Sal·lus Herrero
“L’Anna dels Rabassers” és una novel·la que conta la història d’una jove que es veu impel·lida a seguir les petjades d’un germà seu, Jordi, fugit sense donar explicacions el mateix dia que prop del mas aïllat del Cap de Creus on vivien apareixia assassinat un altre germà, Joan, l’hereu. És un viatge per a la descoberta de la veritat d’uns fets desgraciats i tràgics, en un trajecte agosarat per la França ocupada pels nazis. Un viatge d’anada i tornada.
L’Anna inicia la seua recerca per les terres de la Catalunya del Nord i continua per les d’Occitània, fins que acaba retrobant en Jordi treballant activament en la resistencia antifeixista. Tot passa, com ens conta Vicenç Relats a la contraportada, “entre un enfilall sorprenent de misteris, secrets amors, passions, fugides i retorns, amb la vida en aquells masos centenaris com a punt d’inici i de final”. Tot i ser una ficció, hi ha traços gruixuts de vida i de memòria viscuda perquè també posa en valor la rebuda dels catalans exiliats i el paper dels passadors de frontera i esdevé una crònica de vida i de retrat de l’ocupació feixista a partit del pacte de Vichy. Una història ambientada l’any 1942 que difícilment Firmo Ferrer (Cadaqués, 1921-2018) hauria pogut descriure amb tanta brillantor si no hagués viscut en pròpia pell episodis ben similars. És una novel·la, on es mostra la fatalitat d’assassinar sense cap judici, les acusacions falses, les insinuacions, les malvestats de les xafarderies, de les acusacions gratuïtes, de les execucions sumaríssimes i de la irreversibilitat de la pena de mort, quan molt sovint, a posteriori, es comprova la innocència de l’assassinat…
Aquesta modesta i acurada novel·la, de “L’Anna dels Rabassers”, està publicada per l’editorial Gent i Terra, 2019, l’editor, Vicenç Relats, anota que va ser escrita per Firmo Ferrer el 1996, quan quan es veritat que hem assaborit amb avidesa com una delícia, “en la qual hem volgut mantenir el vigor dels mots i les expressions dialectals de l’autor. És una narració arrelada als massos del Cap de Creus i a la resistència al feixisme que en Firmo tan va patir i denunciar”. A més del text de Firmo s’han incorporat també uns dibuixos que la pintora Maria Girona Benet (Barcelona, 1923-2015) amiga i veïna de Cadaqués d’en Firmo, va poder il·lustrar d’alguns dels seus textos. I finalment agraeix als seus fills, Roser i Firmo, que li lliuraren el text i les il·lustracions per publicar-se i la nota de l’editor es data a l’abril de 2019.
A la presentació, de la novel·la “L’Anna dels Rabassers”, al Port de la Selva, el 20 d’abril proppassat, a la sala del ball (Espai Port), es va omplir de gom a gom, amb l’editor Vicenç Relats, del metge i escriptor Dani Figuerola i l’activista cultural cadaquesenca Alba Borrell. De fet, Ignasi Aragay, present a l’acte de presentació, va fer, el 4 de maig, un article al diari Ara, “Els imprescindibles es moren i la vida continua… a Cadaqués”, d’un savi autodidacte, cronista d’un Cadaqués que va més enllà de Dalí i ‘la gauche divine’, perquè també té el seu vessant popular, remarca que Firmo va viure la guerra d’adolescent, l’exili familiar, el camp de reclusió de Ribesaltes i el camp nazi de treballs forçats de Brest, les presons franquistes i la llarga i dura postguerra. El 1946 va poder tornar al seu estimat poble de Cadaqués amb la seua estimada Pepita Sanés i muntar una botiga de queviures per viure a la seua terra. A partir dels anys 80 va començar a escriure sobre la vila, a la revista “Sol ixent” i va publicar alguns llibres, l’experiència dels anys d’exili i de la presó durant el franquisme i el servei militar, “Joventut perduda (De Cadaqués a l’Exili. El retorn. L’Espanya de Franco”, on relatava amb precisió les penúries d’aquell recorregut tortuós que li va estroncar la vida; va publicar el 1983, episodis de la guerra, en “La història d’en Justí”, “Coses de Cadaqués”(1986), “Cadaqués des de l’Arxiu (1991) “Topònims de Cadaqués” (1999), “Contraban a Portlligat” (1999), “El general de Cadaqués” (2006), “Cadaqués i jo” (2003), Dades històriques de l’Antic Cadaqués (2010)… Com assenyala Aragay, la novel·la “L’Anna dels Rabassers” té la gràcia i la innocència de la senzillesa literària i moral, a cavall de les viscudes per Folch i Torres al “Patufet” que segurament llegiria Firmo d’infant i “les clàssiques novel·les d’aventura i fulletó. Costumisme i genuïtat sense pretensions i amb algun lleuger toc de transgressió de catre“. Però el que és més important és l’autenticitat viscuda pel mateix Firmo i retratada als seus textos literaris amb solvència.
Com sintetitza Ignasi Aragay amb brevetat, “just abans de l’inici de la guerra té lloc un tràgic i doble fet excepcional que desencadena la trama: un crim -la mort de l’hereu Joan- i la fugida del germà petit, el Jordi. L’Anna mirarà de resoldre el doble enigma que envolta els seus desapareguts germans. Hi ha un moment en la narració en que ella li reclama al seu germa Jordi que abandoni el que està fent per tornar a casa: “El susposats imprescindibles es moren, però la vida continua”, a tots ens costa massa acceptar que som perfectament prescindibles, rebla el clau Aragay, a la feina, a casa i arreu. En realitat, ens resistim a imaginar la continuïtat de la vida sense nosaltres. I tanmateix, la vida segueix, el sol torna a eixir… perquè aquesta novel·la de Firmo Ferrer i Casadevall és una contribució al relleu, a fer que la vida continuï, tot i que primer ha deixat constància, remembrant allò viscut, reflexionant i posant-ho per escrit. Perquè no oblidem el passat si volem tenir un futur digne de ser viscut.
Al meu parer, és important assenyalar el context històric, que el pare de Firmo Ferrer, fos president del sindicat CNT a Cadaqués i que el seu oncle Manel Ferrer, fos l’alcalde van fer imprescindible la seua marxa cap a França el gener del 1939. I així ho va fer la nit del 29, tres dies després que les tropes franquistes haguessin ocupat Barcelona, quan tots els camins que duien a la frontera estaven atapeïts de gent que marxava cap a l’exili… Ells van sortir per mar, des de Portlligat, a bord d’una barca de teranyina a motor, amb el seu pare, la seua mare i dotze tripulants més. la nau procedia de Canet de Mar i anava rumb a França, amb el propòsit d’arribar a Cotlliure, però els guardacostes francesos els desviarien cap a Portvendres, el cementiri on està soterrat, Juli Just, ministre valencià d’infraestructures i hisenda durant la Segona República… Firmo als dèsset anys va haver de fugir del feixisme.
La novel·la “L’Anna dels Rabassers” conté tots els registres habituals de les novel·les costumistes, es llegeix amb interés i sorprèn, agradablement, el tractament natural quan relata les relacions amoroses entre dos dones que tenen amistat, estima i erotisme, enmig de l’ambient de la Catalunya del Nord i de l’Occitània ocupada per una França feixistitzada amb el pacte amb els nazis i enmig de les dues guerres més terribles que hi hagué a la primera meitat del segle XX, la guerra espanyola i la segona guerra mundial.
