Adrià Alfonso
Som al temps que els cacics del segle XXI tenen el seu propi canal televisiu. Sí, hi som, Alfons Rus de Xàtiva, lo gran president de la Diputació de València, ha tret a adjudicació per 3 milions d’euros a les empreses que tinguen una cobertura a la “Província de València”, com explicava una notícia a la Cadena SER el dia 11 de novembre. A més a més, atenent que el 90% de l’emissió hi seria en valencià.
I això que dius: “Xe que bé, damunt en valencià i tot”. La gent, que sàpiga en quina data estem, pensarà que l’any que ve són eleccions autonòmiques i municipals al País Valencià, per tant, propaganda política clàssica clarament. Però si tens la mania de llegir diaris i tindre memòria, tal volta pots recordar que després de 12 mesos aproximadament del tancament de RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) -us en recordeu, no?- eixe canal en valencià. Amb programes com: Babalà, Tòmbola, L’alqueria blanca, etc. El vicepresident de la Generalitat José Císcar, va fer una roda de premsa -amb cara seriosa- en la qual va quedar clar que entre el procés il·legal de l’ERO, més el tancament en si i altres… la broma ascendia a una xifra de 144 milions per a les tísiques arques de la Generalitat. Però el millor de tot era la contra argumentació de Císcar, dient que era l’herència rebuda, de la presidència del Partit Popular anterior.
Més enllà de açò, cal tindre clar, si hi fem un mínim examen de consciencia, que a l’Autonomia del País Valencià hi havia una empresa pública com a mitjà de comunicació, que fou utilitzada políticament al nivell més alt de la dialèctica populista dels nostres temps, durant anys de la seua existència. Però al capdavall, formava part del teixit d’indústria de telecomunicacions pública i valenciana des de 1989. Ara bé, a què estem assistint? Com diria el pare Vicent: “Jo us diré”. El teixit empresarial públic valencià dominat per polítics propietaris de les empreses privades majoritàriament, ha esdevingut la liberalització total de les anomenades empreses “semi-privades o semi-públiques”, és a dir, l’assignació de l’administració d’una infraestructura pública a una empresa particular, estalviant-se així aquesta les despeses d’infraestructura.
Per tant, l’intent de fer una mena de “Tele Rus” és propaganda política, sí. També és provincialisme als mitjans de comunicació, encara més del que ja n’hi ha. Ja sabeu Mediterráneo, La Información, Levante-EMV i Las Provincias. Deixant clara la qüestió de les províncies, es pot resumir en que no pot ser un bon sistema d’administració aquell que es va fer en 1838 per Javier de Burgos, amb aquesta cita destacada de “la creación de las provincias es para la modernización de la administración territorial de los diferentes territorios de España, su configuración ha tenido especial significación con el olvido de su historia”. En resum, la història del nostre Estat ha demostrat que les diputacions són igual a cacics, a perpetuació del poder, a corrupteles, etc. I per a l’ocasió hi ha un exemple -i quin exemple- al nord del País, la Diputació que des de la seua creació ha sigut governada per l’honorable família Fabra, començà amb el uelo Pantorrilles, i ara ací està, fins fa quatre dies, amb el abuelito Carlos Fabra. Al capdavall el País Valencià s’organitzaria molt millor amb comarques, les mancomunitats valencianes no hi tenen quasi competències i sols les que s’han organitzat amb associacions de participació ciutadana han construït plataformes ciutadanes, on la veu de la gent s’ha preocupat de construir una vertadera comarca. Un dels exemples amb més èxit són Els Ports. Aquesta és una de les comarques que té una organització entre els diferents municipis amb una economia comarcal integrada, amb el famós Aplec dels Ports que organitzen que a l’estiu hi plena de vida, cultura, i festa aquesta comarca d’interior.
Per tant, els mitjans de comunicació comarcals que existeixen haurien de tindre més força, conjuntament amb uns autonòmics. I citant a Gramsci: “El poder cultural ha de ser conquerit prèviament al poder polític, mitjançant la presència dels intel·lectuals orgànics als mitjans de comunicació, expressió i universitaris”.
Aleshores la vertebració continua i ben projectada del País Valencià, sols pot donar-se si els cacics provincials deixen de tindre el poder que hi tenen. Sense deixar-los créixer creant els seus propis mitjans de comunicació. Perquè els agents del govern espanyol i de la Generalitat han demostrat repetidament que no estan per la vertebració, per la cultura del poble valencià, pel foment de la nostra llengua, etc. Els atacs en són ben coneguts com el tancament dels repetidors de TV3 i Catalunya Ràdio (al que hem de sumar les grans multes a ACPV) que s’han demostrat, pel Suprem, il·legals. O el ruïnós tancament de RTVV, esmentat abans.
Davant d’aquests esdeveniments a què assitim en l’espai de comunicació, no podem traure cap altra conclusió, per tant, que els mitjans de comunicació alternatius, tant com els oficials, han de ser acollits i atesos per una massa social popular que sent conscient, vol participar i canviar la situació.
http://cadenaser.com/emisora/2014/11/10/radio_valencia/1415645114_906263.html
