Adolf Beltran
Bé es pot dir que Nèstor Novell (Gandia, 1953) i Josep Sorribes (València, 1951) coneixen el País Valencià de primera mà. Especialistes en allò que en podem dir economia territorial, han dedicat les seues trajectòries professionals a l’estudi de la dinàmica comarcal i urbana. Però són, a més, dos intel·lectuals actius d’un valencianisme que es recolza en l’estudi i el coneixement.
És aquesta polifacètica caracterització personal la que va fer possible que emprengueren una indagació a fons sobre la societat valenciana, el resultat de la qual és una mena de retrat interdisciplinari i en profunditat de la seua realitat actual. Nou viatge pel País Valencià, el llibre que acaben de publicar, és una obra de 1.600 pàgines en dos volums editada gràcies a la col·laboració de la Universitat d’Alacant amb la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.
“Una radiografia del País Valencià”
“Han fet una radiografia del País Valencià des de tots els punts de vista”, segueix Muñoz, en deixar caure una primera constatació que el llibre destil·la: “L’impacte de la crisi ha estat duríssim”. Entre altres coses, aquest impacte es plasma en el fet que “el binomi turisme-construcció ha deixat de funcionar”.
“Hi ha molt de geografia humana i d’economia territorial o economia política”, comenta Gustau Muñoz, i indica tot seguit les “moltes referències a Cavanilles, Fuster o Lluch” recollides en un assaig que Joan Romero qualifica com “un llibre fora de catàleg, un llibre extraordinari fet per uns autors amb perfils també fora de catàleg que han coincidit per a produir una obra fantàstica”.
En opinió de Romero, el treball de Novell i Sorribes “serveix per a ubicar els reptes d’aquest país en un món on tot va rapidíssim”. La vertiginosa evolució del context en què es produeix seria una diferència crucial d’aquest “viatge” amb els seus il·lustres precedents: les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, que josep Antoni Cavanilles va escriure al segle XVIII, i El País Valenciano, que Joan Fuster va publicar el 1962.
“És un país? Vol ser-ho?”
El Vinalopó, la ciutat d’Alacant, la Vall d’Aiora, la Ribera i els Serrans, l’àrea de València i l’apartat dedicat a Orpesa són els capítols que Romero hi destaca com a “peces fonamentals” d’aquest “nou viatge”. Li suggereixen una pregunta crucial sobre el territori dels valencians: “És un país? Vol ser-ho?”.
Declivi, crisi, estancament… són termes que emergeixen sovint de les converses amb els interlocutors sobre el terreny i de les dades i estadístiques que els autors fan servir. En opinió de Romero, el viatge de Novell i Sorribes descriu la situació “d’una regió econòmica de la vella perifèria europea amb dificultats d’encaix importants”.
Es tracta d’una situació causada per l’impacte de la globalització que apel·la al paper d’unes elits que “no tenen visió estratègica”. D’altra banda, com ja va assenyalar Juan Linz en els anys setanta, el treball d’aquests dos autors detecta que, entre les comaques del nord i del centre i el sud del territori “hi ha alguna cosa que no està acabada de cosir”.
El “govern del territori” hi apareix com un dels grans problemes, segons Romero, que assenyala el fet que alcaldes de pobles veïns no es parlen entre ells, que hi ha un àrea metropolitana de València que podria funcionar, però no ho fa, i que la cultura de “pensar junts per a guanyar tots” no s’acaba de fer present.
“No obstant això, el país funciona”, apunta Romero, que cita com a exemples les experiències en agroindústria, en altes tecnologies o en matèria de turisme”. Què hauria sigut d’aquest país amb unes elits a l’alçada dels temps, bones plataformes de cooperació i coordinació, un impuls en investigació i desenvolupament i un esforç decidit en formació?
“Cadenes de valor de geometria variable”
“El país ha estat molt mal governat”, diu Gustau Muñoz”, que apunta l’existència d’un poder polític débil i el “maltractament per part de l’Estat” i manifesta la seua esperança en què el canvi polític en la Generalitat n’afavorirà unes expectatives millors. Però Sorribes enllaça amb la reflexió de Romero per a constatar que la societat valenciana “funciona, de vegades, inexplicablement”, si es té en compte “la quantitat d’oportunitats que es perden per no parlar”. I posa com a exemple l’àrea metropolitana de València.
Nèstor Novell destaca que al llarg de la geografia valenciana “hi ha gent molt creativa, però amb problemes de cohesió”. L’aposta per un model basat en l’especulació immobiliària ha portat, comenta, a la crisi de sectors econòmics com el calçat a Elx, amb un 35% d’atur oficial i un retorn evident a l’economia submergida. “Quina relació hi ha entre els districtes industrials?”, es pregunta. “Com es pot sobreviure quan no hi ha una política industrial des de fa anys?”.
Novell posa la Foia de Castalla i la reconversió del sector del joguet com a “paradigma del que podria ser en altres zones del país”. Amb una intervenció activa de l’Institut Tecnològic del Joguet, allí s’han sabut crear “cadenes de valor en funció de la demanda”. En els anys 70 i 80 el procés d’industrialització valencià es va basar en “microempreses i micropobles”, recorda Novell. “Fou una cultura emprenedora basada en la imitació”. Ara, en canvi, “cal generar xarxes de col·laboració, entrar en cadenes de valor de geometria variable”.
“Si la política no es fa territorial és menys eficient”
Però tot això demana una “permeabilitat” i una “agilitat” que depenen de l’estructura administrativa. “Si la política no es fa territorial és menys eficient”, indica Sorribes, que afegeix: “està fallant l’arquitetcura territorial”. Hi ha coincidència a destacar la importància de la comarcalització i l’adaptació al territori de les polítiques públiques i a considerar que “les diputacions són elementes d’endarreriment objectiu”.
“Caldria ser una mica radical en aquest tema de les diputacions”, conclou Sorribes, que es pregunta, en companyia de Novell, després d’haver observat el País Valencià de molt prop i haver alçat acta dels seus fracassos recents: “Hem aprés alguna cosa?”.
(eldiario.es/cv, 13 d¡octubre 2017)
