la literalitat. Res més lluny d’això: voluntat de comprensió, atenció a la realitat i al context, esforç per prendre nota dels canvis i transformacions que ens afecten i que afecten, com és natural, la manera de llegir una obra immensa però deutora d’un temps concret, com la de la resta d’autors que podríem evocar. Vet ací la qüestió: Joan Fuster és un clàssic que encara explica i ens diu moltes coses. Vet ací la hipòtesi que aquest nou lliurament de L’Espill -i tantes altres aportacions de les quals, sortosament, podem disposar a hores d’ara- planteja, i en favor de la qual argumenta.

Algú ha parlat d’apologia acrítica, d’allau d’obres profusterianes, fins i tot -ridículament- d’una forma de fonamentalisme. Un criteri esbiaixat i despistat, amb un tuf d’anti-intel·lectualisme que no es pot passar per alt. Normalment, en la cultura europea que és la nostra, i encara més enllà, s’aprofiten les commemoracions -els centenaris, etc.- dels autors significatius per rellegir-los, reinterpretar-los i publicar noves edicions de les seues obres. Els exemples són extraordinàriament nombrosos. La commemoració del Centenari de Joan Fuster, tal com està funcionant, i segons els projectes anunciats, entra del tot dins d’aquest plantejament i es podria dir, fins i tot, que és massa modesta quant a objectius i abast. Afortunadament, és una commemoració multifocal, amb participació de les altes institucions de Catalunya, País Valencià i les Illes, però també d’una galàxia impressionant d’universitats, ajuntaments, diputacions, mancomunitats, entitats, associacions, mitjans de comunicació, publicacions, editorials, col·lectius, i persones individuals, que aporten el seu saber i la seua bona disposició, amb sentit de la responsabilitat. Reconèixer Joan Fuster -passada la fúria antifusteriana, l’allau d’invectives antifusterianes, fruit de la Reacció més brutal i implacable- és un deure de justícia, una exigència de responsabilitat cultural i civil. I així ho ha entés un segment ampl´íssim de la nostra societat, de cap a cap dels Països Catalans, com li hauria agradat a Joan Fuster.

(Més informació a www.puv.es i. a www.uv.es/lespill)

Sumari de L’Espill 67 – JOAN FUSTER, CENT ANYS (1922-2022)

Editorial: Joan Fuster i L’Espill. Xavier Pla, Fuster i els gossos. Tres  reflexions sobre assagisme català i cinisme. Antoni Furió, De la literatura i la cultura a la política. Gustau Muñoz, Llegir Fuster al segle XXI.  Joan Ramon Resina, Joan Fuster: de professió assagista. Toni Mollà, Els silencis de Joan Fuster. Enric Iborra, Als antípodes de tota forma de genialitat específicament  “literària”. Francesc Viadel, Joan Fuster: persecució, revisió i estranyament. Salvador Vendrell, A ca Fuster. Entra, beu i calla. Teresa Muñoz Lloret, Joan Fuster a Barcelona. Amics i editors. Ernest Belenguer, Joan Reglà i Joan Fuster. Ferran Archilés, Heretgies, revoltes i (alguns sermons). La producció de Joan Fuster (1945-1992): una proposta de periodització. Pau Viciano, Per què Joan Fuster tenia raó. Contra alguns tòpics persistents (elements d’anticrítica). Antoni Rico, Joan Fuster i “el Procés”. Josep L. Gómez Mompart, L’articulisme de Joan Fuster segons els periodistes valencians. Jan Brugueras, L’aspirina i la nació, notes sobre Joan Fuster i la ideologia del progrés. Joan F. Mira, Assaig breu sobre Fuster. Martí Domínguez, La visita

Juli Capilla: Quina lectura de Joan Fuster al segle XXI? Panoràmica d’opinions. Presentació de Juli Capilla. Articles de Xavier Antich, Enric Balaguer, Enric Bou, Margarida Castellano, Antoni Defez, Anna Esteve, Maria Àngels Francès, Tobies Grimaltos, Pere Antoni Pons, Joan Ramon Resina, Mercè Rius, Quim Torra i Joan Manuel Tresserras

Josep Ballester:  Registre d’obres, articles i estudis sobre JF (1992-2022)  

País Valencià, Segle XXI © 2022 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER