Vicent Galiana
Els valencians moltes vegades hem deixat de costat la polèmica i el debat al voltant de la celebració del 12 d’Octubre. Potser siga per la seva proximitat a la tan senyalada data del 9 d’Octubre o, també potser, perquè mai ens hem plantejat amb profunditat què representa, què implica i quines conclusions es poden extraure d’aquest Diada. Misteris del calendari un any més arriba el 12 d’Octubre i com que entenc que el debat és inajornable, intentaré aportar un humil i breu granet d’arena al debat.
Baix el règim del Caudillo, “por la gracia de Dios y España”, el 12 d’Octubre de 1940 es celebrava per primera vegada la festivitat del 12-O baix el nom de “Día de la Raza”. La instauració d’aquesta Diada, que mes enllà de la celebració patriòtica de la unitat nacional, guardava una estreta relació amb la memòria i la exaltació del “descobriment d’Amèrica” per part de Colon i de l’inici de l’època imperial de la Monarquia Hispànica. Perquè no l’hem de celebrar?
El primer motiu és l’assignació de la diada. Una celebració imposada durant el règim franquista i no abolida amb posterioritat. Una mostra més de la continuïtat d’elements i símbols que no foren enterrats. Unes imposicions que qualsevol demòcrata es negaria a complir, per principis i per consciència.
En segon lloc, qualsevol persona amb uns mínims de respecte cap a la dignitat humana mai ha de celebrar l’enaltiment i la memòria d’un genocidi. Tots hi som conscients de que la hispanitat, l’espanyol i el catolicisme foren banderes de legitimitat d’un genocidi humà i cultural solament comparable amb l’Alemanya Nazi. La suposada superioritat moral catòlica i la superioritat cultural hispànica provocaren a Amèrica la mort del 95% de la població els primers 130 anys de conquesta, la destrucció de organitzacions polítiques autòctones, de les diverses cultures americanes…
I en tercer lloc pel caràcter solidari de l’espècie humana. A l’Amèrica llatina el 12 d’Octubre és el dia de la Resistència Indígena i com a denunciants de genocidis, contraris al racisme i defensors dels drets universals dels homes, vinguin d’on vinguin, ens veiem obligats a situar-nos del costat dels dèbils; d’aquells que foren assassinats, violats i esclavitzats. D’aquells que encara hui segueixen pagant les conseqüències de la prepotència europea.
Lluny de la manipulació i la intencionalitat de convertir la diada en una celebració de la unitat i la identitat espanyola hem de ser conscients que, deixant de costat el nostre sentiment nacional, els valors que defensem cada dia ens obliguen, com cada any, a seguir boicotejant la celebració del 12 d’Octubre omplint els carrers de memòria i dignitat, de respecte i de cultura, d’orgull indígena, identitat antifeixista i solidaritat internacionalista.
