[Davant la campanya del partit “Ciudadanos” per presentar mocions en tots el ajuntaments del País Valencià on tenen presència en contra de l’ensenyament en valencià, Escola Valenciana ha elaborat aquest document que pot ser útil per defensar la noistra llengua a pobles, comarques i ciutats del nostre territori. I no ens n’oblidem: “aldeanos”, i rebordonits, ells! N. de la Red.]
Escola Valenciana
L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ, EL PROGRAMA ÒPTIM
La UNESCO afirma que «el plurilingüisme constitueix una força i una oportunitat per a la humanitat», així que aprendre llengües, fer llengua i sumar llengües, és un enriquiment personal i social al qual tothom ha de tindre accés.
Per a obtindre un nivell de coneixement i ús del valencià semblant al del castellà, fonaments sobre els quals es pot construir una societat valenciana plurilingüe (allò que també s’anomena ‘revernacularitzar’ la llengua) cal contrarestar les tendències substitutòries. L’escola és el marc ideal per a crear llaços ferms entre la comunitat i constituir així una institució de referència capaç de posar fi a la substitució lingüística.
DOMINI EQUILIBRAT DE LES DUES LLENGüES DEL PAÍS VALENCIÀ
Cal establir un pacte educatiu per garantir un coneixement equilibrat de valencià i castellà per a TOT L’ALUMNAT, sense distinció de zones geogràfiques ni de tipus de centre (públic, privat subvencionat o privat), i garantir també un coneixement avançat d’una o més llengües estrangeres.
És important avaluar els resultats sobre coneixements de llengües i aplicar els models que funcionen. Fins ara, tots els estudis demostren que la “immersió lingüística” i l’”ensenyament en valencià” produeixen un coneixement equilibrat entre castellà i valencià. En canvi, en el sistema d’”incorporació progressiva” o d’”ensenyament en castellà” només s’observa un coneixement equilibrat de valencià i castellà quan les famílies s’han preocupat de reforçar el coneixement del valencià. El coneixement de valencià i castellà entre l’alumnat que ha estudiat en valencià és equiparable, en canvi, l’alumnat que ha estudiat en castellà presenta uns nivells de valencià, en general, sensiblement inferiors.
Estudiar en valencià afavoreix la ductilitat o facilitat per a
l’aprenentatge d’una tercera llengua com pot ser l’anglés[1]. Ara com ara, aquesta destresa, aquest atribut, resulta imprescindible perquè els xiquets i xiquetes desenvolupen autonomia personal, establisquen relacions interculturals amb altres persones i puguen comunicar-se amb èxit en una tercera llengua arreu del món.
El sistema d’immersió lingüística és un mètode d’aprenentatge de llengües (de llengües, no de llengua) que s’aplica, per exemple, als col·legis britànics, els liceus francesos, les escoles alemanyes, etc. També és un sistema que s’aplica en un bon nombre d’escoles valencianes i és tot el contrari d’un sistema monolingüe: les llengües vehiculars es defineixen segons el context de l’alumnat, no només el context familiar, sinó també el social (llengua del carrer, llengua dels mitjans audiovisuals, llengua dels jocs, llengua d’internet, llengua de llibres i mitjans escrits..), perquè les llengües s’aprenen, diguem-ne, per “contagi” (tècnicament, diríem que segons el temps i el tipus d’exposició de l’alumnat), és a dir, cal reforçar les llengües que estan menys presents en el context de l’alumnat.
L’ensenyament de llengües no pot ser un objectiu, sinó que
l’objectiu ha de ser L’APRENENTATGE DE LLENGüES. La partició de les hores lectives en tres llengües vehiculars –cadascuna amb un 33% de les hores acadèmiques totals– és un enfocament erroni que obvia la visió que ha marcat la pedagogia des de fa dècades: l’eix de l’educació ja no és “ensenyar”, sinó “aprendre”. “Ensenyar” tres llengües al 33% no significa, en absolut, que l’alumnat “aprenga” les tres llengües al 33%. Les llengües no només s’aprenen a l’escola.
Actualment, el sistema educatiu valencià és bilingüe, la immersió lingüística és una de les metodologies que s’apliquen als programes plurilingües. No existeix cap centre amb un sistema monolingüe (tot i que s’hi aproximen bastant els col·legis britànics i els centres amb Programa Plurilingüe en Castellà situats en contextos socials i geogràfics castellanitzats).
Cal que el sistema educatiu ajude a “estimar les llengües”, TOTES les llengües, i afavorir les actituds d’aprenentatge, sense partir de “categories” de llengües (natives, maternes, indígenes, útils, grans, petites…).
ELS EXPERTS PROPOSEN LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA COM A MODEL DE QUALITAT EDUCATIVA
Les universitats i les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM) posen en relleu els bons resultats acadèmics que obtenen els infants que estudien el programa d’ensenyament en valencià, tant en àrees lingüístiques com en la resta d’assignatures. Hi ha estudis fefaents que ho demostren i caldria que es publicaren.
Xavier Vila al·ludeix als beneficis del sistema de línies de
l’escola valenciana, atès que situa «l’escola com a ancoratge per a la comunitat lingüística» capaç «d’incrementar el percentatge de parlants potencials: [en molts indrets valencians] dins de l’escola tinc més probabilitats de trobar-me algú que sàpiga valencià que al carrer.» Així, afirma que «l’escola POT SER una institució clau per al desenvolupament de xarxes socials EN llengua minoritzada.»
El sistema educatiu ha de garantir “l’aprenentatge de tres
llengües”, no simplement “l’ensenyament”. En aquest sentit, ens remetem al document elaborat per experts de les universitats valencianes i les Unitats per a l’Educació Multilingüe “L’escola valenciana: un model plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià [3]”[2], que, a grans trets, planteja la incorporació progressiva de llengües vehiculars en proporció inversa al pes que cada llengua té en el context sociolingüístic de l’alumnat (per dir-ho planerament: començar amb la llengua minoritària com a llengua vehicular i de lectoescriptura, al cap d’un temps incorporar la llengua estrangera i, més endavant, incorporar la llengua majoritària).
BASES DEL MULTILINGÜISME: ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA IMMERSIÓ
En 1962 Peal i Lambert van investigar amb xiquets i xiquetes
bilingües i van observar que les previsions de l’Oficina
Internacional de l’Educació no es complien amb els alumnes que ells havien analitzat, sinó que, per contra, presentaven puntuacions més altes que els monolingües. Aquesta investigació es va portar a terme a altres llocs del món amb resultats semblants: Suïssa (Balkan, 1970), EUA (Nova York, 1972), Israel (1972), Sud-Àfrica (Ianco-Borrall, 1972), Canadà (Montreal), etc.
En 1965 es va posar en marxa al Margaret Pendlebury School at Saint Lambert_ de Montreal, al Quebec. W. Lambert i G. R. Tucker van avaluar els resultats de la primera immersió lingüística i van observar que el desenvolupament dels aprenents que havien seguit un programa amb canvi de llengua era similar i, en determinats aspectes, superior al dels companys que cursaven un programa amb la llengua de la llar. La resta d’experiències escolars a altres llocs del món amb llengües en contacte van mostrar que hi ha casos en què és possible, i fins i tot beneficiós, que els infants siguen escolaritzats en una llengua diferent de la familiar.
EL MARC LEGAL DE LA LLENGUA AL PAÍS VALENCIÀ
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978):
-ARTICLE 3 «1. El castellà és la llengua oficial de l’estat. Tots
els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.»
-ARTICLE 20.3 «RESPECTE DEL PLURALISME LINGÜÍSTIC.» Aquest «respecte» hauria d’implicar la protecció de les llengües minoritzades i afavorir-ne el desenvolupament social.
L’ESTATUT D’AUTONOMIA:
La regulació estatutària de la llengua al País Valencià està
recollida principalment en l’article 6 de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que preveu que: «1. LA LLENGUA PRÒPIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA ÉS EL VALENCIà. 2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. TOTS TENEN EL DRET A CONÈIXER-LOS I A REBRE L’ENSENYAMENT DEL, I EN,
IDIOMA VALENCIÀ. 3. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement. 4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. 5. S’ATORGARÀ ESPECIAL PROTECCIÓ I RESPECTE A LA RECUPERACIÓ DEL VALENCIÀ.
————————-
[1] L’alumnat escolaritzat en valencià sol presentar actituds més favorables a l’aprenentatge de llengües, com han demostrat els estudis realitzats. Vegeu: LAURA PORTOLÉS, MULTILINGüISME PRECOÇ: ANÀLISI DE LA CONSCIÈNCIA PRAGMÀTICA I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES EN INFANTS CONSECUTIUS MULTILINGÜES. UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ,
UEM-UJI.
