Sal·lus Herrero i Gomar
Tothom ha pogut veure les imatges d’un policia clavant el genoll al coll a una persona, a George Floyd, collant-lo, és a dir estrenyent-li el cos, durant llargs minuts, diuen que vuit, fins ofegar-lo. En aquell vídeo se sent la veu de la víctima demanant, sisplau, educadament, «sir» (senyor), que amolle, perquè «I can’t breathe» (No puc respirar!). L’altre, el policia, indiferent, continuava aixafant-li el coll amb el genoll, amb ràbia i una supèrbia insultant, amb totes les seues forces; descarregant tot el pes del seu cos sobre el coll del senyor Floyd, fins matar-lo, sense atendre’n les súpliques ni les de la xica que estava gravant les imatges, i que li pregava que el deixés estar perquè el mataria… Al cap d’uns dies, van mostrar unes altres imatges, que en el primer vídeo no es veien, on hi havia dos policies més, subjectant-lo i descarregant els genolls sobre el cos de George Floyd. Mentre el mataven, la resta de policies no l’auxiliaren, no feren res. Recordem que ja l’havien emmanillat per darrere; no oferia cap resistència, no suposava cap risc ni perill, fou tot plegat un acarnissament gratuït, racista i criminal: George Floyd només demanava que el deixaren respirar.
Ha passat una setmana i continuen les protestes a moltes ciutats dels Estats Units (i arreu del món en solidaritat!). Protestes pacífiques per banda de la majoria de la gent i alguns aldarulls contra les comissaries i els cotxes de policia, amb respostes desproporcionades i brutals per banda d’alguns policies… No obstant això, altres policies es posen de genolls solidaritzant-se amb els manifestants, recordant la famosa imatge dels dos atletes negres nord-americans, Tommie Smith i John Carlos als Jocs Olímpics de Mèxic el 1968 amb el puny alçat i el cap cot. Un president indigne, d’extrema dreta i racista, Trump, llença benzina al foc, per inflamar-tot tot, potser pensant que això li farà guanyar les pròximes eleccions, al novembre; acusa als antifeixistes de criminals i terroristes, amenaça en disparar trets contra els que protesten, avisa que traurà als carrers a l’exèrcit contra els manifestants, tot i que des del Pentàgon -un fet insòlit, imagineu una cosa així a l’Estat espanyol!- s’oposen a aquesta opció, que entenen desproporcionada i contraproduent. No hi ha cap motiu per llençar els militars -el 40 % de les tropes, als EUA, son de color- contra la gent. Mai. Això sempre ha sigut barbàrie.
No fa de president, Trump, fa d’agitador, de provocador, com si estigués sonat, des de la campanya electoral racista, masclista, misògina i fastigosa. Trump, per eixir de la Casa Blanca, va fer que la guàrdia nacional, agredira, brutalment, amb colps, porres i esprai amb gasos irritants, perquè volia fer-se una foto, amb gestos d’altivesa, la Bíblia en la mà al davant d’una església i davant d’una estàtua del papa Joan Pau II, plantant cara i alçant la barbeta, per tractar de legitimar, amb «símbols religiosos», la seua pròpia ignomínia i tapar el racisme i el classisme estructural del sistema polític estatunidenc. Fins al punt, que el pastor d’aquella església ha dit que li semblava una immoralitat el gest de Trump, que era una actitud anticristiana i anti-humana perquè instrumentalitza la Bíblia per a tractar de justificar el racisme, la violència, l’assassinat de George Floyd i les agressions contra manifestants que estaven protestant pacíficament contra un sistema racista, que privilegia els blancs i discrimina els negres (i els llatinoamericans i els nadius americans…). No és només racisme, és també classisme en unes dinàmiques de capitalisme salvatge, neoliberal i darwinista, que per a surar, necessita deixar cada vegada més gent en la indigència, sense cap protecció social, sense drets, en l’extrema pobresa… I per a contenir un sistema tan injust, fa servir la força bruta de la policia, les amenaces de l’exèrcit i unes lleis injustes que no corregeixen les discriminacions racistes ni les desigualtats socials, al contrari, van a més. I una minoria selecta, aquest 1% de les grans riqueses, que acumula, monopolitza i ostenta la majoria de la riquesa als Estats Units, mentre la majoria de la població sobreviu en una societat on l’educació, la sanitat i els «serveis socials», majoritàriament, són negocis privats, mercaderia per augmentar els guanys de les elits triomfadores a costa de la misèria d’una part important de la població que viu en els guetos de la marginació. Unes comunitats discriminades que, des de fa anys i panys, viuen amb els genolls del sistema sobre el coll, sense poder respirar, en una asfixia permanent, sense poder viure amb els mínims de dignitat humana que el teòric de la justícia liberal, posem per cas, John Rawls, ha reflexionat, en diàleg amb Habermas, durant tant de temps, però que, sistemàticament, les mínimes condicions de vida i de protecció social són boicotejades, en un saqueig sistèmic. Ha estat una llàstima que Sanders es retirés de la cursa electoral perquè hi havia molta gent que esperava canvis socials als Estats Units, tot i que ho tenia molt difícil. Però les grans manifestacions de protesta davant aquest assassinat racista, en les qual també participen molts blancs, una onada de protesta d’un volum i intensitat sense precedents, indiquen que potser alguna cosa esta canviat en el fons de la societat nord-americana. Potser…
