La Universitat de València celebra el 40 aniversari de ‘País perplex’ per reivindicar Josep Vicent Marqués El Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, en col·laboració amb la Facultat de Ciències Socials, ha organitzat diverses activitats per tal de celebrar el 40 aniversari de la publicació de ‘País perplex. Notes sobre la ideologia valenciana’ –editat per 3i4 el 1974 després d’aconseguir el Premi Joan Fuster d’assaig- i, alhora, reivindicar la figura del seu autor, Josep Vicent Marqués ( València, 1943-2008). El pròxim dilluns, a les 19 hores, tindrà lloc al Col·legi Major Rector Peset el debat titulat ’40 anys de País Perplex. En record de Josep Vicent Marqués’, en el qual participaran Hilario Sáez, Víctor Navarro, Rafael Castelló i Charo Altable. L’acte, moderat per Alfons Cervera, s’ha programat amb el suport del Fòrum de Debats i el Rector Peset. El professor de sociologia Rafael Castelló, codirector del programa homenatge a ‘País perplex’ -juntament amb el professor del mateix departament Rafael Xambó-, argumenta que aquest aniversari és “una bona oportunitat per a recordar la trajectòria d’un dels fundadors de la sociologia valenciana, alhora que un referent tant intel·lectual com polític, ja que Marqués es va caracteritzar per la seua implicació i compromís social durant la transició”. De fet, Castelló exposa que aquesta celebració vol ser “una defensa de la universitat pública i del talent a l'origen de la sociologia valenciana, amb figures de la talla de Josep Vicent Marqués, però també de Rafael Ninyoles, Damià Mollà, Salvador Salcedo o Josep Picó”. Encara avui, quatre dècades després de la seua publicació, Castelló considera ‘País perplex’ com “el millor llibre publicat fins ara sobre la identitat valenciana, el qual va esdevindre la primera elaboració seriosa i crítica amb el treball de Joan Fuster, i una obra que inspirava una acció política més arrelada al poble valencià, a partir d’allò que ell anomenava la ‘fosca consciència’”. Per la seua banda, Rafael Xambó afirma que Marqués, a banda de ser un escriptor fecund, representa “el principal exponent al País Valencià de la sociologia crítica analista de les diverses formes modernes d’explotació i dominació. A les seues obres es va ocupar de la lluita de classes, la qüestió nacional, l’ecologia, la cultura popular, la història social, la vida quotidiana i la reproducció social, les relacions de gènere... I sempre el vam trobar enmig dels moviments socials aportant tot el que podia. Va escriure magnífiques pàgines amb el seu compromís”. “Marxista, weberià, situacionista, foucaultià, fenomenòleg; tot a la seua manera ben àcrata i ben humorada. Ara toca llegir-lo, no canonitzar-lo”, puntualitza Xambó. DUES EXPOSICIONS AL VOLTAT DE MARQUÉS La celebració dels 40 anys de País perplex continuarà a principis del pròxim any amb la presentació de dues exposicions. La primera d’elles se centrarà en les obres publicades de Josep Vicent Marqués i una mostra de llibres de la seua biblioteca -cedida a la Universitat de València- i es realitzarà a la Biblioteca Gregori Maians del Campus de Tarongers. La segona mostra serà acollida per la Facultat de Ciències Socials i aglutinarà fotografies i materials diversos al voltant de l’escriptor i sociòleg. Josep Vicent Marqués va ser professor del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i va liderar estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona. Durant els anys seixanta va ser membre del Partit Socialista Valencià i, amb posterioritat, va fundar amb altres companys el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària. Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears valencians i la seua activitat com a columnista a la premsa diària es va caracteritzar per un robusta implicació social i ambiental, on va ser molt rellevant el seu paper en la lluita ciutadana per la defensa del Saler. Entre la seua bibliografia destaca, a més a més de País perplex, No és natural de 1980, amb el qual va guanyar el Premi Fontana Rosa, Amors impossibles (1983) i El retorn del nàufrag professional (1998). Va col·laborar en diversos diaris i revistes (El País, Levante-EMV, Avui, El Temps, Gorg, Cuadernos para el Diálogo, …). El seu treball com articulista va obtindre el premi d’assaig El Viejo Topo, i el conjunt de la seua obra el guardó Lliri de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
