Paco Blay
Joan Fuster és un escriptor molt conegut per les desenes de llibres que va escriure i pels milers d’articles que va publicar en la premsa periòdica. En realitat, els seus ingressos fonamentals eixien de les col·laboracions en diaris i revistes, en els quals arribà a publicar en algunes èpoques dos o tres articles setmanals.
Però és menys coneguda la seua tasca com a escriptor de cartes. En el fons de l’arxiu Joan Fuster, es conserven més de 20.000 cartes, de les quals unes 2.000 són seues, que abasten un període que va des de 1939 fins la seua mort, en 1992; és a dir, tot el franquisme i la Transició. Són cartes amb amics, editors, catedràtics, polítics (de diverses tendències), escriptors (no sols catalans), empresaris, estudiants… Són un autèntic termòmetre de l’estat i l’evolució política i cultural tant al País Valencià com a Catalunya i al mateix estat espanyol. Fuster estava també compromés en els temes de la “gran” cultura espanyola, incloent les polèmiques que va tenir que mantenir amb escriptors “espanyols” o per temes estrictament “espanyols”.
La Història que s’escriu en els llibres no sempre reflecteix el que hi ha entre bastidors. El mateix Fuster rebia en sa casa consellers autonòmics que buscaven els seus suggeriments, es reunia amb editors que volien publicar treballs, llegia originals abans d’entrar-los en màquines, aconsellava els universitaris línies d’investigació… Gran part d’aquesta tasca callada i feixuga es pot veure reflectida en els milers de cartes que va enviar i rebre.
La correspondència de Joan Fuster és, sense dubte, l’aportació més important per a comprendre la història i cultura del País Valencià, el seu redreçament i les orientacions de moltes iniciatives i activitats que tenien com a origen sa casa de Sueca, en el carrer Sant Josep 10, convertit avui en un autèntic “santuari”.
L’editorial 3 i 4 ha assolit la seua publicació, que ja va pel volum 14, i encara no s’ha acabat. El seu coordinador, el catedràtic Antoni Furió, juntament amb el seu hereu i marmessors, han decidit agrupar-la per persones que tenen una relació o afinitat, de manera que els 14 volums tenen una indubtable unitat. Es llegeixen com una novel·la i apareixen novetats sobre temes que fins la seua publicació no eren massa públics. Vertaderament atractiu!
Publicat en Pagina66.com
