Barcelona i la cultura catalana: una opinió de Narcís Comadira

COMADIRA

Extreiem la següent opinió del poeta i pintor Narcís Comadira de la interessant entrevista, que recomanem, que li fa Bàrbara Marchi al digital de cultura Núvol (www.nuvol.com).  En l’entrevista, Narcís Comadira hi parla de moltes coses, de pintura i literatura, de l’aportació gironina a la cultura catalana, d’influències, de prosistes actuals, etc.  Però ens hem fixat en la darrera resposta. Molt significativa… Sobretot perquè vé d’un gran coneixedor del panorama cultural amb una llarga experiència i estretament relacionat amb un dels pinyols de la cultura catalana (Girona). I si això li passa a Girona, què no els passarà a Lleida, València, Palma, Alacant… Matèria per a la reflexió, certament, però sobretot per a imaginar solucions.   (Red.)

 

<<Visca Catalunya… però Girona més!>>

Barbara Marchi. Girona.

/ 22.04.2016

 B.M.: Entre els teus estudis i escrits, n’hi ha de dedicats a la teva ciutat natal o a reivindicar gironins de primer nivell com, per exemple, l’arquitecte Rafael Masó. Al marge de la punyent ironia del Polònia sobre l’amor incondicional de Puigdemont per la ciutat, creus que a Girona se li reconeix el paper que juga en el panorama cultural català?

N.C.: Veuràs, Barcelona és una ciutat molt important que ignora tot allò que és de fora. Té l’ànima de capital. És molt difícil per algú que no és de Barcelona fer-s’hi conèixer i apreciar. I si ho aconsegueix, sempre sol ser, en el fons, considerat provincià. Des de Barcelona, no s’acostuma a pensar en els de fora. Els de fora, no hi són. No és una cosa acceptada, però és així. De tota manera, les distàncies cada dia són més curtes i la cultura catalana, és a dir, la que es fa en català, va reconeixent allò que es fa a fora de Barcelona. No es pot concebre aquesta cultura sense aquesta presència territorial. I més quan la cultura castellana que es fa a Barcelona és, a vegades sense massa raó, molt prestigiada pels mitjans. Per molts diaris i conductors de programes de ràdio i televisius els escriptors catalans sempre són de segona fila i poques vegades en parlen. En el fons creuen que els importants són els que escriuen en castellà. Els altres són d’estar per casa. Trist país…

 

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER