“Lo siento, la próxima vez… no os enteraréis”

participacio

Jesús Moncho

www.jesusmoncho.com

 

Els polítics institucionals ens vénen dient que la corrupció és inherent al sistema, a la vida, i que, si la detecten al si dels seus partits, no els tremolarà el pols (frase grandiloqüent) per a expulsar del partit els implicats. O siga…, que la corrupció i la lluita contra la corrupció continuarà sota l’imperi del voluntarisme i el “bonisme” de les persones, i no del canvi i renovació del context administrativo-polític en què es dóna la corrupció, és a dir: canvi o introducció de legislació, transparència, control, fiscalització, Justícia… La qual cosa representaria traure poder als polítics institucionals, en tant que s’establirien contrapesos o contrapoders lluny del seu abast, lluny de la seua influència o manipulació.

En primer lloc, la Justícia. PP-PSOE actualment, a través del Parlament, elegeixen el Consell General del Poder Judicial, que gestiona i inspecciona jutges i tribunals, a més d’elegir els magistrats del Tribunal Suprem, del Constitucional (conjuntament amb Govern i Corts), també la majoria de l’Audiència Nacional, i parcialment el Tribunal Superior de Justícia Valenciana. Estos jutges i tribunals, en una Justícia lenta i asfixiada de recursos, són qui perseguiran i jutjaran (mirant cap a un altre lloc?) a estos mateixos polítics en cassos de presumpta corrupció. Està tot lligat i ben lligat, i si no, després vindrà l’indult… En ares d’una independència real de la Justícia, els òrgans rectors de la justícia, com el Fiscal general, han de ser elegits pels mateixos juristes i les seues entitats.

En segon lloc, s’hauria de posar fi a la inundació de polítics en la majoria d’organismes cívico-administratius amb l’única finalitat de controlar millor la societat: Síndic de Greuges, Cholbi (PP), i Vicesíndic, Luna (PSOE); President del Port d’Alacant fins novembre 2014, Ripoll (expresident del PP d’Alacant); Confederació Hidrogràfica del Xúquer, María Ángeles Ureña (exsecretària general de Medi-Ambient de la Generalitat Valenciana); últim Director General en Televisió Valenciana, Ernesto Moreno, expert del PP en aprimar plantilles… A nivell estatal, estos fenòmens encara es donen en major grau, com igualment funciona allò de les portes giratòries per als polítics. No cal parlar-ne més. I és en sentit contrari, precisament, la manera de contrarestar tal estat de coses: s’hauria d’estendre i consolidar la politització i participació ciutadana.

Esta participació ciutadana és necessària per al correcte funcionament del sistema democràtic. I s’ha de regular, tant en la vida política (referèndums, consells participatius, priorització de necessitats en elaboració i aprovació de pressupostos, supervisió, revocacions de càrrecs polítics…), com en la merament administrativa: no pot aprovar un contracte la mateixa persona que el proposa (l’alcalde, el regidor, el conseller, el delegat, el director…), haurien de crear-se comissions independents cíviques i professionals, no tutelades pel poder polític, que participen en la decisió final, de tal forma que així s’evite, en la mesura del possible, els suborns i les compres de voluntats. Sempre dintre de la premissa que tota actuació o contracte públic ha de ser igualment públic, és a dir, transparència total.

Impedir i denegar l’extensió de la capacitat participativa dels ciutadans en la vida pública amaga l’intent de conservar els privilegis o avantatges d’uns quants. Separar, dividir i escampar el poder és democratitzar-lo o, en altres paraules, és i significa la preeminència i respecte al ciutadà (que és qui paga).

 

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER