Contra el despoblament del rerepaís

despoblament

Gustau Muñoz

Alternatives de desenvolupament rural a l’interior del País Valencià (publicat prèviament a la revista Saó)

A les comarques interiors l’activitat productiva agrària remuneradora, capaç de generar ingressos suficients per a viure, és complicada. És el cas dels Ports, l’Alcalatén, l’ Alt Maestrat, l’Alt Millars, l’Alt Palància, Els Serrans, el Racó d’Ademús, la Vall d’Aiora-Cofrents, la Canal de Navarrés, l’interior de la Marina i el Comtat.

Històricament aquestes comarques s’havien orientat a l’autoconsum, amb escasses produccions comercials. L’autoconsum és ja una hipòtesi absolutament inviable. I en general, hores d’ara l’agricultura hi és residual.

L’explotació forestal té importància, però no genera ingressos estables. Només la ramaderia ovina, activitat extensiva i desagraïda, permet una entrada de diners significativa. Darrerament s’hi ha afegit la bovina. I de manera prometedora, la producció de tòfona. En cotes més baixes, el conreu de l’ametler, l’olivera i la vinya. I la ramaderia intensiva en granges de porcs o aviram. Però en general cap d’aquestes activitats permet un entramat social sòlid, la creació remarcable de llocs de treball. I llavors es traspassen els llindars crítics de viabilitat, tanquen les escoles, es concentren els serveis, baixa la natalitat, els vells van morint, els joves emigren…

Resultat: una pèrdua constant de població. Revertir la despoblació és una tasca de govern cabdal, a la qual s’hi han de dedicar esforç i recursos.

La despoblació i l’abandonament del territori afecta sobretot -bé que de manera desigual- la província de Castelló i la de València, menys la d’Alacant.  Ací són precisament les comarques interiors les que disposen d’una base industrial que hi fa més equilibrada la distribució de la demografia.

La causa de l’emigració i la pèrdua constant de població és sobretot econòmica, encara que intervenen també factors socials, quan s’han traspassat determinats llindars. L’augment del nivell educatiu projecta cap a les àrees urbanes, on es troben millors possibilitats professionals o treballs idonis. També la cerca d’una vida de relació més diversa, sense tanta pressió comunitària, etc. En qualsevol cas, cal actuar per assegurar unes mínimes condicions de sustentabilitat i evitar la despoblació.

Fixar població

L’activitat productiva agrària s’ha de mantenir, aprofitant espais de conreu i pastures, esprement al màxim les oportunitats existents, amb la creació de marques de qualitat i la millora de la comercialització. Cal potenciar amb sensibilitat ambiental l’explotació forestal; produccions com el formatge de Catí o la patata de Vistabella, o la tòfona; la ramaderia bovina i ovina; estimular la ramaderia intensiva; les produccions ecològiques. Totes aquestes i altres, depenent de les condicions locals, són línies que cal promoure.

A partir de les produccions primàries es pot afavorir la comercialització de derivats com la mel, càrnics, làctics, destil·lats i licors, tòfona, etc. Coses que ja es van fent, però que encara tenen recorregut.

Tot plegat, però, és molt problemàtic: les produccions i la comercialització viables i rendibles es concentren en comarques més properes al litoral i als grans eixos de comunicació. Els canals comercials massius -tipus Mercadona o Consum- imposen lleis fèrries, que tendeixen a marginar aquestes produccions. El que demanen són preus ínfims. Comandes massives a preus rebentats.

Si bé cal donar suport a l’activitat agrària, cal ser conscients que difícilment aportarà una base econòmica suficient per a retenir i atraure població. A mesura que la gent gran es jubila o falleix i els fills marxen, la despoblació avança. Cal pensar en alternatives, perquè la despoblació de l’interior del País és un drama en termes socials i ecològics. Algunes idees:

 

La protecció del medi ambient, la preservació d’espais naturals, la defensa contra els incendis forestals, la vigilància, la protecció de la fauna, etc., són vitalsen termes de País i també per a mantenir la presència humana.

El turisme és una activitat que permet fixar població i explotacions rendibles, tant hostaleres i de restauració com en ofertes complementàries. Cal estimular-lo en termes racionals, evitant-ne la massificació i la banalització.

Aquestes comarques ofereixen condicions òptimes com a reserves naturals amb gran potencial en la creació d’albergs i cases de colònies. Es poden aprofitar els masos i altres edificis mig abandonats per a una tasca de restauració i posada en servei.

Rehabilitació integral del patrimoni històric: ermitoris, casalicis, muralles, torres, masos, molins, camins, ponts, una tasca ambiciosa a la qual s’hi han de dedicar recursos, però el resultat en seria una gran millora de l’entorn, la potenciació dels usos del territori i la generació de llocs de treball.

Les condicions naturals i l’entorn social permeten incentivar la instal·lació de persones que fan treball a distància, des de sa casa, en un ventall de noves feines que fan possibles les noves tecnologies.

L’administració pública ha de mantenir elsserveis bàsicsoferts a la població independentment del lloc de residència, i contrapesar la tendència a la concentració hipertròfica en zones litorals. Cal preservar la xarxa de serveis públics en educació, sanitat, serveis socials, cultura, etc.

Manteniment de camins, per a potenciar l’excursionisme i les rutes a peu. També de les carreteres, comptant amb mà d’obra local; pla detransportsinterurbans, per a una bona comunicació no radial, explorant alternatives i possibilitats racionals, que no passen només per l’ús del vehicle propi.

Raons per a l’acció

El País està en deute amb les comarques interiors, desateses i mancades de serveis. Per raons d’equilibri demogràfic, social i ecològic, l’acció compensatòria és imperativa. No es pot permetre la despoblació de l’interior i la congestió de les zones litorals i prelitorals, Quatre de cada cinc valencians viuen en les zones properes a la costa: un disbarat.

El patrimoni natural i cultural del rerepaís és immens i fa un gran servei: pulmó natural, àrea de captació hídrica, territori d’horitzons oberts.

Les institucions han d’actuar amb eficàcia per a revertir un procés de despoblació que té i tindrà més encara, si no s’actua, conseqüències catastròfiques.

I això es fa no amb bones paraules, sinó amb recursos. Amb un volum considerable de recursos -un “Pla Marshall” a escala valenciana-, amb fons que cal recaptar de les instàncies estatals i europees.

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER