Javier Cid
Els drets humans són eixe conjunt de facultats que corresponen a cada persona pel fet de ser membre de l’espècie humana amb independència de que hagen sigut reconeguts per l’ordenament jurídic. Són valors bàsics com la dignitat, la llibertat, la igualtat, uns drets que estan per damunt dels altres drets i que tot sistema jurídic i polític ha de garantir per a ser legítim. Deuen prevaldre davant de cap altre fi o bé.
Així i tot, cada dret que l’ésser humà ha aconseguit al llarg de la història val allò que valen les seues garanties. Així, com deia John Rawls, els drets no poden ser exposats al regateig polític o supeditats a interessos particulars o col·lectius. Els drets humans són universals, absoluts i inalienables, ja que cap persona pot renunciar a ells.
Hui en dia veiem violacions dels drets humans a tot arreu com per exemple a Palestina amb els assentaments, a la famosa tanca que separa Ceuta i Melilla d’Àfrica o amb el passotisme de la comunitat internacional davant de les guerres pel colta a la República Democràtica del Congo.
A nivell de País Valencià, per suposat, no som una excepció. Citaré un dels exemples més flagrants, els desnonaments. No és ni comprensible ni admissible que cada dia el govern del País Valencià, presidit pel molt honorable Fabra, continue permetent que el nostre territori siga la segona comunitat en nombre de desnonaments solament per darrere de Catalunya, amb un 18,9% del total per un 21,8% dels catalans. A nivell de Països Catalans, s’han produït vora 9.000 desnonaments entre els dos primers trimestres de l’any que està a punt de finalitzar.
En paraules de la diputada per Esquerra Unida del País Valencià, Marina Albiol, el tema dels desnonaments a la nostra terra “ha arribat al límit, sent la comunitat autònoma amb més famílies desnonades de les seues llars de tot l’Estat” en proporció al nombre d’habitants.
És una vertadera vergonya i a més, hauria d’estar penat per llei que el dret a un habitatge digne no siga un dret humà respectat per l’Estat espanyol. És un tipus de dret fonamental extern, relacionat amb els drets morals, les exigències fundades en valors i expressa un deure moral i polític de necessari compliment per un Estat si vol ser considerat legítim.
El dret a l’habitatge digne, com el dret a la vida o el dret a la llibertat, entre molts altres, són drets humans violats tots els dies per la classe dirigent arreu del món. Una democràcia no pot ésser denominada democràcia si no accepta els drets humans fonamentals com a base de la seua legitimitat. Aquests drets han de deixar de ser una exigència per als governs, per a passar a ser un principi.
