Jordi Muñoz
La història electoral espanyola des del 1996 fins al 2011 ha sigut, bàsicament, una mena de Dragon Khan socialista enfront d’una gran estabilitat del PP. Els socialistes han experimentat pujades i baixades de fins a 3 i 4 milions de vots entre una elecció i una altra, mentre que el PP mantenia una base d’uns 10 milions de vots, amb petites oscil·lacions de no més de 600.000 paperetes entre eleccions. Els comicis andalusos possiblement representen el principi de la fi d’aquesta estabilitat electoral de la dreta espanyola. Si no es capgira la tendència, el PP sembla que ha perdut el seu confortable sòl electoral. I la desfeta pot ser històrica. El 2011 Rajoy va arribar a la Moncloa amb un gran nombre de promeses incomplertes que ara, juntament amb els greus escàndols de corrupció que s’han anat coneixent, li passaran factura. I, per primera vegada des de fa molts anys, el PP té, amb C’s, un competidor seriós en l’espai del centredreta. Això pot ser el que, al final, acabi precipitant la desfeta institucional del PP.
(Ara, 23 de març 2015)
