Juli Capilla
Ara que la Fira del Llibre de València està en marxa –des del 22 d’abril i fins al 3 de maig vinent– ve a tomb congratular-nos per la quantitat i la qualitat de llibres en valencià que produïm, amb un esclat d’autors interessants i tot de títols que fa ben difícil decantar-s’hi. Mai de la vida havíem fet tants llibres –i tan bons– en valencià, ni havíem tingut tan bons editors. Fins al punt que hom parla que el veritable segle d’or de les nostre lletres és aquest, i no el d’Ausiàs March, Roís de Corella, Joanot Martorell, Isabel de Villena o Jordi de Sant Jordi. Compartisc amb Gustau Muñoz aquesta sensació d’efervescència literària i editorial (llegiu l’article publicat a ‘País Valencià, s. XXI’: “Una literatura vigorosa”, del 28 de març). Fa goig, realment, i ens n’hem de felicitar, tots plegats, per aquesta fita llibresca assolida en poc més de tres o quatre dècades. Tot seguit, us oferim un petit tast de les novetats literàries escrites en el pus bell catalanesc del món que us podeu trobar a la Fira d’enguany.
La setmana passada Manuel Baixauli remarcava en un article la simpatia que li desperten els personatges marginals: “Qui m’ha llegit sap que m’atrauen els individus solitaris, esquerps, fracassats, de vida austera, lliurats a la religió de l’art, a només un pas de la follia”. Potser li agraden perquè, entre altres coses, aquesta mena de personatges són els que més coses tenen a contar, en boca d’un escriptor.
Precisament, les novetats editorials d’enguany –almenys en valencià, i potser no és casual– vénen carregades de personatges excèntrics, estrafolaris, rars, extravagants, solitaris, marginals. Com ara els que protagonitzen Gegants de gel (Edicions del periscopi), de Joan Benesiu, una novel·la prologada i recomanada pel mateix Baixauli en què una sèrie de personatges d’arreu del món amb històries tan diferents com interessants es troben per atzar a Ushuaia, una ciutat argentina situada al cul del món. Una novel·la literària i metaliterària, literatura pura que no deixarà indiferent el lector.
Són moltes les dones marginals que protagonitzen les novel·les que ens acaben d’arribar aquesta primavera. Com femenines són, també, les seues autores. Llegiu, si no, El ventall finès (3i4), de M. Brugués Mitjans. En aquesta novel·la Caterina indaga en la història d’amor –inacabada– que sa mare va viure durant la breu però sentida estada que va fer a Barcelona l’any 1935, gràcies a un ventall i una carta sense destinatari que li va deixar després de morir. I femenina i marginal és, també, Fernande Olivier, la protagonista de L’amant de Picasso (Edicions Bromera), d’Isabel-Clara Simó. A més de fer un retrat vivaç d’una de les primeres parelles sentimentals del genial pintor malagueny –i del mateix Picasso– ens reporta al fascinant món de les avantguardes de la França de primeries del segle xx. Ambientada també a primeries del segle passat és Material fotogràfic (Onada Edicions), de Joaquim Espinós, una novel·la que narra l’aventura de tres joves valencians que se’n van a Nova York, en una època en que la gran metròpoli americana contrastava amb la misèria d’Europa. Per la seua part, Nebbia (Bromera) de Núria Pradas, ens trasllada a la Venècia de finals del segle xviii on Gioia ha de conviure amb un misteriós jurament heretat de la seua mare morta, la qual cosa li tortura profundament l’ànima. Misteri, passió i dolor presideixen per igual aquesta novel·la.
Sembra Llibres també ens invita a llegir històries de personatges situats una mica al marge de la societat, o directament marginats. Córrer sense por, de Giuseppe Catozzella, amb traducció d’Anna Casassas, és la biografia novel·lada de Samia, la jove somali que malda per fer-se un camí en la vida, a pesar de la violència, la pobresa i la falta d’oportunitats que assolen les joves del seu país. Samia arribarà a participar als Jocs Olímpics de Pequín el 2008, però quedarà l’última en la cursa. Tot un símbol de tenacitat, i una bella i crua metàfora de la lluita per la supervivència i de l’odissea per què han de passar milers de persones expulsades d’Àfrica fins arribar a Europa. També de Sembra és la novel·la Els avantatges de ser un marginat, d’Stephen Chbosky, la història d’un adolescent introvertit que troba en la literatura una vàlvula d’escapament, i en la transgressió i l’atreviment propis de la seua edat l’única manera de salvar-se de la mediocritat a què el convida el món dels adults.
Els assassinats marquen també una línia de marginalitat que esdevé fàcilment matèria literària. Així, a El retorn de l’Hongarès (Bromera), d’Anna Moner, uns successos macabres sacsegen la societat parisenca a les acaballes del segle xix. I a L’ombra del mal, de Lluís Miret, també publicat per Bromera, l’acció, la intriga, els delictes de sang i les baixes passions fan trontollar els estaments benestants de la societat valenciana del xvii.
En el terreny assagístic, cal destacar No ens calia estudiar tant (Sembra Llibres), de Marta Rojals, un retrat magistral sobre l’anomenada “generació perduda”, la que més i millor s’ha format i que, per causa d’allò que en diuen “crisi”, no troba feina, i si en troba és mal pagada i en condicions indignes. I ja que parlem d’indignitat, no està de més llegir-se El camp periodístic valencià (PUV), de Mònica Parreño, que analitza en quines condicions han de treballar els professionals de la informació, assetjats per la crisi del mercat publicitari, la precarietat laboral i la confusió que crea massa sovint Internet. Sobre aquesta professió tan fascinant com maltractada, cal llegir-se també El periodisme després de twitter (3i4), d’Albert Sáez, una reflexió sobre l’impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L’obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica que podria desaparèixer tal i com l’enteníem fins ara.
En teatre, Déus, dies i treballs, de Manuel Molins, especula entorn de tot de personatges que també es mantenen al marge de la societat: un aturat, una prostituta de luxe, una llicenciada que fa de netejadora, un immigrant i, com no, una periodista.
I en poesia, cal destacar els reculls publicats per Bromera: Hores ingrates, de Robert Cortell, nihilista a més no poder; Alfabet del desig, de Francesc Rodrigo, més amable que l’anterior des del punt de vista vital, i Notícia de la tribu. Antologia poètica, del ja clàssic Marc Granell.
Lectures per a infants i joves
L’àmbit de la literatura per a infants i joves ens ofereix llibres ben bonics, i molt ben editats. És el cas de la col·lecció “Primeres rondalles d’Enric Valor” d’Edicions del Bullent, en versió de Jordi Raül Verdú i les magnífiques il·lustracions d’Esperanza Martínez Molina. També en el Bullent tenim Conta’m l’Horta, que aplega cinc rondalles ambientades en aquesta comarca: El corb i la rabosa, Mira si he corregut terres!, Miquel i el pont del Butoni, El follet Posanoms i La gallina Tina i el pollet, meravellosament il·lustrades per Antoni Laveda i redactades per diversos autors. I encara dos llibres més de la mateixa editorial: Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils, de Vicent Sanhermelando, i La Panderola, un tren que vola, de Pep Castellano i Canto Nieto. I, per als adolescents, Llum i Estel, de Carme Miquel, i Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó.
Bromera té un catàleg ben nodrit de títols. A destacar especialment, L’increïble viatge a l’Illa Gran, de Josep Millo; La clau que obria tots els panys, de Carles Cortés; Tzoé, d’Isabel-Clara Simó, en literatura juvenil, i Tres colps en la nit, de Pasqual Alapont i Javier Lacasta, i El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat i Oriol Malet, pel que fa als més menuts. En poesia, El meu nom és un poema, de Mercé Viana i Carme Miquel, i 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, de Carles Cano. Com veieu són llibres d’autors plenament consolidats.
Edicions 96 ens ofereix dues novetats que criden l’atenció. Art, fer-lo i gaudir-lo recopila diversos recursos per potenciar la nostra creativitat i expressar allò que sentim. Basat en el projecte educatiu del CEIP El Castell d’Almoines per a formar persones tolerants, respectuoses i crítiques a través de l’art, aquest material va ser guardonat l’any 2013 amb el premi Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques a l’Escola. I Contes de riurau, de Pepa Guardiola i amb il·lustracions de Ximo Gascón és una reedició, redissenyada, corregida i augmentada que inclou una sèrie de contes de la comarca de la Marina Alta.
L’editorial benicarlanda Onada té un munt de novetats per als més menuts: El color dels sentiments i Obre el teu cor, de Judit Robert; Versos de colors, de Fina Girbés; Un Sant Jordi especial, Entre la serra i la mar i Descobrim l’or de la Plana, de Núria Ibáñez. I en juvenil, cal subratllar El misteri de la capsa magnètica, de Maria Lluïsa Amorós, i Guarda’t del vent del desert, de Lourdes Boïgues. Aquesta editorial del nord va fent-se un camí entre els lectors valencians.
Andana ens ofereix El ciutadà perfecte, la darrera novel·la juvenil d’una narradora exquisida, Raquel Ricart, una proposta de ciència-ficció en què la vigilància esdevé una coacció ben subtil en contra de la llibertat. I per als més xicotets, l’artista i escriptor australià Oliver Jeffers ens ofereix tres propostes: Els Huguis en el Jersei nou; Els Huguis a jo no he sigut i El cor i la botella. Aquesta editorial s’ha especialitzat en literatura adreçada especialment als més menuts, amb títols d’autors estrangers de qualitat. A destacar: Gastó, de Kelly Dipucchio; Quin vent, de Rob Biddulph; Els Númerlis, de William Joyce; Si vols veure una balena, de Julie Fogliano; No he fet els deures perquè…,de Davide Cali, i La balena, de Benji Davies. Tan petita i ja saps és una tria de la millor poesia de Maria Mercè Marçal.
I ja que parlem de versos, no podem passar per alt el poemari de Josep Ballester il·lustrat per Paco Giménez, Diversos i dispersos versos conversos i perversos dels universos, publicat per Perifèric. D’aquesta mateixa editorial, tenim Pel·lícula verge. Contes perversos, de Jordi Sierra i Fabra, en què es denuncien les situacions de violència contra els més menuts, especialment contra les dones. I Això era una volta…, de Jordi Raül Verdú, que arreplega una vintena de rondalles de l’Alcoià. En novel·la, L’amant del cardenal Borja, de Jesús Bosch, centrada en el Cardenal Roderic de Borja, que en 1492 es va convertir en el papa Alexandre VI. Un cor trencat és l’opera prima del jove escriptor de Riba-roja Marcos Morales. Una història d’amor entre dos joves en què apareixen els principals escriptors de la nostra llengua. I, per últim, L’altra jo, de Cathy Macphail, és la novel·la de misteri que va ser portada al cinema de la mà d’Isabel Coixet.
Acabem amb un estudi sobre alguns dels personatges més marginals que ens podem trobar a la vida, com són els fantasmes, les bruixes i els mags. Parlem de Fantasmes al palau (Bullent) del prolífic i excel·lent escriptor Ivan Carbonell. Un compendi dels successos més estranys i misteriosos que han assolat les nostres comarques des de temps immemorials.
Manuel Baixauli sap triar els personatges que donen més de si, literàriament. I les editorials valencianes també, com ho demostra aquesta darrera remesa de novetats bibliogràfiques que hem referit en aquest article necessàriament miscel·lani, i per força incomplet. Si en voleu més, aneu a la Fira de València. I ja sabeu: “A la fira no vages si no tens diners; veuràs moltes coses i no compraràs res”.
Publicat a “Posdata”, Levante-emv, el 24 d’abril
