Joan Lladonet
Ara, els diaris unionistes publiquen, a primera plana i com a notícia destacada, una enquesta en què s’indica que guanya el no a la independència de Catalunya. Quan a les enquestes guanyava el sí, o ho deien a un racó o no apareixia la notícia destacada al començament del diari. Són massa conegudes les magarrufes dels manipuladors per a no conèixer-les. És totalment indefensable que en democràcia el poble no pugui votar i decidir el seu futur. No es pot usar una Llei que varen fer una gran part de persones que procedien d’un règim dictatorial, persones que havien treballat a les ordres del dictador, general que havia decidit fer-se un monument, que continua sense esser discutit, i que havia determinat qui comandaria i representaria l’Estat quan ell no hi fos. Tirà que havia governat i privat de llibertat els que havia convertit en els seus súbdits. Quins són els estats democràtics en què es deixa que sigui el dictador el que dictamini com ha de ser el sistema de govern de l’Estat que ell ha governat a través d’un cop d’estat?
Si creuen que els catalans unionistes són els que no es manifesten, per què no deixen que es voti? Si les enquestes diuen que guanyarà el no a la independència, per què no deixen que es pugui decidir votant? La diferència que es demostraria entre els unionistes i els independentistes en una votació com cal, seria que els unionistes no volen si saben perdre, i els independentistes, sí. Els independentistes sempre actuen amb molt més seny que els altres, aquells que diuen que es creen conflictes, que són els que volen que se’n creïn. Basta veure el que ha passat a Escòcia. Encara que el joc no hagi estat completament net, els independentistes ho han acceptat. Però el que no es pot acceptar és que es tergiversi la història. Si s’arribàs a votar i no s’assolís una majoria independentista, cosa inversemblant, el dret a decidir es podria tornar a exercir en aquest sentit després d’una sèrie d’anys. El que no pot passar és que es vulgui dictar una història falsa.
Catalunya és una nació, una gran nació. Aquesta gran nació formada pel Principat, la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears, ha estat obligada a viure separada des de fa 300 anys. Espanya va incorporar primer el Principat que no les Illes Balears. Ara podria ocórrer que El Principat fos el primer que s’independitzàs, i si els habitants de les Illes Balears i el País Valencià no volen fer-ho, ningú no els obligarà, perquè la nació catalana sí que és democràtica i mai no ha tengut ni reminiscències dictatorials, només n’ha sofert les conseqüències. I aquestes conseqüències ens han arribat sempre que ha governat gent que s’havia format durant l’època anterior o continuant amb el mateix sistema, com ens passa a l’actualitat, tant a les Illes Balears com al País Valencià.
La manera de governar dels descendents de la dictadura queda demostrada, quan s’ha acceptat la instrucció contra el president Mas i dues conselleres, per haver posat les urnes a disposició del seu poble, ja que aquest mateix poble les havia demanades. Que un Govern com el de Madrid usi el fiscal de l’Estat perquè obri la instrucció contra el president d’una comunitat autònoma, i que un tribunal de justícia admeti aquesta querella, demostra que encara no tenim la sort de viure en un país democràtic, sinó en un país el Govern del qual usa més l’autocràcia que la democràcia. La querella contra el president Mas és una querella contra quasi dos milions i mig de votants, contra el poble. Però no tardarà molt en arribar la democràcia, ja que el poble la reclama constantment. El poble reclama acabar amb els residus dictatorials. El poble vol votar i decidir, i això s’aconseguirà.
Publicat a Diari de Balears (30 de desembre de 2014)
