Joan del Alcàzar
Confese que veia el jove líder del PP com un tuno, de la Tuna, un estudiant pijo, reaccionari i en les antípodes de la cultura de l’esforç acadèmic, i em vaig creure que tot en el seu expedient acadèmic era un pur frau. Però, només havia vist la cara més superficial de l’home. Ara, gràcies al Tinent Fiscal del Tribunal Suprem [TS], senyor Luis Navajas, he comprés que Casado és un xicot honorable què, això sí, pot resultar crèdul i vulnerable.
Després de llegir el més destacat sobre l’escrit que el fiscal Navajas ha elevat al TS, en el que després de pegar-li un repàs a la jutge Rodríguez-Medel i als fiscals que l’havien recolzat, considera que no hi ha cap dada que avale, ni tan sols de forma indiciària, l’acusació d’aquesta. També invalida l’argument que Enrique Álvarez concertà amb un grup d’alumnes escollits que es matricularen en el màster, pagant la taxa, perquè, després de sol·licitar el reconeixement legítim de 40 crèdits, només quedaren 20 per completar els 60 del màster. Així mateix, ha deixat clar el fiscal que s’enganya la jutge quan afirma que aquests 20 crèdits restants s’aconseguiren barata a res. Conclou Navajas que tota la instrucció de la jutge està mancada de proves, i no passa de ser una mera sospita o conjectura.
En un primer moment vaig pensar que, efectivament, si hi havia sospites, com afirma el fiscal, és el Tribunal Suprem qui hauria de jutjar si Casado havia prevaricat o no. Això, pensava jo, és el que han de fer els tribunals, esbrinar si les sospites responen o no a la realitat. Ràpidament, tanmateix, vaig caure en que el meu pensament era, també, com el de la jutge Rodríguez-Medel, una simple conjectura.
Pensant i pensant, vaig arribar a una altra explicació per a allò que ha passat amb l’aparentment tèrbola i turbulenta vida estudiantil del líder del PP. Crec que Casado ha sigut una víctima, una més, del malvat professor Álvarez-Conde.
Com que ja hem tingut notícies sobrades de com se les gasta [inclús els diners] el cavaller, en tant que director de l’Institut de Dret Públic de la Universidad Rey Juan Carlos [UJRC], crec que estic en condicions d’exposar una hipòtesi que em sembla absolutament versemblant: Casado és una víctima més d’aquest desaprensiu professor que, per donar-li pompa i circumstàncies al seu institut i a la seua universitat; per ingressar uns dinerets que després gastava de forma magnànima amb familiars pròxims i no tan pròxims; el professor Álvarez-Conde enganyava bona part d’aquells incauts estudiants que tenien l’ocurrència d’acostar-se per l’Institut de Dret Públic. Aquest va ser el cas de Casado i, potser, ja ens ho diran aviat, d’altres persones tan ingènues com ell, tan ximples que van creure que era tan fàcil rentar, marcar i pentinar els seus currículums estudiantils.
Pablo Casado va matricular-se i després es va deixar fer. Ell no va demanar res, ell no va obtindre cap tracte de favor de manera conscient. El líder de les Noves Generacions del PP va ser convençut pel pèrfid catedràtic -“perquè tu ho vals”- que convalidant per ací per allà, i parlant amb qui caldrà parlar, tindràs un màster per a lluir-lo en el web del Partit Popular, de l’Assemblea de Madrid, del Congrés dels Diputats i, si és el cas, en la teua targeta de visita. I Pablo Casado es va deixar fer, aquest és el seu únic pecat. Seduït per Álvarez-Conde, el xicot va pecar, sí, però això és cosa que ell ja haurà arreglat amb el seu confessor. Ara, matèria penal no n’hi ha ni mitja ni cap. L’actual president del Partit Popular és una víctima innocent.
¿Què passarà amb aquelles tres persones que han fet el mateix que Casado, i que van confessar a la jutge Rodríguez-Medel que el pervers Álvarez Conde els va dir que no havien d’anar a classe ni fer treballs per a aprovar? Aquestes tres crèdules criatures tenen el mateix expedient i les mateixes convalidacions que el líder del PP, i com ell van ser qualificades amb sengles excel·lents en les proves que no van fer.
Com elles no estan aforades i no han de passar pel Tribunal Suprem, el fiscal Navajas no ha dit ni pruna. Però, si jo fora elles no estaria massa preocupat. Si el Suprem conclou que Navajas l’encerta, que la jutge Rodríguez-Medel va passar-se uns quants pobles acusant Casado, i que tot el que n’hi ha no passa de ser una mera sospita o conjectura, doncs això serà doctrina i conte contat, conte acabat.
Segur que algun lector malèvol creu que oblide deliberadament qui és el fiscal Navajas i com ha arribat on està; així com que ignore qui són els membres del TS que han de decidir si, efectivament, Pablo Casado és innocent com un infant, i que oblide com han arribat a tan alta magistratura. No, no és així; servidor ho sap tot.
Passa, però, que el metge m’ha exigit que accepte sense reserva totes les decisions judicials, atés que darrerament la impossibilitat d’empassar-me algunes ben conegudes està provocant-me perjudicis en la salut que podria arribar a lamentar. Així doncs, si el Suprem dictamina el que imaginem que va a dictaminar, jo ho donaré per bo. Arribat el cas, ja tinc una explicació del per què ho farà: tot va ser culpa del malvat director del Xiringuito de Dret Públic de la URJC.
Aquells que tinguen més salut que un servidor, o no puguen ser tan crèduls com jo, que llegeixen Ignacio Escolar que sap molt del tema i ho explica molt bé.
