Carta oberta al president de la Comissió Europea Juncker i del Consell Europeu Tusk, signada per acadèmics, intel·lectuals, eurodiputats i cutadans europeus davant la inhibició de la Unió Europea pel que fa a la vulneració dels drets democràtics a Catalunya
Benvolgut president Juncker, benvolgut president Tusk:
Som acadèmics, polítics, intel·lectuals de l’esfera pública i diputats del Parlament Europeu i us escrivim per traslladar-vos la nostra preocupació.
La Unió Europea ha proclamat els principis de l’estat de dret i el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals com a compromisos vinculants per als seus estats membres (articles 2 i 6 del Tractat de Lisboa). Els mandataris de la UE han estat uns ferms defensors d’aquestes normes fonamentals, com demostra l’exemple recent en què es van oposar als intents del govern polonès de soscavar la independència de la seva magistratura o les accions del govern hongarès destinades a limitar les llibertats de la societat civil i dels mitjans.
No obstant això, ens preocupa profundament que els òrgans de govern de la UE condonin la vulneració de l’estat de dret a Espanya, en especial en la resposta que les autoritats centrals espanyoles van donar al referèndum de l’1 d’octubre sobre la independència de Catalunya. Nosaltres no ens posicionem políticament sobre el fons de la disputa referent a la sobirania territorial i som conscients de les mancances procedimentals que va comportar l’organització del referèndum. El que ens amoïna és l’estat de dret tal com l’exerceix un estat membre de la UE.
El govern espanyol ha justificat les seves accions al·legant la defensa o el restabliment de l’ordre constitucional. Segons ha declarat la Unió, es tracta d’un afer intern d’Espanya. En efecte, en les democràcies liberals les qüestions de sobirania nacional pertanyen a l’àmbit de la política nacional. Ara bé, la maneraen què les autoritats espanyoles han respost a les reivindicacions d’independència manifestades per una part significativa de la població de Catalunya constitueix una violació de l’estat de dret, concretament:
1. El Tribunal Constitucional espanyol va prohibir el referèndum sobre la independència catalana previst per a l’1 d’octubre, a més a més de la sessió del Parlament català programada per al 9 d’octubre, argüint que les accions previstes infringien l’article 2 de la Constitució espanyola, en què s’estipula la unitat indissoluble de la nació espanyola, motiu pel qual la secessió es considera una il·legalitat. Ara bé, aplicant l’article 2 d’aquesta manera, el Tribunal ha vulnerat les disposicions constitucionals relatives a la llibertat de reunió pacífica i d’expressió, dos principis consagrats en els referèndums i els debats parlamentaris, independentment de la temàtica que abordin. Sense interferir en les controvèrsies constitucionals espanyoles ni en el Codi Penal espanyol, observem que executar una disposició constitucional vulnerant alhora drets fonamentals és una paròdia del sistema judicial. Per tant, les sentències del Tribunal i les accions del govern espanyol que van servir de base legal per a aquestes sentències violen tant l’esperit com la lletra de l’estat de dret.
2. Durant els dies previs al referèndum, les autoritats espanyoles van emprendre tot un seguit d’accions repressives contra funcionaris, diputats, alcaldes, mitjans, empreses i ciutadans. El bloqueig de serveis d’Internet i d’altres xarxes de telecomunicacions durant la campanya del referèndum i un cop celebrat van tenir greus conseqüències sobre l’exercici de la llibertat d’expressió.
3. El dia del referèndum, la policia espanyola va fer ús d’una força excessiva i de violència contra votants i manifestants pacífics, segons Human Rights Watch. Aquest ús desproporcionat de la força és un abús de poder indiscutible de les forces de seguretat.
4. La detenció i l’empresonament el 16 d’octubre dels activistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (presidents, respectivament, de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural) acusats de sedició constitueixen un error de la justícia. Els fets que van motivar aquesta incriminació no es poden descriure com sediciosos, sinó que el que va tenir lloc va ser el lliure exercici del dret a manifestar-se públicament i de manera pacífica, tal com el recull l’article 21 de la Constitució espanyola.
El govern espanyol, en el seu intent de salvaguardar la sobirania de l’Estat i la indivisibilitat de la nació, ha conculcat drets i llibertats bàsiques garantides per la Convenció Europea de Drets Humans, la Declaració Universal de Drets Humans, a més dels articles 2 i 6 de la llei fonamental de la UE (el Tractat de Lisboa). La violació de drets i llibertats bàsiques emparades per la legislacióinternacional i comunitària no pot considerar-se una qüestió interna de capgovern. El silenci de la UE i el seu rebuig a una mediació creativa ésinjustificable.
Les accions del govern espanyol no es poden justificar esgrimint la protecció de l’estat de dret, per molt que es fonamentin en disposicions jurídiques concretes. A diferència de l’imperi de la llei (en què imperen les normes promulgades per mitjà del procediment legal més adequat o formulades per una autoritat pública), l’estat de dret implica també la salvaguarda dels drets i de les llibertats fonamentals, unes normes que converteixen una llei en vinculant, no tan sols perquè sigui correcta des del punt de vista procedimental, sinó perquè consagri la justícia. En les democràcies liberals, l’estat de dret, entès d’aquesta manera, és el que confereix legitimitat a una autoritat pública.
És per això que exhortem la Comissió a estudiar la situació espanyola des de l’òptica de l’estat de dret, com ho ha fet en altres ocasions amb altres estats membres.
Els dirigents de la UE han reiterat que la violència no pot ser un instrument polític; malgrat tot, implícitament han condonat els actes de les forces policials espanyoles i han considerat que les accions del govern espanyol eren compatibles amb l’estat de dret. Aquesta versió amputada i reduccionista de l’estat de dret no hauria d’esdevenir el nou sentit comú polític d’Europa. És perillosa i provoca uns riscs que poden causar perjudicis a llarg termini per a la Unió. Així doncs, exhortem el Consell Europeu i la Comissió Europea a prendre les mesures necessàries per restablir el principi de l’estat de dret i el seu règim com a fonament de la democràcia liberal a Europa combatent qualsevol forma d’abús de poder que perpetri qualsevol dels seus estats membres. Sense això, i sense un intent seriós de mediació política, la UE s’arrisca a perdre la confiança i el compromís dels seus ciutadans.
Mentrestant, la crisi ha seguit el seu curs (el govern català ha estat arrestat, s’ha formulat una ordre de detenció del senyor Puigdemont). Seguim de prop la situació pendents dels interessos de la democràcia a Catalunya, Espanya i Europa, ja que tots ells són inseparables, i fem un èmfasi encara més gran en la importància del seguiment de la UE del respecte a les llibertats fonamentals per totes les parts.
***
A iniciativa d’Albena Azmanova (Universitat de Kent) i Barbara Spinelli (escriptora, eurodiputada)
Co-signataris (a títol personal):
Etienne Balibar, Universitat de París Nanterre i Universitat de Kingston, Londres
David Gow, editor, Social Europe
Kalypso Nicolaidis, Universitat d’Oxford, director del Center for International Studies
Mark Davis, Universitat de Leeds, director fundador del Bauman Institute
Cristina Lafont, Universitat de Northwestern, Estats Units (ciutadana espanyola)
Ash Amin, Universitat de Cambridge
Yanis Varoufakis, cofundador de DiEM25
Rosemary Bechler, editora, openDemocracy
Gustavo Zagrebelsky, catedràtic de dret constitucional, Universitat de Torí
Antonio Negri, filòsof, plataforma Euronomade
Costas Douzinas, Birkbeck, Universitat de Londres
Robert Menasse, escriptor, Àustria
Dimitrios Papadimoulis, vicepresident del Parlament Europeu (GUE-NGL)
Ulrike Guérot, Universitat Danubi-Krems, Àustria, i fundador del European Democracy Lab, Berlín
Judith Butler, Universitat de Califòrnia, Berkeley i European Graduate School, Suïssa
Philip Pettit, University Center for Human Values, Universitat de Princeton (ciutadà irlandès)
Josep-Maria Terricabras, Member of European Parliament (Greens/EFA)
Hauke Brunkhorst, Universitat de Flensburg
Judit Carrera, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Gabriele Zimmer, Member of European Parliament (President, GUE/NGL)
Philippe Schmitter, European University Institute, Florència
Bart Staes, diputat del Parlament Europeu (Verds flamencs)
Jón Baldvin Hannibalsson, exministre d’Afers Exteriors i Comerç Exterior d’Islàndia
Diana Wallis, exvicepresidenta del Parlament Europeu
Craig Calhoun, president, Berggruen Institute; catedràtic emèrit de la London School of Economics and Political Science (LSE)
Jane Mansbridge, Kennedy School of Government, Universitat de Harvard
Josu Juaristi Abaunz, diputat del Parlament Europeu (GUE-NGL)
Arjun Appadurai, Institute for European Ethnology, Universitat Humboldt, Berlín
Alyn Smith, diputat del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)
Thor Gylfason, Universitat d’Islàndia i CESifo, Munic / exmembre del Consell Constitucional d’Islàndia 2011
Jordi Solé, diputat del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)
Judith Revel, Universitat de París Nanterre
Seyla Benhabib, Universitat de Yale; Càtedra Ferrater Mora de Girona (2005).
Susan Buck-Morss, CUNY Graduate Center i Universitat Cornell
Ramon Tremosa i Balcells, diputat del Parlament Europeu (ALDE)
Anastasia Nesvetailova, directora, City Political Economy Research Centre, City University de Londres
Nancy Fraser, The New School for Social Research, Nova York (Càtedra de Recerca Internacional en Justícia Social, Collège d’études mondiales, París, 2011-2016)
Jill Evans, diputada del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)
Regina Kreide, Universitat Justus Liebig, Giessen
Jodi Dean, Hobart and William Smith Colleges, Geneva NY
Tatjana Zdnoka, diputada del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)
Wendy Brown, Universitat de Califòrnia, Berkeley
Roberta De Monticelli, Universitat de San Raffaele, Milà.
Sophie Wahnich, directora de recerca al CNRS, París
Christoph Menke, Universitat de Potsdam, Alemanya
Tanja Fajon, diputada del Parlament Europeu (S&D)
Robin Celikates, Universitat d’Amsterdam
Eric Fassin, Universitat de París-8 Vincennes – Saint-Denis
Alexis Cukier, Universitat de París Nanterre
Diogo Sardinha, Universitat París/Lisboa
Dario Castiglione, Universitat d’Exeter
Hamit Bozarslan, EHESS, París
Frieder Otto Wolf, Freie Universität de Berlín
Gerard Delanty, Universitat de Sussex
Boaventura de Sousa Santos, Universitat de Coïmbra i Universitat de Wisconsin-Madison
Sandro Mezzadra, Universitat de Bolonya
Camille Louis, Universitat de París 8 i París D
Philippe Aigrain, escriptor i editor
Yann Moulier Boutang i Frederic Brun, revista Multitudes
Anne Querrien i Yves Citton, revista Multitudes
Bruce Robbins, Universitat de Columbia
Michèle Riot-Sarcey, Universitat de París-VIII-Saint-Denis
Zeynep Gambetti, Universitat de Bogazici, Istanbul (ciutadana francesa)
Andrea den Boer, Universitat de Kent, editora en cap, Global Society: Journal of Interdisciplinary International Relations
Moni Ovadia, escriptor i intèrpret teatral
Merja Kyllönen, diputada del Parlament Europeu (GUE/NGL)
Guillaume Sibertin-Blanc, Universitat de París 8 Saint-Denis
Peter Osborne, Centre for Research in Modern European Philosophy, Universitat de Kingston, Londres
Ilaria Possenti, Universitat de Verona
Nicola Lampitelli, Universitat de Tours, França
Yutaka Arai, Universitat de Kent
Enzo Rossi, Universitat d’Amsterdam, coeditor, European Journal of Political Theory
Petko Azmanov, periodista, Bulgària
Etienne Tassin, Universitat de París Diderot
Lynne Segal, Birkbeck College, Universitat de London
Danny Dorling, Universitat d’Oxford
Maggie Mellon, consultora en política social, ex-membre executiva de Women for Independence
Vanessa Glynn, exdiplomàtica del Regne Unit de la Representació britànica davant la UE
Alex Orr, membre executiu, Scottish National Party/European Movement d’Escòcia
Bob Tait, filòsof, expresident Langstane Housing Association, Aberdeen
Isobel Murray, Universitat d’Aberdeen
Grahame Smith, secretari general, Scottish Trades Union Congress
Igor Šoltes, diputat del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)
Pritam Singh, Universitat d’Oxford Brookes
John Weeks, SOAS, Universitat de Londres
Jordi Angusto, economista de la Fundació Catalunya-Europa
Leslie Huckfield, exdiputat laborista, Universitat de Glasgow Caledonian
Ugo Marani, Universitat de Nàpols Federico II i president de RESeT
Gustav Horn, director científic del Macroeconomic Policy Institute de la Hans Böckler Stiftung
Chris Silver, periodista/autor
François Alfonsi, president de l’ALE (Aliança Lliure Europea)
James Mitchell, Universitat d’Edimburg
Harry Marsh, conseller delegat jubilat d’organisme benèfic
Desmond Cohen, exdegà, School of Social Sciences de la Universitat de Sussex
Yan Islam, Griffith Asia Institute
David Whyte, Universitat de Liverpool
Katy Wright, Universitat de Leeds
Adam Formby, Universitat de Leeds
Nick Piper, Universitat de Leeds
Matilde Massó Lago, Universitat de la Corunya i Universitat de Leeds
Jim Phillips, Universitat de Glasgow
Rizwaan Sabir, Universitat John Moores de Liverpool
Pablo Ciocchini, Universitat de Liverpool
Feyzi Ismail, SOAS, Universitat de Londres
Kirsteen Paton, Universitat de Liverpool
Stefanie Khoury, Universitat de Liverpool
Xavier Rubio-Campillo, Universitat d’Edimburg
Joe Sim, Universitat John Moores de Liverpool
Hannah Wilkinson, Universitat de Keele
Gareth Dale, Universitat de Brunel
Robbie Turner, Universitat de St Andrews
Will Jackson, Universitat John Moores de Liverpool
Louise Kowalska, Universitat ILTUS Ruskin
Alexia Grosjean, membre honorària, School of History, Universitat de St Andrews
Paul McFadden, Universitat de York
Phil Scraton, Queen’s University de Belfast
Oscar Berglund, Universitat de Bristol
Michael Lavalette, Universitat de Liverpool Hope
Owen Worth, Universitat de Limerick
Ronnie Lippens, Universitat de Keele
Andrew Watterson, Universitat de Stirling, Escòcia
Steve Tombs, The Open University
Emily Luise Hart, Universitat de Liverpool
David Scott, The Open University
Anders Eriksson, Oficina de l’ALE (Aliança Lliure Europea), Parlament Europeu
Bill Bowring, Birkbeck College, Universitat de Londres
Sofa Gradin, King’s College de Londres
Michael Harrison, Universitat de Gal·les del Sud
Ana Manzano-Santaella, Universitat de Leeds
Noëlle McAfee, Universitat Emory
Peter J. Verovšek, Universitat de Sheffield
Peter Dews, Universitat d’Essex
Camil Ungureanu, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
Dafydd Huw Rees, Universitat de Cardiff
Patrick Le Hyaric, diputat del Parlament Europeu (GUE-NGL)
Martin Beck Matuštík, Universitat de l’Estat d’Arizona
Hans-Peter Krüger, Universitat de Potsdam
Loren Goldman, Universitat de Pennsilvània
Federica Gregoratto, Universitat de St. Gallen
Rurion Soares Melo, Universitat de São Paulo
Pieter Duvenage, Universitat de Cardiff i editor, Journal for Contemporary History
Chad Kautzer, Universitat de Lehigh
Peter A. Kraus, Universitat d’Augsburg
David Ingram, Universitat Loyola de Chicago
Alain-G. Gagnon, Universitat del Quebec de Mont–real
Peter Bußjäger, Innsbruck
Helmut Scholz, diputat del Parlament Europeu (GUE/NGL)
Michel Seymour, Universitat de Mont–real
Simon Toubeau, Universitat de Nottingham
Georg Kremnitz, Universitat de Viena
Keith Gerard Breen, Queen’s University de Belfast
Alan Price, Universitat de Swansea
Fernando Ramallo, Universitat de Vigo
Nicolas Levrat, Universitat de Ginebra, director del Departament de DretInternacional
Jordi Matas, catedràtic de Ciències Polítiques, Universitat de Barcelona
Simon Toubeau, Universitat de Nottingham
María do Carme García Negro, Universitat de Santiago de Compostel·la
Francisco Rodríguez, escriptor
Carme Fernández Pérez-Sanjulián, Universitat de La Corunya
Patrice Poujade, Universitat de Perpinyà
Nicolas Berjoan, Universitat de Perpinyà
Joan Peitavi, Universitat de Perpinyà
Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà
Guglielmo Cevolin, Universitat d’Udine, Itàlia
Robert Louvin, catedràtic de Dret Comparat, Universitat de Calàbria
Günther Dauwen, secretari general del Centre Maurits Coppieters,
Bart Maddens, Universitat Catòlica de Lovaina
Alan Sandry, Universitat de Swansea
Justo Serrano Zamora, Bavarian School of Public Policy
Ivo Vajgl, diputat del Parlament Europeu (ALDE)
Alberto Aziz Nassif, Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social, México
Sandrina Antunes, Universitat del Miño, Portugal
Pablo Beramendi, Universitat Duke
Nico Krisch, Graduate Institute of International and Development Studies, Ginebra
Miguel Urbán Crespo, diputat del Parlament Europeu (GUE/NGL)
Yasha Maccanico, Universitat de Bristol i Statewatch
Richard Norton-Taylor, periodista especialitzat de defensa i seguretat, membre del patronat de Liberty
Thierry Dominic, Universitat de Bordeus
Paola Pietrandrea, Universitat François Rabelais de Tours i DiEM25
Josep Ramoneda, filòsof i escriptor, Catalunya/Espanya
José Luís Rodrigues, DiEM25, Portugal
Marie Pierre Vieu, member of the European Parliament, (GUE/NGL)
Geneviève Fraisse, Centre national de la recherche scientifique, France (CNRS)
Sandra Halperin, Director, Centre for Islamic and West Asian Studies, Royal Holloway, University of London,
Mario Diani, University of Trento
Angelina Ilieva, Chicago University
Elettra Stimilli, la Sapienza Università di Roma
Yves Sintomer, Université de Paris 8
Donatella della Porta, Director of Centre of Social Movements Studies, European University Institute, Florence
—-
201.
Para firmar esta carta, haz clica acquí.
Traduït de l’anglès: Yannick Garcia.
