PEN Català: un afer molt vidriós

arenas

Gustau Muñoz

En efecte, un afer d’allò més vidriós, simptomàtic i paradigmàtic. D’un ambient i unes pràctiques que atempten contra la transparència i el mínim decòrum. Un abús de confiança, com ha dit Jaume Subirana. El tipus de situacions sense controls ni normes clares -quan hi ha diners públics pel mig- que afavoreixen l’arbitrarietat i la desviació indeguda de fons. Opacitat. Una mena de caciquisme o apropiació personal d’una entitat. Les xifres són importants: 657.374 euros exigibles, dels quals -amb benvolença- només se n’exigirien 373.000. La resta es considerarien emoluments derivats de la “comissió de serveis” de Carme Arenas per compte del Departament d’Ensenyament, que l’hauria situat al PEN…

Un moment! Comissió de serveis? Això és una figura jurídico-administrativa regulada, i aquí sembla del tot irregular o fora de lloc. Perquè el PEN no és un organisme de l’Administració. Tot estranyament permissiu, irregular…  I a més, per si fos poc, un altre tema: un fons d’art -donnacions d’artistes- que “no està localitzat”. En fi…

Altament sensibilitzats com estem contra la currupció i les corruptel·les, sovint brou de cultiu de la primera, no podem més que solidarizar-nos amb Àngels Gregori, la presidenta actual del PEN Català a la qual li ha tocat l’àrdua tasca, ingrata i desagaradable, però imprescindible, de fer net. Amb plena transparència i amb la intervenció de la Justícia si escau. Tot s’ha d’esclarir i les persones afectades hauràn d’assumir les responsabilitats coresponents.

Un afer vidriós. I tant!

………………………………………………………………………………………………………………………………….

Ací trobareu un petit dossier de pressa sobre la qüestió:

Laura Serra

(Publicat a l’ARA 22 de maig 2019)

La junta del PEN Català -entitat sense ànim de lucre que es dedica a la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics- ha detectat “irregularitats” en els comptes de l’entitat i ha decidit emprendre accions legals. L’únic nom que apareixeria com a persona demandada en l’acció de responsabilitat és el de Carme Arenas, a qui se li demanaria “el rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català”, no només en la seva etapa de presidenta (2010-2018), sinó també quan exercia de secretària general (2002-2010) sota presidència de Dolors Oller. Aquesta mesura és la que es plantejarà l’11 de juny en una assemblea extraordinària als 500 socis de l’entitat perquè l’avalin, segons una carta penjada a la seva web.

L’ARA ha tingut accés a l’auditoria que es presentarà als socis. Només en el període 2009-2017, la xifra que es considera extreta dels comptes sense justificació ascendeix a 280.000 euros en un període de 10 anys, uns 28.000 euros per any. Però les anomalies anirien més enllà i la xifra final pujaria molt més, perquè s’hauria disposat de diners en contra del que diuen els estatuts (amb una sola firma d’Arenas i no pas dues, com està fixat) i hi hauria quantitats pendents de declarar, entre altres buits, segons l’estudi econòmic. Cal recordar que el càrrec de president del PEN és honorífic, però es paguen viatges, despeses de representació i projectes concrets. Algun curs les factures de la presidenta haurien pujat a 100.000 euros.

En l’últim lustre, el pressupost de l’associació catalana ha sigut d’entre 200.000 i 250.000 euros. Els fons propis només són els 30.000 euros de les quotes dels socis (a raó de 60 euros l’any) i la venda del fons propi d’art (3.000-4.000 euros). El 80% del pressupost prové de subvencions públiques de les institucions catalanes (Presidència de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació, Institució de les Lletres Catalanes i convenis puntuals). També han rebut ajuts de la UE a través del programa Engagenow!

Qüestió de “percepcions”

El relleu al capdavant del PEN es va produir el 14 de juny del 2018. La poeta Àngels Gregori va assumir el càrrec a proposta de la presidenta sortint, Carme Arenas, i fent equip amb sis dels vuit membres de l’anterior junta i els treballadors del PEN. Les “pràctiques irregulars” es van començar a detectar només una setmana després de l’entrada de la nova direcció. En un principi semblaven desajustos “mínims”, però “les explicacions [d’Arenas] no van convèncer” els gestors de l’entitat. Per això es va encarregar una auditoria externa per avaluar la situació. El resultat sembla que hauria sorprès tothom: “Els membres de les juntes no en sabien absolutament res”, assegura l’actual directora. Sense voler dir xifres ni entrar en detalls sobre la mecànica de les fuites, parla amb expressions com “la dimensió de la tragèdia” i “envergadura”. Els advocats del PEN Català explicaran als socis el resultat de l’auditoria i Gregori presentarà la dimissió si es considera incorrecta la seva gestió. “Els socis en són els màxims afectats”, afirma.

L’expresidenta Carme Arenas nega la major, i ho atribueix a diferents “percepcions” dels números. També espera donar la seva versió en assemblea als socis, al costat del seu advocat. “Aquí hi ha hagut una acusació i ja no hi ha lloc a dubte -lamenta-. A l’assemblea s’aclarirà el que hi hagi i el que no hi hagi. Són els socis els sobirans per decidir què s’ha de fer. No seria prudent començar a dir coses per cap banda; prioritzar la premsa als socis sí que seria una irregularitat”, diu Arenas. “A qui perjudica tot aquest rebombori és al PEN”, afegeix. En això coincideix amb Gregori: “És una situació molt trista per als socis i per al món de la literatura”, diu, i afegeix: “Durant un any hem intentat dialogar abans d’arribar a aquesta situació”. Després el cas va quedar en mans dels advocats. “Per responsabilitat he hagut de prendre unes mesures. La nostra manera d’entendre els diners públics no la compartim [amb Arenas]. Si era una pràctica habitual, la qüestionem”, diu.

Perquè els socis puguin valorar les xifres de primera mà, l’auditoria s’ha posat a la seva disposició a la seu de l’Ateneu Barcelonès. “Nosaltres hem trigat un any a digerir la dimensió de la tragèdia i creiem que és raonable que els socis puguin assimilar amb temps el que es trobaran. Per poc no ens hi hauríem posat”, adverteix Gregori.

[Segon acte:]

Valèria Gaillard

(Publicat a l’ARA, 12 de juny 2019)

Els cinc-cents socis del PEN Català estaven convocats ahir per celebrar una assemblea general extraordinària amb un únic punt en l’ordre del dia: la proposta i aprovació de l’exercici, en nom de l’associació, de l’acció de responsabilitat prevista en l’article 322-17 del Codi Civil de Catalunya contra Carme Arenas Noguera pel rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català, durant el temps que va ser presidenta i secretària general de la junta directiva: en total 18 anys.

Van assistir a l’assemblea, celebrada al Col·legi de Periodistes, un centenar i escaig de socis, i gairebé un altre centenar van votar per delegació. Dels 198 vots emesos, 169 van sortir a favor de l’acció de responsabilitat, 24 en contra i cinc en blanc. La junta, doncs, té llum verda per estudiar i decidir si emprèn la via judicial contra Arenas. “Em prenc aquest resultat amb molta tranquil·litat -va declarar l’escriptora i traductora al sortir de l’assemblea-. Em sento en una situació d’indefensió total i no s’ha volgut mediar en cap moment”, va afegir. “Sempre hi ha hagut moltes irregularitats al PEN Català”, va reblar. D’altra banda, l’actual presidenta de l’entitat, Àngels Gregori, va destacar que havia sigut una assemblea “difícil i tensa”, però es mostrava satisfeta perquè l’actual junta ha rebut el suport massiu dels socis i en surt reforçada.

En total, la xifra que es reclama a Arenas supera els 600.000 euros, però si se li reconeixen sis anys de comissió de serveis a raó de 3.000 euros al mes, aleshores la xifra sense justificar baixaria fins a 370.000 euros. “Els números parlen”, comentava el professor Francesco Ardolino, membre del PEN Català. “En la reunió no he sentit cap justificació per part de l’antiga presidenta i no sabem exactament on han anat a parar aquests diners: si hi ha hagut malversació, l’acció més sana és que l’entitat mateixa hi posi remei, això no és un cas Palau”.

L’honorabilitat de la institució

El que alguns van considerar un exercici de màxima transparència, però, per a d’altres va ser un vot convocat a correcuita i sense la informació necessària per poder decidir. Es van poder sentir diverses veus que van sortir en defensa d’Arenas, com les de Narcís Comadira i Toni Sala, que van recordar que havia dut l’entitat a altes cotes de visibilitat i activitat fins aleshores mai vistes. D’altres van plantejar la precarietat amb què treballen moltes institucions culturals que han de fer mans i mànigues perquè surtin els números. Bel Olid, presidenta de l’AELC, va recordar que és important preservar l’honorabilitat de la institució. “És perillós judicialitzar el problema, però silenciar-lo encara ho és més”.

Al maig van transcendir unes suposades irregularitats en els comptes de l’entitat que ja es coneixien des de fa gairebé un any i es va decidir demandar en l’acció de responsabilitat Carme Arenas, a qui es demanaria “el rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català”, quan va ser presidenta (2010-2018) i quan exercia de secretària general (2002-2010) sota presidència de Dolors Oller. Cal recordar que el càrrec de president del PEN és honorífic, però es paguen viatges, despeses de representació i projectes concrets. Algunes de les factures de la presidenta haurien pujat a 100.000 euros.

[Tercer acte:]

La Junta del PEN detalla les irregularitats de l’ex presidenta Carme Arenas

(Publicat a Vilaweb, 12 de juny 2019)

Montserrat Serra

Després de l’assemblea extraordinària del PEN d’ahir, en què la majoria de socis va donar suport a la junta per emprendre accions legals contra l’anterior presidenta, Carme Arenas, per irregularitats econòmiques, aquest matí, l’actual presidenta del PEN, Àngels Gregori, el vice-president, Jaume Subirana, i la secretària general, Gemma Rodríguez, han comparegut davant la premsa per explicar i detallar els esdeveniments i accions d’aquest últim any. Per primera vegada, la junta del PEN ha fet públiques les irregularitats econòmiques (abans havia hagut de donar explicacions als socis) detectades en els vuit anys que Carme Arenas fou la presidenta de l’entitat (2010-2018) i els anys anteriors, en què en fou la secretària (2002-2010). En aquest període i fins on se sap avui, els diners cobrats per Carme Arenas del PEN ascendeixen als 657.374 euros, dels quals la junta actual li reclama 373.000.

Àngels Gregori ha explicat que va ser nomenada presidenta de l’entitat el 14 de juny del 2018 i que, poques setmanes després, un error de comptabilitat (amb una subvenció europea) va fer refer els balanços i van aparèixer 40.000 euros sense justificar de l’anterior presidència. Gregori, Subirana i Rodríguez van encarregar un informe jurídic i econòmic per a valorar la situació. A fi de mantenir la discreció sobre l’afer, no van explicar l’encàrrec a la junta.

 

Primer, es van analitzar els exercicis fiscalment no prescrits, del 2015 al 2018. Es van detectar diversos pagaments: 45.300 euros (2015), 48.700 euros (2016), 41.300 euros (2017), 4.500 (2018). Eren pagaments que figuraven en la comptabilitat del PEN i es justificaven amb xecs al portador, que es cobraven amb una sola signatura, la de Carme Arenas, en quantitats per sota els 1.000 euros. Eren retribucions autoassignades que la junta no coneixia ni havia aprovat.

L’estudi dels comptes de l’entitat destapa que, mesos abans que Carme Arenas assumís la presidència del PEN, quan encara n’era secretària, va demanar al banc que pogués treure diners amb una sola signatura, tot i que els estatuts de l’entitat no ho permetien. D’aquests xecs, no se’n practicaven les retencions fiscals pertinents. I no s’ha trobat registrat cap acord de la junta que empari aquestes quantitats.

Gregori ha detallat les reunions que es van fer amb Carme Arenas i ha dit que havia tingut una paciència infinita i una discreció absoluta. I que havia hipotecat un any de la seva vida amb un afer que no esperava trobar-se ni el volia. Ha explicat que totes les trucades i els correus electrònics estaven transcrits. Que el mes de setembre, ella, el vice-president i la secretària general es van reunir amb Carme Arenas per mirar d’aclarir les irregularitats.

El 29 de novembre, Àngels Gregori va reunir la junta i els va donar a conèixer l’informe jurídic. El 3 de desembre, Gregori i Arenas es van reunir soles, a petició d’Arenas, la qual va accedir a parlar amb els advocats del PEN per aclarir l’informe econòmic i jurídic, segons que ha explicat Gregori. El 14 de desembre, es va fer la reunió amb els advocats, i el 17 de desembre, es va fer una altra reunió, en què Carme Arenas anava acompanyada de dos socis de la seva confiança.

Mentrestant, també es van revisar i comprovar les quantitats que Carme Arenas havia percebut del 2015 cap enrere. Es va descobrir que els llibres majors de l’entitat del 2001 al 2006 no hi eren. I en els anys següents, es van comptabilitzar retirades d’efectiu i factures per prestació de servei: 75.000 euros (2007), 70.000 euros (2008), 118.000 euros (2009), 73.500 euros (2010), 69.000 euros (2011), 46.400 euros (2021), 37.800 euros (2013), 34.000 euros (2014), 41.400 euros (2015).

Aquestes xifres provenien de dues fonts bàsiques. D’una banda, la retirada d’efectiu, de periodicitat mensual, amb xecs al portador. El concepte: direcció i coordinació del PEN. No se’n practicaven retencions fiscals. I d’una altra banda, Carme Arenas presentava factures per prestacions de serveis (projectes, programes, etc.). Es cobraven per transferència bancària i a aquests sí que s’aplicava retenció fiscal.

Tal com estipulen els estatuts de l’entitat, tot i que el càrrec de presidenta no és remunerat, el PEN paga viatges, desplaçaments, dietes i telèfon. Aquests diners no estan comptabilitzats en les despeses irregulars de Carme Arenas. Però també els cobrava.

L’única xifra que s’ha trobat especificada i aprovada per la junta del PEN data del 15 de desembre del 2001, en què s’aprova retribuir Carme Arenas amb 100.000 pessetes (600 euros) per la tasca de secretària general. No ha aparegut cap altre acord ni contracte aprovat per la junta que justifiqui les quantitats que Carme Arenas s’atribuïa, ha explicat Àngels Gregori.

Comissió de serveis o excedència

Hi ha una altra qüestió de la qual encara no s’ha tret l’entrellat: si Arenas es trobava en comissió de serveis (del Departament d’Ensenyament al PEN), entre el setembre del 2006 i el setembre del 2012, o bé era una excedència. De fet, les comissions de serveis es fan d’un departament de la Generalitat a un altre, però no s’acaba d’entendre que es faci una comissió de serveis del Departament d’Ensenyament, on ella treballava, a una entitat privada com és el PEN. Amb tot, hi ha dues cartes, una del 2006, signada per Dolors Oller, que era presidenta, i una del 2010, signada per Raffaella Salierno, que era secretària general. Són cartes al Departament d’Ensenyament en què es demana que es prolongui la comissió de serveis de Carme Arenas. Però no consta enlloc que la junta aprovés aquesta comissió de serveis i tampoc es troba el primer contracte on s’estipulen les condicions. Per aclarir-ho s’ha sol·licitat informació al Departament d’Ensenyament, que encara no l’ha facilitada.

Sumades totes les quantitats que Arenas va cobrar, descomptant els 600 euros mensuals que la junta havia aprovat per retribuir-la, la xifra ascendeix a 657.374 euros. Restada la comissió de serveis (si s’acaba donant per bona), que ascendeix a 247.200 euros, la xifra que la junta actual reclama a Carme Arenas és la ja dita de 373.000 euros.

Jaume Subirana ha dit que Carme Arenas havia treballat professionalment setze anys per a l’entitat. Però tot i això, les quantitats anuals que ha percebut són molt altes. I són cobraments autoatribuïts, sense que la junta n’hagi tingut coneixement ni els hagi aprovat. I mentre ella considera que formen part d’una retribució justa, la junta considera que una part d’aquests diners no està consignada i que això és irregular.

Són molts anys de mala praxi en aquest sentit. I una pregunta que també sura en l’ambient és per què ningú no se’n va adonar abans. En aquest sentit, Àngels Gregori creu que hi ha hagut un excés de confiança. I voldria que aquesta situació comportés, a partir d’ara, una gestió diferent i del tot transparent.

Ara els advocats treballen per completar l’informe tècnic (econòmic i jurídic). El procés és lent perquè els recursos que el PEN pot destinar-hi són escassos. I és per una raó de recursos limitats, que es fa un estudi i no pas una auditoria.

Ahir, els socis van avalar la junta per demandar Carme Arenas pels perjudicis ocasionats a l’entitat. En una nota de premsa, la junta diu que aquesta autorització dels socis ‘faculta la junta a trobar una solució pactada entre les parts en qualsevol moment.’ A partir d’ara, doncs, la intenció de la junta és mirar de començar a negociar amb Carme Arenas en diferents termes. Per exemple, que es faci càrrec dels impostos no pagats si es reclamen, però també podria ser part de l’acord que admetés que es va equivocar. Aquesta hipòtesi sembla llunyana, encara.

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER