Gustau Muñoz
No en són molts, no és una biblioteca aclaparadora. En un raconet de qualsevol biblioteca pública -no cal que siga la Bodleian o la British Library-, o privada, quedaria apanyat i bé, modest, en poc espai. Però és la nostra història. This means you!
Faré ací recompte d’alguns llibres clau d’història del valencianisme, molts descatalogats o difícils de trobar. Caldria recuperar-los, d’alguna manera. Hi ha molts procediments, però el primer seria digitalitzar el fons patrimonial relacionat amb el valencianisme i posar-lo a disposició de lectors i estudiosos. I després, promoure una “Biblioteca del Valencianisme” per a editar, de manera eficaç i amb criteri editorial (és a dir, cura dels textos, introduccions actualitzades, etc.) el corpus intel·lectual, el llegat ideal, del valencianisme històric i recent, fins arribar al llindar del segle XXI.
A l’article “Valencianisme, història i present”, publicat a eldiario.es/cv el 28 de març de 2021 (https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/notes-de-lectura/valencianisme-historia-i-present_132_7355400.html) feia una proposta relativa al patrimoni bibliogràfic i d’idees del valencianisme. Ara apunte uns quants llibres fonamentals sobre la qüestió.
En una primera aproximació, els títols de referència serien (i és segur que me’n deixe bastants de gran importància):
Alfons Cucó, El valencianisme polític, 1874-1939 (Garbí, 1971; Afers, 1999)
Vicent Simbor, ed., Carles Salvador, Papers de premsa (IAM, 2000)
Francesc Pérez Moragón&Manuel Aznar Soler, eds., Emili Gómez Nadal, Articles 1930-1939. El País Valencià i els altres (IAM, 1990)
Santi Cortés, València sota el règim franquista, 1939-1951 (PAM-IIFV,1995)
Alfons Cucó&Ricard Blasco, eds., El pensament valencianista, 1868-1939 (La Magrana/Diputació de Barcelona, 1992)
Santi Cortés, El valencianisme republicà a l’exili (Generalitat Valenciana, 1993)
Santi Cortés, L’exili valencià en els seus textos (Generalitat Valenciana, 1995)
Faust Ripoll, Valencianistes en la postguerra (Afers, 20109
Benito Sanz&Miquel Nadal, Tradició i modernitat en el valencianisme (Tres i Quatre, 1996)
Xavier Ferré i Trill, No tot era ‘Levante Feliz’. Nacionalistes valencians 1950-1960 (Alambor, 2000)
Xavier Ferré i Trill, Abans i després de “Nosaltres els valencians” (Curial, 2001)
Agustí Colomer, Retrobar la tradició. El valencianisme d’inspiració cristiana de la postguerra a la transició (Saó, 1996)
Agustí Colomer, Temps d’acció. Acció Nacionalista Valenciana, 1933-1936 (Denes, 2007)
Francesc Pérez Moragón, Himnes i paraules (Afers, 2010)
Santi Vallés, Acció Valenciana, 1930-1931 (AVL, 2008)
Francesc Viadel, Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política al País Valencià 1962-2012 (PUV, 2012)
Vega Rodríguez-Flores, Fer País. Comunismo valenciano y problema nacional 1970-1982 (IAM, 2018)
D’altra banda, el pensament i l’acció valencianista no es van aturar ni el 1939 ni el 1982. Ha continuat fins avui mateix la reflexió i l’esforç per bastir el País i estendre una certa hegemonia de les idees del valencianisme -que es podria definir com el catalanisme valencià, fins a cert punt (o no és cert que et defineixen els enemics?)- al si d’un cos social centrífug i en part encara apàtic, grapejat per la inèrcia centralista, per la deriva dimissionària, la substitució lingüística, l’autoodi i el nacionalisme espanyol, cada vegada més agressiu després d’un període de moderació i suposada conllevància.
Sobretot arran del Procés sobiranista a Catalunya, el valencianisme -ara ja a les institucions i amb capacitat d’intervenció política- s’ha vist assetjat i sacsejat. Però justament la nova situació del valencianisme -força de govern als ajuntaments, diputacions i a la Generalitat amb la coalició del Botànic- implica reptes inèdits. Signe de maduresa i alhora motiu per desplegar un alt sentit de la responsabilitat… Nous plantejaments, noves reflexions -també revisions- n’han estat el resultat. En un altre lliurament faré el recompte de les aportacions teòriques (o de debat) del darrer valencianisme.
