Noves formes del nacionalisme espanyol, a L’Espill 46

L'Espill revista fundada

Gustau Muñoz

Ha aparegut un nou número de L’Espill, el 46, corresponent a primavera 2014.  Un nou lliurament de la revista fundada per Joan Fuster, ple de continguts en l’extens ventall temàtic que és propi d’aquesta publicació, que combina l’anàlisi historicopolítica rigorosa amb una atenció constant als corrents culturals contemporanis, sense defugir incursions en el llegat intel·lectual (atenció a la secció “documents”).

El dossier central es dedica aquesta vegada a una qüestió candent, les “Noves formes del nacionalisme espanyol”, i analitza la singularitat d’un nacionalisme no-nacionalista, els discursos de legitimació, les pràctiques efectives de recentralització, els arguments contra el procés sobiranista, la relació amb la recessió econòmica, i altres aspectes igualment significatius, com ara la política lingüística. Hi escriuen  Xacobe Bastida (Universitat d’Oviedo), Marc Sanjaume (UPF), Ivan Serrano (UOC) i Jordi Muñoz (UB).

D’altra banda, en una primera secció oberta apareixen articles diversos, com el de Ramon Villares  sobre el galleguisme en l’època de la transició (“Actuar des de la cultura”), un ampli recorregut històric que permet una aproximació profitosa a la realitat política de Galícia, plena d’ensenyaments comparatius. Per la seua banda, Mercè Rius escriu, amb prosa esmolada, un seguit d’aforismes sobre les perplexitats associades a les visions convencionals de la condició de dona (“Dones idèntiques”). Faust Ripoll analitza la possibilitat (i la impossibilitat) de fer política d’esquerres en l’època del capitalisme financer globalitzat. Enric Senabre assaja posicions a propòsit de la intrusió de les noves formes de comunicació en la vida personal (“Ètica de l’smartphone”).  L’historiador Francisco Fuster s’endinsa en una de les dimensions més divertides del personatge Josep Pla, la seua relació literària amb el menjar i la cuina (“Josep Pla, gastrònom”). I Xavier Ferré presenta amb agudesa una sèrie de recerques sobre literatura del vuit-cents.

A més a més, Andrea Luquin (doctora en Filosofia per la UV) signa una extensa conversa amb la filòsofa i pensadora feminista valenciana Cèlia Amorós, on repassa la seua trajectòria i la seua obra, tan influent. A l’apartat “Fulls de dietari”, pàgines del dietari del poeta Ramon Ramon, mostres d’una prosa excel·lent i subtil. I en la secció “Documents” hi trobareu la traducció d’un text d’Hugo von Hofmannsthal, del 1927, “La literatura com a espai espiritual de la nació”, altament suggeridor (i no exempt de matisos polèmics, car és ací on s’encunya l’expressió revolució conservadora). I també el demolidor Informe de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana sobre el “Diccionari normatiu valencià” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Un ampli –i divers- apartat de ressenyes de llibres manté ben viu el debat cultural en diàleg amb els autors a partir de les seues obres. S’hi  parla de llibres de Philippe Van Parijs (Joan Vergès), Òscar Jané (Assum Castillo), Jordi Làrios (Carles Cabrera), Ricard Pérez Casado (Francesc Viadel), Xavier Serra (Josep Monserrat) i Marta Segarra (Joana Masó).  L’editorial es dedica al moment històric que vivim, en la línia d’una concepció “del present com a història”, i es titula “Molt més que una crisi econòmica i social”. Tota la informació la trobareu a www.uv.es/lespill.

 

 

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER