El copyright alemany de Mein Kampf, de Hitler, expira el 2015, i això ha fet reviscolar el debat sobre si s’hauria de reeditar, o fins i tot llegir. Sascha Feuchert, expert en literatura de l’Holocaust i vicepresident del PEN Cub alemany, creu que és vital una edició acadèmica del llibre. Charlotte Knobloch, ex vicepresidenta del Congrés Mundial Jueu, té una altra opinió.
Sascha Feuchert , Charlotte Knobloch
Charlotte Knobloch: Jo sóc de la ferma convicció que Mein Kampf no ha tornar mai a ser legal i no ha d’estar disponible públicament, en qualsevol forma o modalitat, a Alemanya o a qualsevol altre lloc del món. [A Alemanya, actualment és legal posseir exemplars ja existents.] És una de les diatribes antisemites més ofensives que mai s’haja escrit. És un llibre perillós que va desencadenar devastació indescriptible. Aquest llibre va ser la base ideològica que va aplanar el camí per a l’operació industrial que va ser l’extermini en massa dels jueus d’Europa: l’Holocaust. És una caixa de Pandora: quan regires aquest tipus d’odi, ningú sap on podria conduir.
Sascha Feuchert: Odiós, repulsiu, abominable: no pot haver cap dubte que Mein Kampf és un dels textos més horripilants en llengua alemanya. Caracteritzat per l’odi racial i un impuls implacable per aixafar tota dissidència, respón també al desig d’Hitler de proporcionar als seus acòlits un manual sobre la forma de prendre el poder i consolidar-lo a través de la força bruta.
És un reflex normal, saludable voler eliminar aquesta obra d’una vegada per totes de la nostra memòria cultural, de manera que mai més puga difondre el seu missatge inquietant. Però ara que el copyright expira a Alemanya el 2015, 70 anys després de la mort del dictador, té sentit i, de fet, és molt important que una edició acadèmica crítica estiga fàcilment disponible en la llengua original com a material de fonts. L’Institut d’Història Contemporània (Institut für Zeitgeschichte, IfZ), amb seu a Munic, està treballant actualment en aquest tipus d’edició, amb l’objectiu de publicar-la al gener de 2016, tot i que el finançament per al projecte ha estat retirat recentment pel Land de Baviera, que és a hores d’ara titular del copyright.
La discussió sobre si se’ls ha de “permetre” als lectors alemanys l’accés al text és una farsa. Tot i que ha estat il·legal imprimir i distribuir l’obra a Alemanya des de l’any 1945, el llibre ha estat de lliure accés online durant anys, tant en alemany com en innombrables traduccions: una ràpida cerca a Google ens en dóna els resultats corresponents. Seguiu els enllaços, però, i trobareu una edició no anotada, mancada de context, o més probablement acabareu en un lloc web d’extrema dreta. Una edició acadèmica podria oferir una alternativa seriosa -especialment per als lectors més joves- que en contextualitzaria el contingut, desconstruiria l’autobiografia afaiçonada de l’autor, revelaria les nombroses modificacions introduïdes en el text fins a l’edició final del 1945, i documentaria les innombrables afirmacions falses de Hitler. Seria, per descomptat, essencial que aquesta edició acadèmica també estigués disponible gratuïtament a Internet i tan fàcil de trobar com les moltes altres versions de l’obra que no ofereixen tota aquesta contextualització addicional. Els acadèmics a Munic encara no han decidit si publicaran una versió online de lliure accés o només un llibre en paper. Si de debò volen honorar la seua voluntat explicitada de contribuir a la formació dels lectors, aquesta edició hauria de trobar-se de franc a Internet.
CK: Per descomptat que és impossible evitar que la gent trobe el text a Internet, però hi ha una diferència important entre trobar-lo en webs problemàtiques que són rellevants només per als seus seguidors convençuts, i editar de nou el llibre i que estiga disponible de franc i alhora es puga trobar àmpliament distribuït el llibreries i biblioteques arreu d’Alemanya. Hi ha persones que estan considerant publicar el llibre, o algunes parts, per raons acadèmiques, però n’hi ha que tenen motivacions comercials. “Hitler ven”, és un axioma molt vell que ha induït la producció d’incomptables artefactes barroers en el passat.
SF: Legir Mein Kampf ajuda a “entendre la concepció del món de Hitler, les seues arrels ideològiques, les seues contradiccions i, en última instància, les conseqüències dels seus objectius”, ha dit l’historiador Andreas Wirsching, director de l’Institut d’Història Contemporània. Si realment vols entendre el Tercer Reich, llavors has d’anar a les fonts, i en això no hi ha lloc per tabús. El govern de Baviera, a qui les forces d’ocupació nord-americanes van transferir els drets d’autor dels escrits de Hitler després de la guerra, bé pot haver retirat el finançament del projecte -a causa principalment de la protesta dels supervivents de l’Holocaust a Israel- però no ha demanat el retorn dels fons ja assignats ni ha fet cap pas més per bloquejar el projecte. Per contra, ha assegurat repetidament als acadèmics de l’Institut d’Història Contemporània que la seua llibertat acadèmica no es veurà afectada.
Hi ha, doncs, un reconeixement a nivell polític dels beneficis de fer aquest text-font disponible. I no obstant això, l’estat de Baviera també ha fet una declaració contrària en el sentit que després de l’expiració dels drets d’autor, s’emprarien tots els mitjans legals per impedir la difusió del llibre, si s’utilitzava per “incitar a l’odi racial”. Ministres de Justícia dels Länder de tot Alemanya, s’han alineat amb aquesta posició. Sembla que els polítics volen estar al plat i a les tallades. D’una banda, hi ha el valor educatiu que una edició acadèmica pot oferir, i d’una altra hi ha l’objectiu ben intencionat de voler “protegir” al públic de la difusió del text i les seues idees inhumanes. El temps dirà si els jutges alemanys seguiran l’enfocament adoptat pels polítics, que volen posar l’accent en el principi que no hi ha lloc a Alemanya per a edicions descontextualitzades i no acadèmiques; no qualsevol fulano podrà publicar la seua pròpia versió de Mein Kampf després que expirarà el copyright. I mentrestant, absurdament , el govern de Baviera també ha dit que fins i tot l’edició de l’IfZ seria vetada pel seu potencial d’incitació.
CK: Ningú que estiga interessat en la història d’Alemanya depèn de la lectura de Mein Kampf. Ni de bon tros. Ja hi ha una sèrie d’edicions històriques. La investigació sobre el tema ha estat excel·lent i s’ha publicat molt àmpliament. Cada any s’afegeix més material al corpus ja existent. I això és bona cosa. Certament, no s’ha completat encara la tasca d’avaluar el context i les conseqüències de la història alemanya: encara hi ha molt per fer en termes de reconsiderar i explorar les seues múltiples dimensions polítiques, morals, econòmiques, culturals, socials i psicològiques. Però Mein Kampf no ens porta un pas més enllà. Argumentar que cal la lectura del text per entendre el context històric és una afirmació bastant espúria i certament gens constructiva.
SF: Hi ha una urgent necessitat de desmitificar el llibre a Alemanya. No s’acaben mai els mites i llegendes urbanes sobre el text, com ara l’afirmació tan repetida que tot i que s’havien venut uns 12 milions d’exemplars de Mein Kampf fins el final de la guerra, era més aviat un best seller que ningú no llegia. Una nova edició podria aportar proves, existents de llarga data, en el sentit que el llibre va gaudir d’una difusió molt àmplia des de molt d’hora, de manera que sens dubte els lectors estaven al cas sobre l’extermini planificat dels jueus i els objectius que Hitler cercava amb la dictadura. D’altra banda, és igualment important que una nova edició deixe clara una altra cosa que recentment s’ha demostrat: el text en si mateix no té cap poder intrínsec de “encomanar” res als seus lectors. Tots els discursos de Hitler han estat disponibles des de fa alguns anys, amb un ampli comentari, en edició a cura de l’IfZ. En el contingut i la retòrica no difereixen gaire de Mein Kampf, i tanmateix aquests textos no han desencadenat cap tipus d’”epidèmia política”. Però el primer llibre de Hitler es veu a hores d’ara amb temor. Aquesta por és irracional, com ha demostrat un conegut còmic a Alemanya. L’artista d’origen turc Serdar Somuncu ha ofert des del 1996 més de 1400 lectures públiques de Mein Kampf arreu d’Alemanya, sobretot a les escoles, a les quals hi ha assistit unes 250.000 persones. Aquestes lectures revelen les contradiccions internes i les bogeries del llibre en clau d’humor, i tanmateix amb molta força i contingut.
CK: L’odi d’alguns sempre té capacitat d’encomanar-se a uns altres. Pel que fa a mi, la idea que cal desmitificar el text només serveix per afegir-hi més misteri i intriga. Però no veig res d’això en el text; és una diatriba contra els jueus d’allò més repugnant, que va obrir les comportes per a una ideologia de destrucció massiva. Certament, no és una violació de la llibertat d’expressió el fet de prohibir la publicació de Mein Kampf. Per contra, el criteri jurídic preponderant en la matèria, diu que la publicació del text original és equivalent al delicte d’incitació a l’odi racial. Ha d’haver-hi llibertat acadèmica per dedicar-se a interessos de recerca i les institucions acadèmiques probablement voldran dur a terme una versió anotada, encara que jo personalment preferiria que no ho feren. Però almenys això no serà finançat pel Land de Baviera. El Govern d’aquest Land ha decidit que ja n’hi ha prou.
[Aquest intercanvi de punts de vista fou promogut per la revista Index on Censorship i es va dur a terme a finals de l’estiu de 2014 via corru electrònic.
Publicat a Eurozine el 10/10/2014.
(Original in alemany, traducció de Ruth Ahmedzai Kemp)
Traducció al català: Jaume Soler.
Publicació oiriginal: Index on Censorship 3/2014
© Sascha Feuchert, Charlotte Knobloch / Index on Censorship
© Eurozine]
