Javier Cid
Oxi. El poble grec va parlar ben alt i clar. Democràcia, es jactaven a dir. No obstant, Grècia, contràriament al que totes i tots pensàvem quan es va fer el referèndum i va eixir eixe aclaparador resultat, ha acceptat les humiliants condicions imposades des de Europa, particularment, des d’Alemanya. Han venut de nou a Grècia.
Han signat condicions aberrants com ara privatitzacions per valor de 50.000 milions d’euros que aniran quasi íntegrament per a pagar el deute –una suma impossible de pagar en més de quaranta anys perquè ascendeix al 170% del PIB del país hel·lè i de la qual s’hauria d’estudiar urgentment una important condonació– i que serveix d’aval per a donar les futures ajudes.
Tanmateix, han traspassant una línia roja que Tsipras va imposar des de l’inici de les negociacions: les pensions. Estes patiran un enduriment de las condicions de pre-jubilació i també congelació de les pensions fins 2021. A més, aplicaran una dura reforma de l’IVA i també del mercat laboral al que sotmetrà a una revisió dels convenis i dels acomiadaments col·lectius així com de les vagues. Per últim, també s’haurà de reformar el sistema de justícia civil i es vorà compromés el poder de l’administració pública que perdrà influència i rebaixarà els seus costos a més d’haver de consultar als creditors per a fer qualsevol referèndum popular o aprovar un cert tipus de lleis al parlament.
Una sèrie de mesures intolerables que han provocat un cisma al partit i ha fet que s’avancen les eleccions nacionals després de poc més de sis mesos de “l’esquerra radical” de Syriza al capdavant del govern. Han tornat a aconseguir el que volien els neoliberals europeus: sotmetre i espoliar a un país que no té una eixida fàcil a la seua delicada situació i, a més, ferir de mort a eixa esquerra que amenaçava amb la seua expansió per altres països d’Europa com ara l’Estat espanyol. Han frenat la revolució per a tornar a fer presoners als grecs i aplacar la possible revolució a la resta del continent.
Poc temps després d’escapolir-se de la Troika i veure un halo d’esperança implantant una inicialment bona posició de poder davant l’Eurogrup, amb la firma d’aquest abominable acord, els grecs tornen a estar atrapats a les xarxes d’Europa i de la controladora Troika.
Tsipras ha fallat al seu poble i ha deixat de ser l’esperança hel·lena. Per això, ara té dos solucions: o negociar amb el sempre impredictible Putin, eixir-se de l’euro i donar un colp sobre la taula davant d’Europa per a tornar a ser la llum de l’esquerra europea o ajupir el cap, celebrar eleccions i acceptar la seua derrota. Aquesta segona via suposarà la caiguda de l’única via factible del poble grec. Un poble massa castigat en els darrers anys i que ha tornat a ser sotmés per la fèrria Europa neoliberal.
