CRIDA CÍVICA PEL 25 D’ABRIL
L’ESPERANÇA DEL CANVI, PER UN NOU PAÍS
Els valencians som un dels pobles més antics d’Europa amb institucions polítiques pròpies. Som un país de llauradors, d’operàries tèxtils i de muntadors de carrosseries d’automòbil. Un país d’estudiants, de mestres i metgesses. Som un país de pintors, de cases i de llenços, d’actors i de músics. Un país de xiquets, de joves. De pares de família, de iaios i de iaies. Sabem fer sabates i taulellets. Estem darrere d’una parada del mercat o bé davant. Conduïm o anem a peu. Estem sans, estem malalts. Caminem per la serra o bé preferim quedar-nos a casa.
Som un país divers perquè sempre hem sigut un poble obert i acollidor. Però, tot i els contrastos que ens descriuen, som un país construït per la convivència diària i joiosa, pel riure, per la festa. Un país que mantenim la il·lusió. Un país capaç de resistir quan les coses van malament. Som un poble lluitador que conserva la seua dignitat a pesar de tot. Un país de conviccions fermes que busca el benestar dels nostres i dels que no coneixem. Un país farcit de gent que lluita per les seues idees i eixes idees contribueixen a la salut, a la diversió, al benestar col·lectiu. Som música, art, coneixement, innovació, paraules. Som cura, esforç, matinar, vetllar, rialles, plors… Som això i més. No som únicament la imatge que altres volen imposar sobre nosaltres. Som un país que pot i vol construir el seu propi relat. Volem decidir qui som, “des de baix”, amb la majoria, amb els qui, amb el vent en contra, han continuat fent país a la seua manera i sense esperar res a canvi. Eixe ha de ser el nostre afany ara: desenrunar, recuperar la dignitat i la reputació que una minoria privilegiada ha pretés erosionar. Per compromís individual i col·lectiu, per pura estima i convicció.
Ja ho estem fent. Ho fem tots els dies, de forma discreta però constant, des de fa anys, dècades. Ho fem en omplir els nostres carrers de gent per reivindicar la nostra cultura pròpia. Ho fem quan busquem la manera que la nostra veïna no estiga a soles. Ho fem quan parlem a les nostres filles i fills en valencià. Quan procurem que els nostres joves aprenguen i ens assegurem que així seran ciutadans amb drets, i no simples consumidors o clients. Quan atenem a qui necessita atenció en la sanitat pública. Quan ens ocupem d’aquelles i aquells als quals una elit cada vegada més reduïda pretén deixar a la intempèrie ajudant-los d’una o altra manera. Quan lluitem per conservar el nostre paisatge i el nostre patrimoni cultural, començant per l’Horta de València, la platja de l’Ahuir o la Mariola. Quan investiguem noves tècniques per millorar la qualitat de vida de la gent. Quan fem mans i mànigues per estirar un jornal massa curt per a molta gent. Quan resistim.
No hem deixat mai de ser país. Però ara toca ser un nou país. Toca fer-nos visibles, reivindicar la nostra manera de fer. Reivindicar un vell somni, una vella esperança: el País Valencià. Reclamar que la força i l’alegria que hi ha als nostres carrers i places, a les nostres cases, fàbriques i centres de treball estiga present també als nostres governs, als ajuntaments i a la Generalitat. Ara toca superar les humiliacions infringides per tant de temps de cinisme, incompetència, corrupció i negligència d’aquells que han dirigit les nostres institucions. Ara toca fer-nos la vida més fàcil, que els recursos siguen més ben repartits, que s’esvaeixen els obstacles quotidians que un mal govern ens imposa. Ara toca prendre el rumb del nostre país, de les nostres vides. Ara toca ser més feliços. Ara toca reconstruir la democràcia “des de baix”. Posar a treballar tot el nostre immens potencial creatiu i solidari. Deixar enrere el sentiment d’apatia, d’impotència i d’indignació i anteposar de nou els sentiments d’esperança i optimisme.
Som un poble antic, però no vell ni caducat, que sempre ha sabut trobar en cada moment el seu lloc a la història. Un poble digne, orgullós de la seua identitat, respectat i admirat per la nostra capacitat de resistir. Ho hem demostrat moltes vegades al llarg de la nostra història i ho farem de nou. Vivim temps de canvis històrics i en aquesta data històrica de nou ens convoquem a la noble tasca de fer d’aquest noble país un país habitable, més just, més respectuós, més culte, més ben dotat per a afrontar amb garanties aquests temps incerts, amb una democràcia recomposta, amb la nostra reputació guanyada a pols durant generacions de nou recuperada. I ho farem. I ho farem bé. I de nou serem exemple de treball ben fet, d’imaginació, de capacitat i innovació, de ser capaços de sobreposar-nos a l’adversitat, de ser un poble obert, acollidor, solidari, innovador. És el temps d’ocupar-nos de nosaltres mateixos i del futur. Dels nostres valors i dels nostres joves. És el temps de deixar que les coses bones passen.
Tenim un repte col·lectiu formidable: construir un nou projecte integrador, consistent, transversal, propi, en clau de nosaltres i mirant a un món globalitzat. Un projecte majoritari construït en clau afirmativa, no per negació, sinó per agregació i sobre valors positius. Un projecte col·lectiu de regeneració democràtica, de vida en comú, solvent i amb garanties de futur. Pocs pobles serien capaços d’emprendre un viatge així amb més garanties que nosaltres. A eixa empresa formidable i carregada d’esperança ens convoquem hui.
(Foto: Prats i Camps)
Primers signants de la Crida Cívica pel 25 d’abril:
– Ana Aguado. Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de València i integrant del Institut Universitari d´Estudis de la Dona.
– Josep Lluís Albinyana. Jutge. Primer president del Consell del País Valencià.
– Manuel Alcaraz. Professor de Dret Constitucional a la Universitat d’Alacant.
– Salut Alcover. Periodista i presidenta del Comité d’Empresa de RTVV.
– Vicent Pitarch Almela. Filòleg i sociolingüista.
– Julià Álvaro. Periodista i extreballador de Canal 9.
– Bárbara Aranda. Advocat de l’Estat.
– Carmen Aranegui. Catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València.
– Lydia Arenós. Periodista.
– Josep Vicent Boira. Geògraf i professor a la Universitat de València.
– Andrés Boix. Professor de Dret Administratiu a la Universitat de València.
– Ricard Pérez Casado. Doctor en Història i exalcalde de València.
– Xavi Castillo. Actor, autor i director teatral.
– Laia Climent. Editora.
– Carles Cortés. Vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant i escriptor.
– Maribel Doménech. Artista visual i portaveu de «Salvem el Cabanyal».
– Martí Domínguez. Professor universitari i director de la revista Mètode.
– Miquel Francés. Professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València.
– Antoni Furió. Catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i president de la plataforma cívica Valencians pel Canvi.
– Ferran Gadea. Actor.
– Amàlia Garrigós. Periodista.
– Ana Gea i Víctor Palau. Dissenyadors a PalauGea, editors de la revista Graffica.info.
– Joan Carles Girbés. Editor.
– Josep Lluís Gómez Mompart. Catedràtic de periodisme de la Universitat de València.
– Josep Gregori. Editor.
– Ramon Lapiedra. Catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de València, membre del Consell Valencià de Cultura i de l’Institut d’Estudis Catalans.
– Anna Lluch. Catedràtica de Medicina de la Universitat de València i cap del Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València.
– Ramon Marrades. Economista urbà, investigador a Econcult (Universitat de València) i fundador de la xarxa internacional de joves urbanistes Urbego.
– Quique Medina. Director del Deleste Festival.
– Antoni Miró. Artista plàstic.
– Gustau Muñoz. Economista, assagista i traductor.
– Nèstor Novell. Economista i catedràtic d’Institut.
– Sandra Obiol. Professora de Sociologia a la Universitat de València.
– Joan Olmos. Doctor Enginyer de Camins per la Universitat Politècnica de València.
– José Maria Perea Soro. Periodista. Expresident de la Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes.
– Mª Josep Picó. Periodista ambiental, escriptora i divulgadora científica.
– Joan Ramon Peris. Director de la Fundació Institut Valencià d’Investigació i Formació Agroambiental (IVIFA).
– Ibán Ramon i Dídac Ballester. Dissenyadors a Iban+Dídac.
– Pau Rausell. Professor d’Economia a la Universitat de València i director d’Econcult.
– Manolo Rodríguez. Professor i exalcalde d’Elx.
– Joan Romero. Professor universitari.
– Pedro Ruiz. Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València.
– Rosa Serrano. Escriptora, editora i pedagoga.
– Joan Sifre Martínez. Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals.
– Rosa Solbes. Periodista.
– Ramon Soler. Empresari del tèxtil valencià.
– Vicent Soler. Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València i degà de la Facultat d’Economia d’aquesta universitat.
– Violeta Tena. Periodista.
– Vicent Torrent. Musicòleg i intèrpret. Cantant d’Al Tall.
– Tudi Torró. Pedagoga i Inspectora d’Educació.
– Feliu Ventura. Cantautor.
