Elena Navarro
En el darrer article (19 d’agost de 2015) analitzàvem, des d’una perspectiva de gènere, la composició dels nous ajuntaments de Madrid, Barcelona i València després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. Les conclusions no eren roïnes, encara que, com ja remarcàvem, tot el treball estava per fer i la presència d’equips de govern paritaris no significava necessàriament l’aplicació de polítiques feministes. Per això, el moviment feminista no ha relaxat en cap moment la seva lluita vers el patriarcat i totes les seves violències: des de les institucions, des dels llits i des dels carrers, individual i col·lectivament.
Les violències masclistes segueixen molt presents en el nostre dia a dia, des de manifestacions més o menys subtils, com la cosificació que es fa del cos de les dones en els mitjans de comunicació, passant per la negació del dret a l’avortament, fins a les més extremes conseqüències que afecten directament a les nostres vides. A soles en aquest estiu han estat assassinades a l’Estat espanyol 37 dones i 8 menors a mans de les seves parelles, pares, ex-parelles o parelles de les seves mares. Unes xifres massa doloroses que continuen incrementant-se sense que això creï l’alarma que deuria a una societat sensibilitzada i conscient de les conseqüències del sistema patriarcal.
El caràcter generalitzat i estructural d’aquestes violències defineix al masclisme com un tipus de terrorisme i, per això, hauria ser considerat com una qüestió d’estat, posant-se tots els mitjans possibles per combatre-ho, sense titubejar i de forma prioritària.
De dita reivindicació naix la idea, gestada a la Coordinadora Feminista de València, d’organitzar una gran manifestació a nivell estatal, en la qual reunir al moviment feminista autònom i a totes les organitzacions socials i polítiques per a reivindicar que ens volem vives, que la desigualtat salarial és violència, que els mitjans es cosifiquen i ens utilitzen com a reclam, que de patir una violació es segueix culpabilitzant a les víctimes… per tot això i molt més, i passe a citar textualment el manifest de la marxa, el 7 de novembre marxarem a Madrid per a exigir:
– Que la lluita contra el terrorisme masclista siga una qüestió d’estat.
– Que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i es reforme la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.
– Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.
– Que la lluita i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o l’ex-parella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.
– Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben les dones.
– Que l’accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquen una veritable recuperació vital, econòmica i social d’elles així com dels fills i filles.
– Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.
– Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer tractament adequat de les diferents de violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
– L’eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no-cessió de la pàtria potestat als maltractadors
Contra totes les violències masclistes: organització i lluita feminista.
Web de la convocatòria: http://marcha7nmadrid.org/ca/
