Exposicions sobre l’Exili republicà a la Universitat de València

Stanbrook 44

La singladura del ‘Stanbrook’ i 36 il·lustradors valencians que retraten 36  exiliats republicans, en dues exposicions a l’edific del carrer La Nau

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València inaugura dilluns 29 de setembre  dues exposicions amb motiu de la rememoració del 75 aniversari de l’exili republicà i el final Guerra Civil espanyola.

‘Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord  d’Àfrica’ i ‘EX·IL exiliats il·lustrats’. En aquesta segona, trenta-sis il·lustradors  valencians retraten el mateix nombre d’exiliats republicans.

Produïdes per la Universitat de València, totes dues tracten el mateix tema i també reconstrueixen el passat, però des de distints àmbits. La primera recrea l’odissea del ‘Stanbrook’, l’últim vaixell que transportà refugiats republicans per fugir de les represàlies franquistes (rumb a Orà, des del port d’Alacant, el 28 de març de 1939, amb 2.638 persones), i l’exili mitjançant una sèrie d’objectes, documents, mapes, fotografies, imatges, audiovisual, etc. El valor d’aquesta exposició produïda per la
Universitat de València rau en la naturalesa d’aquest material: la major part és inèdit i molt íntim, perquè procedeix directament de les famílies descendents dels exiliats. La Universitat de València ha fet un important exercici de recuperació i documentació per compilar tot aquest material.

També forma part de l’exposició una selecció d’il·lustracions del dibuixant Paco Roca, Premi Nacional del Còmic, que va narrar aquest episodi en la novel·la gràfica ‘Los surcos del azar’ i litografies d’Antoni Miró. La Sala Estudi General recrea aquesta temàtica des del muntatge expositiu mateix, articulat al voltant de la mar i el desert. A més, gràcies a un exercici col·laboratiu s’hi exposen desenes de maletes, com a
símbol de l’exili, aportades per la ciutadania. És comissari de l’exposició el professor de la Universitat de València Ricard Camil Torres.

Segons que explica el comissari, l’exposició s’estructura en quatre parts. La primera, o introductòria, narra el context de la Guerra Civil. La segona il·lustra la singladura del Stanbrook, que per la seua envergadura en el pla humà i totes les dificultats salvades durant la travessia, es va convertir en el referent més palpable de l’exili al Nord d’Àfrica, però no s’ha d’obviar que altres vaixells, com ara Rodwin, African Trader, Lizardieux, Ronwin o Marionga…, que des de distintes costes espanyoles aconseguiren
esquivar el setge franquista i van fer arribar més de 10.000 republicans a les costes nord-africanes. En aquesta secció, s’hi inclouen bona part de les il·lustracions de Paco Roca i també les litografies d’Antoni Miró, que van ser donades a la Universitat de València i que expliquen aquest episodi històric.

La tercera part de l’exposició narra la sort dels passatgers d’aquests vaixells que van acabar al Nord d’Àfrica.

Així, el públic hi pot veure les condicions de vida al camps de refugiats, autèntics camps de concentració, batejats eufemísticament per les autoritats franceses com a ‘centres d’accueil’; en realitat, camps de treballs forçats on els exiliats patiren condicions infrahumanes, maltractament i vexacions de tota mena, ja que els conservadors
francesos els consideraven una xusma de perillosos revolucionaris. Aquesta part inclou la major part del material aportat per les famílies. Coneixerem la vida d’Antoni Gassó Fuentes (Xàtiva 1919 – Castelló de la Plana 1974), passatger 753 del Stanbrook, voluntari de l’aviació que, després de fugir a Algèria amb el Stanbrook, va ser internat en diversos
camps de treballs forçats i de càstig al desert. Durant la seua reclusió va escriure un diari, del qual es presenten diversos fragments. També, la vida d’escrits (poemes i contes) de Josep Castanyer (València 1900 – París, 1951), passatger 1983, que va ser un polític i home de teatre valencià, president del Partit Valencianista d’Esquerra.

L’última part de l’exposició es dedica a evocar i recuperar la memòria històrica arran de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, a banda de tots els organismes i associacions nascuts amb aquesta finalitat. Així, es recupera la història de Vicent Mataix Ferre (Banyeres de Mariola, 1909), passatger 416, que després de passar per diferents camps d’internament va ser destinat al camp de treball de Bou Arfa per a la construcció del ferrocarril Transsaharià, on va morir al novembre de 1940 a causa de les  dures condicions de treball i del tracte inhumà rebut per part dels responsables. Anys més tard, els seus companys d’exili li van construir una tomba com a homenatge i enviaren una fotografia de recordatori a la vídua, unes imatges que van permetre que la família (ja els néts) en localitzaren les restes i les repatriaren més de 70 anys després.

D’altra banda, a la Sala Oberta es pot visitar ‘EX·IL exiliats il·lustrats’.
Aquesta vegada la reivindicació de la memòria de l’exili està a càrrec de 36 il·lustradors valencians, alguns dels quals joves i d’altres, ja veterans, provinents de camps tan diferents com la premsa o el còmic. L’il·lustrador valencià Mac Diego és comissari d’aquesta exposició, que destaca per la diversitat d’estils i tècniques dispars. Als il·lustradores, només se’ls van imposar dues premisses: el retrat havia de reproduir el cos sencer i, de fons, havia de prevaldre un dels colors de la bandera republicana: roig,
groc o morat.

Entre l’elenc de creadors visuals hi ha il·lustradors de reconegut prestigi amb diversos premis nacional de disseny i il·lustració, i també guardons internacionals:  Ortifus, Paco Roca, Paula Bonet, Ajubel, Cento Yuste, Nacho Lavernia, Jordi Bayarri, Paco Giménez, Martín López. Entre les persones il·lustrades:  Max Aub, Clara Campoamor, Juan Negrín, Manuel Azaña, Luis Buñuel, Pedro Salinas,  Ramón J. Sender, Josep Renau, Rafael Alberti…

És una exposició molt impactant visualment i de muntatge senzill, dues circumstàncies que en faciliten la itinerància.

Els il·lustradors són: Sento Llobell, Micharmut, Max Vento, Ajubel, Paula Bonet, Luis Demano, Nacho Casanova, Rafa Fonteriz, Salvador Larroca, Martín López, Sergi Bleda, Carlos Ortín, David de las Heras, Calpurnio, Juan Miguel Aguilera, Nacho Lavernia, César Moragues, Omega, María Herreros, Malota, Manel Gimeno, Paco Roca, Calo, Mar Silvestre, Cento
Yuste, Jordi Bayarri, Paco Giménez, Ortifus, Juan Almela, Jorge Parras, Cachete Jack, Txemacantropus, Cristina Durán, Esteban Hernández, Mique Beltrán i Mik Varo.

Els republicans retratats són: Juan Negrín, Manuel Azaña, José Giral, Max Aub, Neus Català, Clara Campoamor, Antonio Machado, Josep Renau, Rafael Alberti, Rodolfo Llopis, Alejandra Soler, Pedro Salinas, Miguel Buiza, Ramón J. Sender, Francisco Ayala, Constancia
de la Mora, Ignacio Hidalgo de Cisneros, Cipriano Mera, Dolores Ibarruri, Antonio Cordón, Joan Pujol ‘Garbo’, Amado Granell, Guillermina Medrano, Margarita Nelken, Manuel Tuñón de Lara, María Teresa León, Margarita Xirgu, Castelao, Federica Montseny, Largo Caballero, Juan García Oliver, Angelí Castanyer i Fons, Josep Castanyer i Fons, José Puche Álvarez i Luis Buñuel.

Les exposicions es podran visitar fins el 30 de novembre.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER