El Baix Segura. L’economia canalla

Nèstor Novell

 “S’estan creant zones grises o fosques al món a partir del fort creixement d’una nova economia sobre la qual no hi ha cap control ni legislació. (…) Els estats no persegueixen els interessos dels ciutadans, sinó que creen les condicions òptimes perquè les companyies guanyin diners”[1]

 

El viatger valencià que s’ha apropat al Baix Segura sovint ho ha fet des de la prevenció, diguem, nacional. Les paraules de Fuster[2] són paradigmàtiques:

“El Segura és un riu traïdor: a la més mínima es desborda i nega els camps, sovint amb fúria assoladora (…) El sistema de regs d’Oriola és tan intel·ligent i calculat com el de València, i la terra rendeix tant en un lloc com en l’altre. Les dues hortes són bastant semblants: fins la barraca sorgeix en algun racó per a advertir-nos-en la retirança. Tanmateix, els cultius, la base humana i jurídica, l’orientació econòmica, són molt distints ací i a València (…)”

Molt han canviat les bases socials i econòmiques, inclosa l’agrícola de l’horta, des que Fuster va escriure aquestes ratlles. L’aparició, per una banda, d’un regadiu de grans finques gestionades amb una clara vocació capitalista allà on abans hi havia secà, i per altra banda, la desmesura del mercat immobiliari i la generació d’una societat orientada a la prestació de serveis a turistes espanyols i població resident estrangera, han produït uns canvis substancials. El que no han canviat són les condicions climàtiques que definia Vicenç M. Rosselló[3]

“un clima eixut, subdesèrtic amb molt de sol i pluja menyspreable i unes depressions naturals que han estat convertides en evaporadors (les salines)”.

Farem un breu recorregut per la història i el territori que ens ajudarà a entendre aquesta societat mig murciana, inconsistent i castellanitzada, no només lingüísticament, que s’han convertit en el paradigma de l’economia canalla al nostre País. I no és que el Baix Segura siga l’única comarca que ha patit un fort procés d’assimilació castellana, ni tampoc és l’única on la corrupció, l’especulació i les seues corresponents derives, han campat lliurement, però, com veurem, ací el procés ha tingut una intensitat majúscula.

Les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i l’Horta d’Oriola, per la sentència arbitral de Torrelles del 1304 quedaren incorporades al regne de València i Jaume II va cedir el títol de rei de Múrcia i la resta d’aquest regne als castellans. Aquesta divisió de l’espai natural que conforma la conca del riu Segura i la seua condició de frontera històrica, expliquen molts aspectos de la seua realitat social, cultural i econòmica. Les disputes permanents amb els castellans marcaran el caràcter i l’organització social amb una forta representació dels estaments militars i religiosos. Encara a Oriola hi ha una llegenda de la guerra dels Peres, la del Canto forat:

“Pere el Cruel va fer arribar al castell d’Oriola un emissari amb bandera blanca per demanar la rendició de la ciutat. El senyor d’Oriola el va fer passar, amb els ulls embenats, al canto forat, el qual tenia tots els forats tapats amb cortines. En llevar-li la bena l’emissari es va enfadar pensant que l’havien tancant a una presó, però en descobrir les cortines i veure tota l’horta va exclamar: – “Li diré al meu rei que el vostre canto forat té un balcó més bonic que tots els del seu regne”. El senyor d’Oriola li va respondre “Digueu-li a vostre rei que mentre reste en la ciutat una espasa sense trencar no podrà posar els peus en aquest balcó”.

El rei castellà Pere el Cruel finalment va entrar a la ciutat a sac, degollà els que hi quedaven i els llançà al riu, i va lliurar les dones als seus soldats. De 6.000 habitants n’hi quedaren 600. Reconquerida per Pere el Cerimoniós, li concedí el privilegi de fidel per la forta resistència que oposaren al Cruel, i més tard, en 1377, la va fer seu de la Batllia General de la Governació d’enllà Xixona. Oriola, com a capital de totes aquestes terres, esdevingué la segona ciutat del Regne. La Governació acollí els furs valencians i tingué el català com a llengua oficial. L’economia es basava en el desenvolupament dels conreus de regadiu de l’horta. El procés d’extensió dels conreus anirà definint la història econòmica de la comarca

L’Horta tradicional del Baix Segura s’assenta sobre un antic golf marí limitat per una restinga costanera que es rebleix per les aportacions dels rius Segura i Vinalopó, i així es conforma la planura al·luvial. L’existència d’una capa impermeable d’argila a escassa profunditat generà aiguamolls i saladars però l’extensió de la infraestructura de reg i de drenatge anirà reduint-los des del segle IX fins a temps molts recents. De fet, el riu Vinalopó desembocava amb bifurcació cap a l’Albufera d’Elx i al riu Segura, i no serà fins a les darreries del segle passat quan els dos rius deixaren d’estar connectats, circumstància que accelerarà el procés de reducció de l’extens aiguamoll i dels saladars.

El Llibre de Repartiment de Terres d’Oriola als segles XIII i XIV, ja deixa constància de la construcció d’assuts. Al segle XVI destaca la notable expansió de l’horta gràcies a la xarxa de reg de l’Assut d’Alfeitamí i que va permetre dessecar la zona pantanosa de la Daya Nova i Almoradí.

En el segle XVII, en el tram del Segura més proper al mar, s’hi feren els assuts de Formentera-Benijófar, Rojals i Guardamar que possibilitaren noves colonitzacions de terrenys, i incrementar l’agricultura i el comerç.

El segle XVII hi va ser especialment dur: l’expulsió dels moriscos, la gran mortaldat en les pestes del 1648 i 1678, i el pas de la seu de la Batllia a Alacant en 1646. La repoblació es va fer amb colons que procedien, la major part, de Múrcia, cosa la qual inicià el canvi de llengua, de costums i de relacions socials. Després, moltes ciutats varen ser saquejades per la seua adscripció a la causa austriacista en la guerra de Successió

En el primer terç del segle XVIII, el cardenal de la Nova Planta, Belluga, va fer una forta acció de dessecació, de més de 44 Km², sobre les antigues superfícies pantanoses de l’Albufera d’Elx. Són les Piadoses Fundacions: Dolors, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri. Com a testimoni de l’antiga Albufera només queden, desconnectades entre si, les Salines de Santa Pola i la Llacuna del Fondo

Cavanilles fa una descripció gens positiva de la comarca en 1797 quan escrigué allò de l’escassa població, la manca d’estima al treball dels homes, en ser molts jornalers sense propietat, i la indolència de les dones, que ho esperen tot dels seus marits. El país havia canviat notablement.

La darrera intervenció de “sanejament” d’aiguamolls la va dur a terme l’Instituto Nacional de Colonización franquista al saladar d’Albatera i la creació de Sant Isidre, al lloc on estava el camp de concentració que arribà a acumular més de 17.000 republicans.

En aquest procés històric s’hi va generar una agricultura, amb gran dosi d’autosubsistència, de jornalers i xicotets propietaris. Al mateix temps, en les finques de mitjans i grans propietaris, es pogué desenvolupar una important agricultura –i activitats artesanals derivades- de productes herbacis: cànem, vímet i el cotó, i també, de morera per a la fabricació de seda. Al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, l’agricultura de regadiu, la de subsistència i la comercial, i la tradicional producció de sal, seran la base econòmica de l’Horta d’Oriola. Al final dels anys 70, la crisi del cànem i de la seda, així com la forta mecanització de les salines, abocaria a una gran part de la població comarcal a l’emigració.

Amb la construcció dels pantans a la capçalera del riu i en assegurar l’aigua durant tot l’any, s’hi substituïren molts conreus d’horta per cítrics, i s’introduí l’agricultura a temps parcial. El funcionament del transvasament del Tajo – Segura, en 1970, posaria en regadiu importants extensions, moltes d’elles gran finques adquirides per persones de l’oligarquia franquista madrilenya i murciana. L’orientació d’aquestes propietats de l’antic secà seria netament capitalista i basada en la producció de cítrics. La posterior introducció dels cítrics a l’horta produirà canvis socials considerables. Segons Canales i Ruíz [4]

“El nuevo tipo de cultivo llevó consigo una reducción de la dedicación hortícola, que se tradujo en una agricultura a tiempo parcial y un progresivo éxodo rural. Esta coyuntura motivó la aparición de pequeñas empresas especializadas en determinadas faenas agrícolas (poda, fumigación y recolección entre otras), generando altos costes de producción, la bajada precios en origen, grandes beneficios a los intermediarios, amén del individualismo y envejecimiento de los agricultores. En estas condiciones se produce un importante cambio paisajístico, iniciándose el deterioro del patrimonio edificado, así como de los usos y costumbres tradicionales”

De l’estudi del Impacto Económico del Transvase Tajo Segura realitzat per PWC en abril de 2013, hem refet aquest quadre que mostra ben clarament la importància agrícola de les “noves” terres de regadiu.

Superfície de regadiu pel transvasament per tipus de conreu i zona geogràfica
Zona de regadiu	Cítrics	Fruita	Hortícola	Hiver-nacle	Ametler	Olivar	Raïm	Altres llenyosos	Guaret	TOTAL
TOTAL TRANSVASSAMENT	61.316	16.747	39.113	2.910	10.500	1.077	4.032	5.710	5.871	147.276
Regs de Llevant, marge esquerre i dret, Hortes Baixes del Segura i saladars d’Alacant	37.245	37	6.990	110	9.698	0	803	3.714	281	58.878
Regs de Llevant, marge esquerre	18.896	37	5.192	0	9.698	0	653	3.714	0	38.190
Regs de Llevant, marge dret	3.554	0	439	0	0	0	0	0	0	3.993
La Pedrera	13.595	0	1.209	110	0	0	0	0	281	15.195
Saladars d’Albatera	1.200	0	150	0	0	0	150	0	0	1.500
Font: SCRATS.

 

Però l’arribada de l’aigua de regadiu també tindrà un altre efecte indirecte, el desenvolupament del sector immobiliari fins a quotes insospitades, i amb ell, el desenvolupament del sector terciari. El turisme de masses apareix als anys 50 i es desenvolupa a les dècades dels 60 i 70, però l’acceleració de la construcció, l’expansió cap a l’interior i la destrucció del paisatge, és un fenomen que succeeix a partir dels anys 90.

La definició de les infraestructures de comunicació també s’orientaria a afavorir el mercat immobiliari de la costa. La planificació actual, amb 3 autopistes i l’AVE manté aquest caràcter especulatiu, i per això no es té en compte que el seu traçat va per llocs d’alt risc d’inundació, tenen un elevat impacte paisatgístic i generen barreres a les relacions entre els diversos espais agrícoles de l’horta

La part més important de l’aigua del transvasament per a usos domèstics i industrials, és a dir, per als pobles i les urbanitzacions, la gestiona la Mancomunidad de Canales del Taibilla. N’abasteix el 86% de la superfície el 95% de la població de Múrcia i, d’Alacant els del 31% de la superfície i el 57% de la població.

Dels recursos d’aigua que distribueix la mancomunitat, la que procedeix del transvasament en suposa un 56% de mitjana en el període 1986-2012, amb pics anuals que arriben al 70%. Les aportacions del Taibilla són mínimes i va adquirint importància l’aigua procedent de la dessaladora.

La Estrategia Territorial per a l’àrea funcional del Baix Segura[5] ens quantifica la forta transformació que ha sofert la comarca:

“Destaca el peso de los ocupados en la construcción (21,4%) y la agricultura (10,4%), (…) y en cuanto a usos del suelo, la Vega Baja tiene una tasa de suelo artificial muy elevada, más de dos veces la media de la Comunitat Valenciana, una superficie agrícola del 65,6%, también por encima del conjunto regional y una superficie forestal muy baja de apenas el 21,4% de su territorio. Estos datos muestran un territorio intensamente transformado, especialmente durante los últimos 20 años, donde el crecimiento del suelo urbanizado fue del 175%, el más elevado del conjunto de las áreas funcionales de la Comunitat Valenciana.”

A hores d’ara, el Baix Segura compta amb 24 platges de bany: Guardamar 7, Pilar de la Foradada 5. Oriola, 8 i Torrevella 4. A més, la comarca disposa de sis ports esportius de baix calat: Torrevella 2 ports i més del 50% dels amarres, Oriola 2 ports i 19% dels amarres i Guardamar i Pilar de la Foradada 1 port cadascuna. Aquests ports ofereixen restauració, escoles de vela i de busseig

El turisme de costa ha dut un incontrolat creixement turístico-residencial, tant del litoral com el prelitoral, amb molts pocs hotels, i un urbanisme residencial, extensiu i aglomerat. Cal destacar el cas de Torrevella que ha alterat la funcionalitat de l’espai comarcal i ha orientat exclusivament l’especialització econòmica cap el turisme residencial –serveis. Els equipaments d’oci són pricipalment l’oferta nàutica, centres de salut i bellesa i camps de golf. Els camps de golf, molts d’ells amb problemes de legalitat, són els següents:

Vistabella Golf Club. Oriola-Xacarella. 11 clots

Golf la Finca. Algorfa. 18 clots

Greenlands. Els Montesinos. 9 clots

Golf & Country Club La Marquesa. Rojals. 18 clots

Las Colinas Golf & Country Club. Oriola Costa. 18 clots

Club de Golf Las Ramblas. Oriola Costa. 18 clots

Real Club de Golf Campoamor. Oriola Costa. 18 clots

Golf Club Villamartín. Oriola Costa. 18 clots

Lo Romero Golf. Pilar de la Foradada. 18 clots

Quant a una altra oferta complementària, cal esmentar el Centre de Balneoteràpia de Pilar de la Foradada i l’Hotel Laguna Spa de Rojals o els  parcs aquàtics a Ciudad Quesada, Torrevella i Pilar de la Foradada

Aquest bàrbar desenvolupament urbanístic ha transformat el paisatge urbà de la comarca, l’estructura econòmica i poblacional i molts dels seus valors tradicionals.

Emili Beüt en la seua divisió comarcal de 1934 reconeix a l’Horta de d’Oriola com a comarca natural, en la qual no incloïa Guardamar, l’única ciutat, llevat d’alguna pedania oriolana, que continua parlant valencià. Però la comarca actual compren 27 municipis amb una població total de 403.582 habitants, en 2013,i una superfície de 962 km², que dóna una densitat de 419,41 habitants/ km², el doble de la mitjana de les terres valencianes. El ritme de creixement de la població ha estat extraordinari, el 70% en el període 2001-2012, i sempre per damunt de la mitjana del País.

El creixement demogràfic s’ha produït en tots els municipis si bé, amb menor incidència en el sector nord-oest de la comarca. En el període 2001-2012 destaquen els creixements de Sant Fulgenci, 205,4%; Rojals, 176,7%; Pilar de la Foradada, 92,2%; Sant Miquel de Salines, 82,7%; Torrevella, 76,3%; Guardamar del Segura, 72,3% i Oriola, 60,5%. Però a banda dels percentatges també cal veure com ha canviat la població total en els diversos pobles. En dades de 2012, Torrevella és la ciutat amb més habitants 103.720, seguida d’Oriola amb 90.087, però en tercer lloc s’hi troba ja Pilar de la Foradada amb 23.043, després, Rojals amb 22.006, Almoradí amb 19,936, Callosa amb 18.034 i Guardamar amb 17.138. Pobles petits, fa 25 anys, situats a la costa o en la primera franja d’interior, han superant els que tradicionalment vertebraven la comarca.

La major part del creixement poblacional ha estat d’estrangers. Aquests superen el 75% de la població en Sant Fulgenci i Rojals, el 62,1% de Sant Miquel de Salina, el 52,9% de Torrevella, i entre el 40% i 50% de Pilar de la Foradada, Oriola i Guardamar. La mitjana comarcal d’estrangers està al voltant del 47%. Per nacionalitats destaquen, a escala comarcal, els britànics amb 34.136 residents, alemanys 6.683, marroquins 6.223, russos 3.753, romanesos 3.091, búlgars 2.721, ucraïnesos 1.958, equatorians 1.669, colombians 1209, i xinesos 855. També cal posar de relleu que de la comarca emigren a altres comarques valencianes 7.765 residents, a altres comunitats autònomes 5.871 i, a l’estranger 6.250. A continuació podem veure els detalls poblacionals de la comarca per als principals pobles

Municipi	Població 2012	Població 2001	% Increm. població 2001-2012	Percentatge estrangers	Extensió (km2)	Densitat
Albatera	11.936	9.080	31,5	20,2	62	192,5
Algorfa	4755	1507	215,5	71,8	18	264,2
Almoradí	19.601	13.995	40,1	21,7	43	455,8
Callosa de Segura	18.034	15.573	15,8	16,5	25	721,4
Guardamar Segura	17.138	9.944	72,3	40,2	36	476,1
Oriola	90.087	56.129	60,5	42,5	365	246,8
Pilar de la Foradada	23.403	12.179	92,2	47,3	78	300,0
Rojals	22.006	7.954	176,7	76,7	28	785,9
Sant Fulgenci	12.529	4.103	205,4	77,9	20	626,5
Sant Miquel Salines	7.602	4.162	82,7	62,1	55	138,2
Torrevella	103.720	58.828	76,3	52,9	71	1.460,8
TOTALS	330.811	193.454	71,0	47,0	801	413,0

Font: Anuari Econòmic d’Espanya. 2013. Servei d’Estudis i Anàlisis Econòmics de la Caixa.

Però com hem avançat, el creixement econòmic desmesurat, que té la seua traducció en el poblacional, ha tingut un cost enorme també en termes ètics i democràtics, però això hem parlat d’economia canalla. En aquest sentit analitzarem l’economia submergida, el procés d’especulació urbana, la connivència de les administracions públiques i la corrupció, i l’ús fraudulent de l’aigua. Finalitzarem amb les conseqüències del procés: atur jovenil, delinqüència, droga i prostitució. Començarem per l’economia submergida.

Va ser a finals dels anys 60 quan les empreses del Vinalopó segueixen una estratègia d’externalització de la producció des de fàbrica als domicilis, i un lloc d’expansió considerable d’aquest treball a domicili es donarà al Baix Vinalopó. Segons Melis i Canales[6]:

“por la mañana y después de comer, si las mujeres no trabajaban en el campo, se reunían en corros a la sombra, bajo un emparrado o en la puerta de las casas, y se dedicaban al trenzado del cáñamo o del esparto (traído de la sierra) para posteriormente unir estas trenzas o sogas y confeccionar el tejido para l elaboración de los cestos, capazos (sic) y alpargatas”

La producció de teixits vegetals s’exportava a Catalunya i mai no va passar de ser, al contrari que al Vinalopó, un treball merament artesanal. Les fibres sintètiques i el final de les ajudes estatals acabaren amb aquesta activitat a la comarca. La crisi va provocar l’emigració forçosa, la reconversió de la producció agrària d’horta en la de cítrics -aquells que tenien capacitat econòmica per fer-ho-  i inicia el treball a domicili per a la indústria del calcer d’Elx. La introducció d’aquest nou treball no serà estrany per a les dones atesa la seua dedicació anterior a la fibra vegetal

Amb el desenvolupament de la construcció (entre 1970 i 1990 ja es va triplicar el nombre d’habitatges) els homes es faran obrers i les dones portaran la càrrega del treball a domicili. En el sector terciari derivat del turisme anirà introduint al mercat laboral tant homes com dones.

Als inicis dels anys 90 hi havia 19 tallers d’aparado de la sabata, (rebaixat, dividit, doblat, picat i ensamblat) disseminats per la trama urbana i ubicats en els baixos dels habitatges, en cases deshabitades i en magatzem. L’activitat reunia una mica més del 50% de les indústries manufactureres dedicades a la sabata.

El caràcter depenent de la industria del calcer -de les comercialitzadores americanes principalment-, la manca de conflictivitat de la població rural respecte a la de les fabriques, la baixa exigència tecnològica de la fabricació, l’existència d’un espai rural densament poblat i l’existència d’abundant ma d’obra femenina alliberada de les tasques agrícoles, va ser un camp molt ben adobat per a que les indústries del calcer d’Elx, Elda i Villena, descentralitzaren d’una manera radical la seua producció. Gran part de la producció passà a una densa xarxa d’habitatges particulars on viu i treballa la població femenina dedicada al aparado.

En 1995 hi havien 669 persones implicades en l’aparado. 350 en tallers (on també es fa el preparat: muntat, pegat i finalitzat), el 83% de les quals al Baix Segura; i 319 en domicili, el 42% de les quals al Baix Segura. La majoria de les persones que treballaven en tallers eren dones i d’una edat entre els 20 i els 30 anys.

L’Aparado és una activitat que ha perdurat fins aquests moments, en part gràcies a què els tallers han fet de lloc de treball i de centre d’aprenentatge de l’activitat que després es difon al treball a domicili. El Baix Segura s’ha consolidat en una àrea industrial de caràcter precapitalista, oculta i opaca que s’ha estés més enllà dels nuclis urbans. Moltes de les noves construccions rurals contemplen una planta baixa per aquestes activitats.

Als anys 90, les empreses de calcer començaren a dur la producció a Whenzou (a la Xina) amb l’objectiu de fer allà la producció i mantindre el Baix Segura com a centre de disseny, millora del producte, embalatge i logística. Els xinesos començaren, a partir del 2004, a entrar els seus productes al Vinalopó i a comprar naus industrials dels empresaris de la sabata. Davant l’entrada dels xinesos els salaris s’esfondraren i augmentà molt la conflictivitat social. Alguns industrials locals, els que no van desaparèixer, apostaren per la qualitat i deien que el treball a domicili era una història del passat, però amb l’arribada de la crisi tot ha canviat de nou. Segons els sindicats, al Vinalopó i el Baix Segura:

“Desde 2008 el trabajo en negro ha remontado un 7%. Está claro que esto le interesa a algunos. Quien no cumple con la legislación no necesita irse a China porque ya se ahorra un 30% de gastos mal pagando a sus trabajadores y engañando a la Seguridad Social”.

En maig d’enguany el diari El País [7] es feia ressò de l’operació Ecosub contra l’economia submergida al Vinalopó- Baix Segura:

“concentra el 70% de la producción de calzado español y es inmune a la lucha contra el trabajo clandestino, (…), según la asociación de técnicos del Ministerio de Hacienda Gestha. En el año que lleva en marcha Ecosub se han destapado 44 empresas ilegales. El 60% se dedicaban al calzado, pero también se localizaron talleres de cortado y tintado de pieles en sótanos de chalés, fábricas de escobas en garajes, lavaderos de vehículos en mitad del campo, textiles, muebles… El dinero negro engendra más dinero negro, y precariedad. De los 369 trabajadores fichados en esos talleres clandestinos, 253 estaban sin contrato ni alta en la Seguridad Social.”

Una nova versió de delinqüència en el camp laboral és la creació d’empreses fictícies per cobrar l’atur[8]

“En lo que va de año se han detectado en la provincia 50 sociedades que no existen más que en un plano virtual y suponen un fraude masivo al Estado. (…)

Desde hace dos años un hervidero de empresas creadas en internet (…) y que se dedican a un fraude (…) que consiste en cobrar a personas que no tienen trabajo, expedir a su nombre contratos y nóminas falsas por una serie de meses para después despedirles también falsamente y que así puedan cobrar el paro, tramitar una ayuda familiar o incluso prestaciones por maternidad”.

Especulació urbanística i corrupció

Passem ara al tema de l’especulació urbanística i la corrupció política. Per intentar reflectir el que ha passat, inclourem una selecció de notícies de premsa aparegudes els darrers anys i que poden ser representatives del procés. La majoria de les propostes que es programaren a principis del segle, per poc trellat que tingueren, s’han desenvolupat en els anys següents malgrat les denúncies ciutadanes. La connivència de responsables polítics i tècnics, municipals, de la Diputació, de la Generalitat i de la CHS, amb els principals empresaris del sector ha estat una constant. És curiós assenyalar com la corrupció ha afectat ben poc a l’orientació del vot de la ciutadania i que la intervenció de la Justícia s’ha produït quan la desfeta urbanística ja era de grans dimensions. Manca una valoració de la quantitat de diners negres que s’han pogut blanquejar en aquestes operacions immobiliàries

• “Los vertidos al Segura y el ‘caso Algorfa’, causas más importantes para la Fiscalía”. El País, Santiago Navarro 13 de diciembre de 2001

“En el caso de la contaminación del Segura, el Juzgado de Instrucción número 6 de Orihuela investiga un vertido de lodos tóxicos realizado por la Confederación Hidrográfica del Segura y los vertidos contaminantes (de) otras siete industrias.

Por lo que respecta al caso Algorfa, en el que están imputados por tráfico de influencias el acalde la localidad, un promotor y su abogado, la junta instó al fiscal a mantener la acusación, aunque se autorice definitivamente el expediente de homologación para recalificar el suelo rústico donde se construyó el campo de golf”.

• “La Vega Baja recalificará 40 millones de metros y planea 9 campos de golf. Los ecologistas advierten de la invasión urbana”. El País. Maria del Carmen Martínez Pineda. 04-03.2002

“El intensivo proceso de construcción que están alimentando los municipios de segunda y tercera línea de costa en La Vega Baja se concreta en proyectos formidables: nueve campos de golf y unas 160.000 viviendas que podrán albergar hasta 600.000 habitantes, en una comarca deficitaria en recursos hídricos. El proceso depredador es tal que no se respetan montes, huertas y espacios protegidos. Los ayuntamientos recalifican a los mismos promotores, y tras los proyectos suelen aparecer los mismos abogados y arquitectos.

Según los proyectos actuales, más de 40 millones de metros cuadrados serán urbanizables en La Vega Baja. (…) la población estable de La Vega Baja no alcanza los 300.000 habitantes (…) Si prosperan todos los proyectos que se planean, La Vega Baja tendrá en breve plazo 15 campos de golf que consumirán casi diez millones de metros cúbicos de agua al año. (…)

Con un gobierno tripartito de mayoría socialista, San Miguel de Salinas contempla la recalificación de unos 13 millones de metros cuadrados y la reserva de otras 14.000 hectáreas, incluidos amplios espacios de Sierra Escalona, donde se baraja la opción de construir hasta tres campos de golf. El artífice del documento es Rafael Martínez Campillo. (…)

En todas las actuaciones reclasificatorias se involucran los mismos nombres. Entre los promotores destacan dos, Joaquín Grau y Antonio Pedrera, y entre los abogados y arquitectos que elaboran los proyectos, el propio Martínez Campillo y Juan Enrique Serrano, imputado por un caso de presunto cohecho junto al alcalde de Guardamar.

El gobierno de Almoradí, del PP, (…) un convenio con el promotor Joaquín Grau en virtud del cual el Consistorio recalifica 430.000 metros de huerta tradicional para destinarlos a la construcción de mil viviendas.

El Ayuntamiento de Orihuela aprobó en diciembre la reclasificación de 1.800.000 metros destinados a este fin (campos de golf) y casualmente el beneficiario del proyecto también fue Joaquín Grau, el mismo que ha obtenido carta libre en Jacarilla para urbanizar más de un millón de metros, (…). (El PGOU) convierte en urbanizables más de dos millones y medio de metros cuadrados. (…)

Martínez Campillo (…) para San Miguel: propone reclasificar prácticamente todo el término municipal. Similar orientación tenía el controvertido plan de clasificación de Algorfa, donde la constructora Villamartín, de Antonio Pedrera, construyó un campo de golf que la Consejería de Urbanismo declaró ilegal.

En Rojales, la invasión en la zona de protección oficial del perímetro de la Laguna de la Mata (…)en el plan denominado Lo Malabú. 175 hectáreas, de los que 45 forman parte de este perímetro. (..,.) el Ayuntamiento de Rojales pretende recalificar otros 350.000 metros para ampliar el núcleo de Ciudad Quesada, agravando la presión demográfica de un humedal que ya sufre las consecuencias de la urbanización de El Raso de Guardamar, donde 60 de sus 120 hectáreas invaden la franja de protección.

Albatera y Pilar de la Horadada, ambos gobernados por el PSPV (…). El primero prevé edificar una urbanización, con instalación de golf, de 130 hectáreas, y la mitad de su terreno será de titularidad pública, propiedades de monte que la Generalitat acaba de descatalogar. En Pilar de la Horadada su Ayuntamiento ha previsto un segundo campo de gol. Ambos tendrán una extensión superior al millón de metros cuadrados que, unidos a los 800.000 de diversas urbanizaciones que se están ejecutando en las pocas playas vírgenes que atesora el municipio, suman un total de tres millones de metros cuadrados legalizados para edificar.”

• “La Confederación del Segura cambia un uso del agua para regar un campo de golf en Orihuela”. El País. Maria del Carmen Martínez Pineda 29-03-2004

“En un edicto (…) el pasado 26 de febrero, la CHS informa del cambio en la clasificación, que pasarían de uso agrícola a industrial.”

• “’La Vega Baja no se vende’ apoya la protesta del sábado en contra del urbanismo”. La Verdad. 18-04-2007.

“La plataforma La Vega Baja no se vende organiza (…) una charla informativa sobre la próxima manifestación del 21 de abril (…) La protesta se realizará en contra de la destrucción del territorio y en favor de una nueva política de desarrollo urbanístico.”

• “Con las manos en la masa”. El País. Santiago Navarro. 20-10-2008

“Son comidas secretas con una pesada digestión para sus comensales. Encuentros en las cloacas, antes a salvo de indiscreciones, salen ahora periódicamente a la luz para dejar al descubierto la promiscuidad entre negocios y política. (…) Empresarios y políticos de Alicante, y en concreto del ámbito de La Vega Baja, son los adelantados en esta práctica (de las grabaciones). En los últimos años se han producido hasta cinco episodios de estas características. (…)El urbanismo y las contratas públicas son los ejes de los supuestos cohechos”.

• “La corrupción política anida en la Vega Baja”. El País. Santiago Navarro. 22-11-2008.

“La comarca ha experimentado un brutal crecimiento inmobiliario, cuyas jugosas plusvalías han llevado a políticos, empresarios y profesionales liberales a rebasar la línea de la legalidad. Y todo ello ante la pasiva mirada del Consell, cuya función supervisora del urbanismo ha sido prácticamente nula. Las miles de viviendas ilegales que pueblan ahora la otrora huerta de la comarca y los centenares de urbanizaciones del litoral carentes de infraestructuras y dotaciones no han aparecido por arte de magia de la noche a la mañana”.

• “Informe policial sobre el ‘caso Gürtel’ que el tribunal valenciano se niega a investigar | la financiación irregular del PP valenciano”. El País. José Manuel Romero.. 25-09-2009

“La Sala de lo Penal del Tribunal Superior de Valencia, que preside Juan Luis de la Rúa, amigo declarado del presidente autonómico, Francisco Camps, se niega a investigar estos hechos e incluso ha eliminado este informe policial del sumario sobre el supuesto cohecho impropio de cuatro altos cargos del PP”.

• “Todos los implicados en Brugal, uno a uno”. Información. S. Llinares. 4-11-2010

“El total de 17 tramas en las que la Fiscalía Anticorrupción investiga supuestos delitos vinculados a la corrupción en el marco del caso Brugal (…) El sumario salpica a responsables públicos de multitud de municipios de la provincia, entre ellos la capital y buena parte de poblaciones de la Vega Baja, y otros dos de Murcia. Por su mayor o menor grado de implicación, el fiscal tiene bajo la lupa a 111 nombres propios.”

• “22-M.- Els imputats de la Comunitat Valenciana aconsegueixen mantindre’s en les institucions”. Vilaweb 24-05-2011

“El PP ha tornat a ser el partit més votat per a les Corts Valencianes, ampliant la seua majoria absoluta amb 55 parlamentaris.(…) A Oriola, el PP, (…) ha perdut la majoria absoluta.(…) En Albatera, on l’edil Javier Bru, del PP, també és un dels supòsits col·laboradors principals de Fenoll, (…) el PP n’ha sumat un.

En Algorfa, on s’investiga presumpta finançament irregular a l’alcalde del PP, (…) es mantenen en set regidors, mentre que en Bigastre, els populars passen de 12 a sis edils, i en Callosa del Segura, on l’alcalde Pérez Bladers està imputat per suborn, el PP n’obté 12, un menys que el 2007.

Alhora, en Xacarella, on també s’investiga una presumpta finançament irregular, el PP es manté amb cinc regidors (…). A Rafal, on també s’investigava una presumpta finançament irregular guanya el PSOE, amb sis edils, un més; el PP perd un.”

• “El CGPJ insta a reforzar los juzgados de la Vega Baja e Ibi para investigar la corrupción”. Información. 23-03-2013
• “El TSJ solicita refuerzos ante la corrupción en La Vega Baja”. El País. Ignacio Zafra. 11-04-2013

“43 de las 141 causas por corrupción de los juzgados valencianos se instruyen en la población. El tribunal solicita refuerzo para los juzgados de Instrucción de Orihuela y Torrevieja”

• “El vertedero de La Murada genera un río de contaminación.” Información. Rocío Valle. 14-08-2013

“El Consell se desentiende del enterramiento ilegal de 400.000 toneladas de residuos.

La basura fue sepultada en huertos próximos al vertedero en la sierra de La Murada y está provocando el afloramiento de ríos de lixiviados – Los vecinos afirman que un técnico de la Consellería les ha asegurado que la Administración no tiene dinero ni para tomar muestras”.

• “La justicia tumba 40.000 nuevas viviendas en San Miguel de Salinas”. El País. Ezequiel Moltó. 22-01-2014.

“La crisis económica desactivó el frenesí urbanizador, y ahora los tribunales de Justicia entierran definitivamente el urbanismo salvaje y desaforado. El Ayuntamiento de San Miguel de Salinas, una localidad de La Vega Baja de apenas unos 7.000 habitantes, aprobó en 2008 un nuevo Plan General de Ordenación Urbana que preveía construir 40.000 nuevas viviendas para dar cobijo a 100.000 habitantes”.

• “Los escándalos de corrupción esquivan el castigo de las urnas”. El País. Ezequiel Moltó. 26-5-2014

“El PP de Orihuela, con la mitad de sus ediles imputados, obtiene el 45% de los votos”.

• “Las grabaciones del ‘caso Brugal’ completan la investigación de Gürtel”. El País. Ignacio Zafra. 2-07-2014

“Los casos Gürtel y Brugal, las dos grandes macrocausas de corrupción (…), convergen a través de las grabaciones policiales de conversaciones telefónicas. Los protagonistas de las escuchas son Enrique Ortiz, totémico constructor que posee la mayor parte del suelo urbanizable de Alicante, imputado en ambos procedimientos. Y David Serra, ex número tres del PP, imputado en Gürtel por supuesta financiación ilegal.”

• “Condenado Ángel Fenoll por once delitos fiscales”. Información. M. Alarcón. 23-07-2014

“El fallo le inhabilita durante medio siglo para obtener subvenciones públicas o incentivos fiscales y le impone una multa de 3.600 euros

35 años y medio de prisión para Ángel Fenoll por once delitos fiscales”.

• “El esqueleto del ‘boom urbanístico’ afea la imagen de la Vega Baja”. Diario de la Vega. Silvia Guerrero. 18-10-2014

“La Plataforma Anticorrupción en Defensa de la Huerta denuncia que hay decenas de edificios abandonados en la comarca que son objeto de actos vandálicos y saqueos”.

• “Los jueces reclaman “voluntad política” contra la corrupción.” El País. Ignacio Zafra. 17-10-2014

“Hay quienes abogan por modificar las competencias de las salas civil y penal y eximirlas de instruir y enjuiciar los asuntos que afecten a un tejido político del que depende económicamente en muchos casos, como consecuencia de las transferencias competenciales, y con el que se debe relacionar”. El Poder Judicial estima necesario crear 80 nuevos juzgados en la Comunidad Valenciana. Una situación que consideró (la presidenta del TSJ) “a todas luces inaceptable”.

L’Aigua

Passem al tema de l’aigua, un element imprenscindible per fer possible el boom urbanístic. En aquest cas, el rol que ha exercit la Confederació Hidrogràfica del Segura, tant per acció com per omissió, especialment amb els camps de golf, revela el seu arrenglerament amb els interessos dels promotors. Per fer-ho evident anirem de la ma d’un informe de Greenpeace i un altre de la Fundación Nueva Cultura del Agua.

L’informe de Greenpeace[9] estudia les milers de regadius i pous il·legals i l’impacte de l’especulació urbanística en la distribució dels recursos hídrics en la conca del Segura.

En el moment de la realització de l’informe el regadiu existent duplicava els recursos renovables propis de la Conca del Segura. Encara que el Pla Hidrològic de Conca prohibia nous regadius que suposaren la concessió de nou cabals, el mateix Ministeri reconeixia un augment de 65.000 Ha de regadiu des de 1996, i això es va fer amb la permissivitat de l’administració, gràcies a les subvencions atorgades a la modernització de regadius de grans finques agràries, i a un mercat negre de l’aigua procedent de pous il·legals o no controlats de manera escaient per la CHS.

El pitjor de tot és que part dels terrenys que han rebut ajudes han acabat sent requalificats i s’han convertit en urbanitzables. Una vegada els terrenys són urbanitzables s’ha permés permutar, de manera fraudulenta, les dotacions per a ús agrari per dotacions per a l’abastiment urbà i el reg de les zones d’oci: el ressorts amb els seus camp de golf. També, s’han fet transformacions il·legals de terrenys forestals que després s’han requalificat, inclosos els situats en espais naturals protegits. Segons Greenpeace:

“el hecho de que en estas áreas se construyan urbanizaciones provoca que se entienda que el agua que necesitan es “legalmente” agua para “consumo humano”, cuando sólo se debería contabilizar a los residentes, y no a los transeúntes, turistas ni segundas viviendas.”

Teniendo en cuenta que el consumo medio de un campo de golf es de0,7 Hm³/año, los 23campos de la cuenca consumen 16 Hm³/año, el equivalente al consumo anual de una población de 267.400 personas.

El procés que ha permet fer ús de l’aigua per als camps de golf ha estat és un seguit d’il·legalitats. Per exemple, dir que s’utilitza aigua residual depurada, quan en els camp no hi ha una urbanització construïda o, si la té, la urbanització no pot generar tota l’aigua que necessita el camp de golf. La solució sempre passa per la compra de pous agrícoles o de drets de reg dels regants amb aigua del transvasament.

“Para regar campos de golf con aguas residuales depuradas necesitan la autorización expresa de la CHS, (…) (en el caso del agua para los campos de golf) incompatible con la normativa vigente en materia de aguas. (…) Sin embargo, la Confederación ha otorgado licencias a campos de golf en detrimento de los agricultores”.

I això ha estat possible amb una estranya interpretació de la llei d’Aigües que fan els tècnics de la CHS en els seus informes. Aquesta interpretació va generar una forta polèmica en el cas del camp de golf Altos d’Algorfa, construït sense llicència pel promotor Pedrera, membre de la Comunidad de Regantes Torremiguel. La comunitat ja aprofitava 2,1 hm³/any de la depuradora d’aigües residuals de Torrevella i sol·licitava per al camp de golf 3,3 hm³/any addicionals. La Fundación Nueva Cultura del Agua[10]addueix:

“Lo retorcido de los planteamientos de Rogelio Bravo Cos, (Jefe de Servicio de Recursos Superficiales de la Confederación del Segura) se resume en lo siguiente: el campo de golf no está incluido en la zona de riego de la Comunidad de Regantes. Además, como no ha habido concurrencia de solicitudes para solicitar el agua de la depuradora, entiende este funcionario que no rige el criterio de prelación de usos establecido en la Ley de Aguas y en el Plan Hidrológico de la Cuenca, donde se da preferencia al abastecimiento urbano y al regadío frente a los usos recreativos.

En otro informe de su autoría, su concepto de los campos de golf nos deja muy sorprendidos. Para empezar, habla textualmente de «la (errónea) consideración del riego de campos de golf como uso recreativo». Luego, empleando el diccionario de la Real Academia Española, dice que regar es «esparcir agua» y que «recrear» es divertir, alegrar o deleitar; pues bien, defiende la peregrina idea de que primero hay que «regar» y que el deleite del jugador de golf viene en un momento posterior, por lo tanto, según él, no hay uso recreativo al regar un campo de golf, lo que va contra todo sentido común.”

Aquest cas és il·lustratiu de com s’ha desviat la prioritat de l’ús d’aigua, que era per al consum humà i l’agrícola, cap a l’especulació urbana. Les conseqüències d’aquest creixement enorme del sector immobiliari, el fort procés d’immigració, l’arribada en massa de residents estrangers, el tipus d’urbanisme que s’ha practicat i la corrupció que l’ha acompanyat, són responsables d’una societat amb uns nivells molts baixos de cohesió, i amb greus problemes en consum de drogues, prostitució i delictes.

Com hem fet abans, inclourem un seguit de retalls de premsa significatius i que cada persona que opine al respecte.

L’expansió d’un submón delictiu

• “60 detenidos en una redada contra la prostitución en la Vega Baja”. El País. Alicante. 12-05-2002.

“La Guardia Civil ha desarticulado en la Vega Baja de Alicante una red dedicada a la captación de mujeres extranjeras, procedentes de países del Este, a las que obligaban al ejercicio de la prostitución bajo amenazas y coacciones. En total han detenido a 60 personas, de las que 57 son mujeres que carecían de permisos de residencia”.

• “España el que más prostitutas por habitante”. Vega Baja del Segura. viernes, junio 23, 2006.

“Se estima que en la Vega Baja existen, al menos, unas 3.000; de las que la más de la mitad son forzadas, engañadas. Y un 1% son menores de 18 años.

La Guardia Civil, hace redadas a menudo en los locales llamados “Puticlubs”, que están abiertos como locales de copas, hostales…En particular, en 2.004, en los de San Fulgencio, Guardamar, Cox y Orihuela; se han encontrado 4 menores de edad; y cientos de indocumentadas, en tan solo 3 redadas el mismo mes.

También se ha puesto de moda, hacer puticlubs en pisos y VPO; solo en Almoradí, se sabe que existen 3 pisos de este tipo, en uno de ellos las colas de las escaleras se llenan de borrachos, vómitos, colillas… ya que ofrece 2 “polvos” por 50 euros (…) En Almoradí también existe un chalet, un bar y numerosas que van a domicilio. En Torrevieja, las docenas de redondas tienen muchas prostitutas que tienen las zonas reservadas por países”.

• “La Vega Baja sigue a la cabeza de la delincuencia pese al refuerzo policial”. El País. Rebeca Llorente 28-01-2008

“En 2007, la comarca registró 12 de los 99 homicidios y el 18% de los delitos.

La Vega Baja y, especialmente Torrevieja como cabecera de su comarca, son desde hace una década destacados referentes de los índices de criminalidad de Alicante, la provincia española que más creció porcentualmente en delitos en 2007(…). La Vega Baja concentró el 18% del total de infracciones del territorio valenciano y 12 de los 99 homicidios y asesinatos (esa estadística incluye las tentativas).

Un indicador que acredita la inseguridad en la Vega Baja es la cifra de homicidios, básicamente por ajustes de cuentas entre bandas. (…) El peculiar entramado urbanístico de la Vega Baja, un enjambre de urbanizaciones diseminadas en medio de calles anónimas, es el principal reclamo que lleva a las mafias a escoger ciudades como Orihuela o Torrevieja para vivir y esconderse, coinciden en señalar miembros de las fuerzas de seguridad. (…) la Vega Baja acumula también el mayor número de delitos a pequeña escala. Unas infracciones que generan enorme inseguridad entre los vecinos, El pasado año, se documentaron 15.485 delitos (…) la AUGC ha constatado una mejoría en relación con la actividad de las bandas callejeras, integradas principalmente por inmigrantes suramericanos..”

• “A la cabeza en delincuencia.” Información. S. Escribano. 11-08-2009

“La primera en delincuencia y la última en resolución de casos. (…) la tasa de resolución de casos desciende y sólo se esclarecen uno de cada cuatro. (…) “las localidades que son competencia de la Guardia Civil son extensas y con una gran población flotante”. Además (…) el asentamiento de las bandas organizadas. Asegura que las mafias, tanto de narcotráfico como de prostitución y otros delitos, han proliferado en la provincia durante los últimos años, sobre todo en la Vega Baja y Las Marinas. Esta circunstancia explicaría por qué el puesto de la Benemérita en Torrevieja encabeza el ranking nacional de delincuencia y el de Altea ocupa el cuarto lugar. En los siguientes puestos aparecen otros municipios alicantinos, como Almoradí, Santa Pola, La Vila Joiosa y Callosa del Segura. (…)

En cuanto a los detenidos, se trata mayoritariamente de personas de nacionalidad española, (….) un 46,7% de los apresados en abril eran de otros países.”

• “Un centenar de crímenes sin resolver.” Las Provincias. Javier Martínez. 26-12-2010

“En las comarcas de la Vega Baja y la Marina se concentran la mayor parte de los homicidios sin esclarecer de los últimos diez años en la provincia de Alicante. Suman en torno a una veintena.”

• “La Guardia Civil intercepta uno de los mayores alijos terrestres de cocaína de la historia”. Información. Marta Garcia 07/02/2013

 

• “Desmantelada una peligrosa organización que robaba droga a redes de narcotráfico”. Información. Marta García 13/03/2013

 

• “Tiradas en una rotonda por la crisis. La falta de fondos deja a las prostitutas sin programas para la reinserción social y laboral.” Información. M. A. Rives. 01-09-13

“Prostitución callejera. Decenas de meretrices ejercen en las calles de la Vega Baja ante la pasividad de las administraciones.”

• “El crim continua refugiant-se al sud del País Valencià. Es denuncia l’existència de bandes organitzades a la comarca del Baix Segura”. El Punt Avui. C. Moreno. 03-05-14

“Una por que, tot i trobar-se mitigada, encara ara provoca recel (…) sobretot als municipis d’Oriola i Torrevella.

Encara ara, l’existència de bandes organitzades preocupa (…) No fa molt que s’ha desmuntat una d’elles que obligava al prostitució de dones (…) de l’Europa de l’Est.

La Guàrdia Civil ha de fer-se càrrec de la vigilància de més de 120 urbanitzacions (…) se suma el fet de l’existència un percentatge significatiu d’agents que es troben de baixa prolongada, la majoria dels casos per motius psicològics a causa de les males relacions que mantenen amb els seus caps.”

Actituds de la població

Entre la població comarcal hi ha una certa assumpció de la seua responsabilitat en la corrupció. Tot el que ha pogut se n’ha intentat beneficiar de la situació en la mesura de les seues possibilitats, i massa vegades ha justificat, ha donat suport o directament ha participat, en moltes de les operacions especulatives i immobiliàries il·legals. Una altra cosa és fins a quin punt la societat està reclamant un altre comportament ètic i, en aquest tema, sembla que no hi ha tanta unanimitat. Amb la crisi s’ha fet ben present la desmesura i la insostenibilitat econòmica del procés però tot i això, encara una part de la societat espera el rellançament de la construcció. Una altra part de la societat espera algun canvi en el rumb econòmic més esperançador, però no troba ningú qui obri noves portes, així que molts s’han refugiat en l’estructura familiar i en una tornada a l’horta. Altres, els joves millor preparats ha tingut d’emigrar. La justícia i l’administració, davant el descobriment d’un escàndol darrere un altre, han començat a actuar amb major rigor. La quantitat de processats és ingent i implica empresaris, funcionaris, grans i petits propietaris, concessionaris i polítics dels dos partits majoritaris, però una mirada global del procés mostra el PP com una organització que s’ha finançat i s’ha enriquit gràcies a una xarxa clientelar amb determinats i importants empresaris. Però qui és el responsable que ha permés que tot açò haja passat i durant tants anys? Segons Loretta Napoeloni[11]:

Aquí hi ha la qüestió. No hi ha un criminal, un responsable. Només ens queda mirar cap a l’Estat per haver-ho permès, per no imposar una regulació. Això és l’economia canalla. (…) l’economia es mou molt ràpid, tan ràpid que la política no la pot controlar. Per exemple, les “esclaves blanques” que arriben de països comunistes per prostituir-se en són una conseqüència, una altra és gràcies a les polítiques revolucionàries de privatització i liberalització de la dècada dels 90, les empreses occidentals han de lluitar contínuament amb els “fora de la llei” de la globalització.”

Cap a on va la comarca?

Però la pregunta més important és cap on va la comarca. Analitzarem els principals sectors econòmics. Les dades sobre la distribució sectorial de la població activa a la comarca són antigues i dispars (el funcionament de l’Institut Valencià d’Estadística és una vergonya que cal denunciar), però totes li donen una importància a l’agricultura i a la construcció per damunt de la mitjana valenciana. Si el 2002, la Diputació d’Alacant ens donava el següent quadre de nombre d’empreses i treballadors per sector econòmic

Sector	Empreses	Treballadors
		Homes	Dones	Total	% treballadors
Agricultura	551	2.960	1.835	4.795	8,66
Construcció	2.319	12.597	749	13.346	24,09
Indústria	1.089	6.341	3.265	9.606	17,34
Serveis	5.425	14.725	12.216	26.941	48,63

La població activa per sectors, en 2008, segons José Maria Perea[12], són:

“Un 10,60% en la agricultura, un 10,20% en la construcción, un 24,91 en la industria y un 54,28% en los servicios”.

En els darrers 25 anys l’agricultura ha reduït la superfície en un 25%, la producció agrícola en un 52%, la renda agrària un 51% i els llocs de treball en un 50%. Però ja hem dit que amb la crisi l’agricultura s’ha convertit en un sector refugi i, de segur que,en els darrers anys n’ha incrementat la seua importància relativa. José M. Perea escrivia el 2009:

“La necesidad, por la crisis, está restañando el tejido familiar tradicional porque casi todo el mundo conservaba algo de tierra. (…) La tierra ha vuelto a ser un recurso diario y no unos metros cuadrados algún día urbanizables (…). Proliferan los grupos de defensa de la huerta (…) y unas Jornadas organizadas por la Universidad de Alicante (…) (la Cátedra Arzobispo Loazes) ha definido en un decálogo las bases para proteger de forma efectiva y sostenible la tierra y las variedades de cultivo”

De la distribució general de les terres en 2009, es veu la importància de les hortalisses entre els conreus herbacis i dels cítrics entre els llenyosos. Respecte del nombre d’explotacions s’observa els milers d’explotacions, pràcticament totes a l’horta, de menys de 5 Ha, les quals conviuen amb 168 explotacions de més de 50 Ha, normalment nous regadius de cítrics i que en conjunt suposen una superfície agrícola major. El lloguer de parcel·les és encara significatiu però el conreu majoritari és en règim de propietat

També s’han mantingut una certa ramaderia en unitats ramaderes.

Superfície ocupada per conreus herbacis (10.398 Ha.)
Cereals	Llegums	Tubèrculs	Industrials	Flors i orn.	Farratgers	Hortalisses
1.957	54	318	67	191	813	6.175
Font Institut Valencia d’Estadística

 

Superfície ocupada per conreus llenyosos (27.800Ha.)
Cítrics	Fruitals	Oliveres	Vivers	Vinya no associada	Altres llenyosos
23.072	4.438	330	108	553	1
Font: IVE. Cens agrari 2009.

 

Nombre d’explotacions segons superfície total (Ha.)
Total	>=0,1 a <5	>=5 a <10	>=10 a <20	>=20 a <50	>=50 a <100	>=100 Ha.
6.326	4.795	772	383	218	90	68
Font: INE. Cens d’Agricultura 2009.

 

Superfície total de les explotacions segons règim de tinença (Ha.)
Total	Propietat	Lloguer	Parceria
40.843	32.201	6.807	1.839
Font: INE. Cens d’Agricultura 2009.

 

Ramaderia en unitats ramaderes (UR)
Bovins	Ovins	Cabrum	Porcins	Equins	Aus	Conilles mares	Ruscs
942	2.131	429	7.887	1.270	2.398	25	0
Font: INE. Cens d’Agricultura 2009.

En el sector agrícola destaca la cooperativa agrícola Surinver, de venda a l’engròs i exportadora de fruites i hortalisses a Pilar de la Foradada, que amb més de 600 socis ofereix 1.200 llocs de treball directes. La seua especialitat en productes frescos i d’hivernacle tenen bona acollida al mercat i és interessant la seua línia de conserves. En general, les grans finques de cítrics, especialment la llima, és un sector competitiu.

Antigues ciutats d’horta, el centre dels quals és l’eix Oriola, Algorfa, Almoradí, Dolors, han anant millorant l’oferta de fruites i hortalisses així com la seua canalització mitjançant les empreses de subhasta (corridas). Fins i tot Guardamar ha vist un retorn important a la seua agricultura tradicional.

Coix s’ha convertit en un centre de distribució local de productes agraris d’horta via mercadets setmanals, i Mercadona té un gran magatzem de distribució a Albatera.

És evident que calen millores importants, tant en la producció -selecció de productes i tècniques de producció-, com en la distribució, si es vol fer competitiva la producció de l’horta. A més, caldria una adequada protecció de les millors terres de conreu i respectar la prioritat de subministrament d’aigua a l’agricultura. Les possibilitats agrícoles són indubtables si es realitza una acció coherent que permeta produir en parcel·les conjuntes i la comercialització sota una marca de qualitat (banc de terres?, cooperatives de producció – comercialització – industrialització?). Una part de les terres haurien de quedar-se simplement com horts familiars d’autoconsum. No s’ha d’oblidar que l’horta, a més del seu valor econòmic, constitueix la zona verda de la conurbació dispersa residencial que s’ha generat a la comarca i conforma el paisatge més característic del territori. Per últim, l’agricultura és una activitat compatible, i moltes vegades complementària, a l’especialització turística que priva a l’àrea.

Les dades de l’enquesta de l’EPA del 4t. trimestre de 2013 reclama accions d’ocupació i d’aprofitament dels actius econòmics de la comarca de manera urgent. A més, el Baix Segura presenta el major increment de la taxa de desocupació de tot el País Valencià.

	Taxa activitat	Taxa d’ocupació	Taxa de desocupació
Baix Segura	71,77	54,15	26,4
Homes	81,6	60,7	25,6
Dones	68,5	49,8	27,3

La indústria manté certa presència a la comarca, tot i que es desconeixen polítiques de suport a la mateixa. Algunes empreses són importants, com les Bateries Varta a Guardamar, empreses d’envasament i conserves, especialment Surinver, Cartonajes Vega Baja en Dolors, el moble d’Almoradí, la industria salinera i alguna empresa de prefabricats de construcció. La superfície industrial en 2008 era de 5,370.895 m2, el 0,56 del total comarcal, amb un total de 25 polígons industrials. Els polígons de certa dimensió i amb millors dotacions són escassos. Els que reuneixen superfície i dotacions adequades són els d’Almoradí, Guardamar i Albatera.

Municipis	Nombre polígons	Superfície total (m2)	% superfície industrial
Almoradí	2	911.921	16,98
Guardamar del Segura	2	800.266	14,90
Albatera	1	748.768	13,94

Font: Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació. SEPIVA

Una altra qüestió és el treball a domicili, centrat bàsicament en el sector de la sabata i també en el tèxtil. De les dades de l’EPA es dedueix que a la província d’Alacant un 17% de la població ocupada treballa en negre, quan la mitjana en el País Valencia és del 12%.

Estructuralment, la ciutat lineal que s’ha conformat entre Guardamar i Pilar de la Foradada ha desplaçant el pes humà i econòmic de la comarca cap a la costa. A més, reforçada per les urbanitzacions de residents dels pobles de segons fila, amb les destrosses de Sant Fulgenci o de Ciudad Quesada com a exemples paradigmàtics del que no mai s’hauria d’haver fet. Tot i això, a Sant Miquel de les Salines el 37% dels veïns no disposen d’aigua potable i se segueix construint. Mentrestant, els 7 camps de golf de la comarca necessiten 15.000 m³ per Ha. anuals.

Reestructurar i cohesionar la comarca, territorialment i econòmica, passa per entendre que la construcció d’habitatges residencials ja no és el futur, tot i que la construcció és mantinga més o menys vacil·lant a la costa. En aquests sentit, un canvi en el model turístic, si alguna vegada ha existit més enllà dels interessos immobiliaris, és un altre pas ineludible.

La comarca té uns recursos naturals i culturals importants, més enllà de la mar i de les conegudes, i no per això menys importants, llacunes de la Mata i de Torrevella, del muntanyar de Guardamar i de la gran ruta verda del Segura. Segons Cases i Marroquí[13], al Baix Segura estan declarats BIC 28 edificis: 2 convents, 5 castells, 6 torres de guaita, 5 jaciments arqueològics, 1 biblioteca i arxiu, 1 centre històric, 2 edificis singulars i 1 palmerar.

Un passeig interessat per la comarca ens portarà descobrir el patrimoni arqueològic de Rojals, Guardamar i Oriola (Saladars), El patrimoni historicoartístic d’Oriola (63% dels edificis declarats BIC), Callosa (església de Sant Martí) i Rojals. Les torres de guaita de Torrevella, Oriola, Pilar de la Foradada i Granja de Rocamora. El patrimoni immaterial de la setmana santa i el mercat medieval més gran de l’estat d’Oriola. El patrimoni etnològic lligat a l’horta i als sistemes de reg, el Jutjat Privatiu de l’Aigua de l’Horta d’Oriola, els espais naturals de la Pineda, el Palmerar, les Salines, Serra Escalona i Devesa de Campoamor. Els 8 museus d’Oriola, els 5 de Torrevella, els 4 de Callosa, els 3 de Rojals, els 2 de Guardamar i els d’Almoradí, Pilar de la Foradada i Sant Fulgenci. I no digam les possibilitats que ofereix el paisatge i els productes de l’horta.

En els darrers anys s’han completat diverses rutes verdes i s’han i planificat les rutes associades al cànem i a l’aigua. També s’ha desenvolupat una ruta de Miguel Hernández, encara que l’administració local ha deixat perdre el llegat del poeta en benefici del museu Zabaleta de Jaén.

Com vendre amb consistència tot aquest patrimoni al temps que es procura que no es continue destruint és una feina dura i llarga. Caldria apostar pels hotels, el turisme de salut mediambiental i cultural, coordinar polítiques o oferir productes autèntics en xarxes de producte consolidats. La situació de molts dels espais naturals és crítica, la majoria dels edificis de qualitat son de difícil visita, els museus solen ser de baixa qualitat i de visita inhòspita… i així podríem continuar, però el més greu és l’escàs interés de fer-los visibles i la manca absoluta d’una mínima política comarcal coordinada que tinga la voluntat de promoure i posar en valor culturalment el territori del Baix Segura

Encara que els empresaris d’ASEMVEGA diguen el contrari, la comarca té un nivell de cohesió molt baix. Està dividida en 2 àrees de salut (Torrevella i Oriola), i en 2 partits judicials (Elx i Oriola). No existeix cap organisme públic amb la intenció de coordinar les polítiques municipals i els organismes privats, econòmics i culturals són febles.

Els mitjans de comunicació locals, a banda de la seua dependència política, tenen un baix nivell d’incidència comarcal: Diario de la Vega, Vega Baja Digital, Radio Orihuela (SER), Canal Vega TV i Tele Orihuela. A açò cal afegir, la inexistència d’un espai comunicatiu de País (a un valencià de més al nord li resulta divertit veure com la qüestió de la guerra dels símbols valencians, aquí és totalment desconeguda). El fet que els mitjans de comunicació valencià no hagen pogut/volgut arribar a tot el territori amb una suficient autonomia en l’espai comunicatiu -la dependència del mitjans estatals és absoluta- explica en gran part la manca de connexió entre els diversos espais territorials en l’àmbit cultural, referencial i polític. En el cas de el Baix Segura la qüestió s’agreuja perquè el mitjà més llegit és La Verdad de Múrcia.

La mobilitat intracomarcal és alta, però hi ha una manca de capitalitat i un diluït sentiment de pertinença (ni valenciana, ni alacantina ni murciana). Un oriolà se sent oriolà i, en segon lloc, espanyol. Oriola, l’única ciutat que objectivament hauria d’erigir-se en capital, fa temps que ha deixat de ser-ho i no n’ha estat substituïda per cap altra. Torrevella tampoc té cap mirada vers la comarca. Les relacions més enllà de la comarca són amb Múrcia i, amb Elx i el Vinalopó. Alacant no es té en l’imaginari col·lectiu, segurament perquè perviu allò que als anys 80 ja deia J.V. Mateo[14]

“Alacant ha viscut i continua vivint, d’esquena al seu territori de govern. No se sent embarcada ni compromesa amb la resta de la provincia.”

La manca de cohesió del Baix Segura que ens manifesta José Maria Perea[15] , més que una descripció és una demanda per afrontar el futur

“La Generalitat aparece aquí como un organismo tan lejano como paralizado. No hay plataformas públicas, del gobierno regional y los ayuntamientos, frente a la crisis. Los empresarios y sindicatos tienen un débil peso institucional en la comarca. Y hacen falta acciones, proyectos de futuro, porque los años “dorados” han dejado muchas heridas abiertas (corrupción, asentamiento de delincuentes…).”

Rafel L. Ninyoles[16] plantejava el paper de frontissa que podria exercir, el Baix Segura, entre València i Castella, en el marc de l’Eix Mediterrani:

“L’articulació de les comarques del sud en l’eix d’un sistema econòmic i cultural que li és propi constitueix un dels problemes de major abast en ordre a la cohesió –territorial, cultural, política- d’un país, on aquest espai hauria de jugar el paper essencial, com a connector, o frontissa de l’arc mediterrani europeu”.

Però com bé diu el nostre interlocutor, líhistoriador Jesús Millán, entre una societat tan esvaïda com la murciana i una altra que només es mira el melic com l’alacantina, amb una Generalitat que ben poc ha fet per cohesionar el país, no se li pot demanar tanta responsabilitat a la comarca.

 

 

[1] Entrevista amb Loretta Napoleoni, economista: “Vivim atrapats en una economia canalla” Karma Peiró.4/07/2008. Autora del llibre Economia canalla. Loretta NapoleoniPaidos. 2008

[2] Viatge pel País Valencià. Obres completes/3. Joan Fuster. Edicions 62. 1984

[3] El litoral valencià. Vicenç M. Rosselló Verger. L’Estel. 1969 (2 vol.)

[4] La Huerta del Bajo Segura (Alicante), un patrimonio cultural en peligro. Reflexiones sobre un proyecto museológico integral. Gregorio Canales Martínez i Elisa Ruíz.Segura Investigaciones Geográficas núm. 54. Universitat d’Alacant. 2011

[5] La Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana 2010-2030. Área funcional de la Vega Baja. Generalitat Valenciana. Dirección General de Territorio i Paisaje. 2010

[6] El trabajo a domicilio en la Vega Baja del Segura (Alicante): Origen y desarrollo en un municipio agrícola. Ana Melis Maynar & Gregorio Canales Martínez. Dins del treball: “El trabajo a domicilio en Alicante: Las estrategias de adaptación de los grupos domésticos”, dirigit per A. Melis Maynar. Universitat d’Alacant. 1994

[7] La Comarca sumergida. Jerónimo Andreu. El País 11-May-2014

[8]Elche y Vega Baja se llenan de empresas ficticias y falsas nóminas para cobrar el paro. E. G. Brotons. Información 25-06-2013

[9] El negocio del agua en la cuenca del Segura. Greepeace. Dossier de prensa. Marzo 2007

[10]Aguas limpias. Manos limpias. Corrupción e Irregularidades en la Gestión del Agua en España. Fundación Nueva Cultura del Agua. 2004

[11] Entrevista a Loretta Napoleoni: Vivim atrapats en una economia canalla. Karma Peiró. TV3 2008

[12] Alicante siglo XXI. Cambio de valores en la huerta del Segura. José Maria Perea. Información. 3-05-2009

[13] Crisis de una forma de vida tradicional: La Vega Baja del Segura. Alejandro Cases & Naiara Marroquí. Universitat d’Alacant. 2011

[14] Alacant apart. José Vicente Mateo. Editorial 3i4. 1985

[15] Alicante siglo XXI. Cambio de valores en la huerta del Segura. José Maria Perea. Información. 3-05-2009

[16] El País Valencià a l’Eix Mediterrani. Rafael L. Ninyoles. L’Eixam. 1992