Àlex Raga
“La presa de la direcció d’una cadena per part dels seus treballadors em sembla el més romàntic que ha passat en el món mediàtic en els últims temps”, va escriure Jordi Évole en El Periódico en referència a la pressa de control de Radiotelevisió Valenciana per part de les treballadores. Amb un poc de perspectiva no és difícil adonar-se’n que aquest va ser el principi del final del malgovern dels populars i l’inici de les noves majories al País Valencià.
En les últimes setmanes, han aparegut algunes propostes sobre RTVV i el debat és ben segur que estarà sobre la taula a les eleccions de 2015, si és que no s’avancen. Així, cal que comencem a pensar com vam arribar a tenir una de les televisions més descaradament manipulades d’Europa i què hem de fer per tenir la televisió pública que volem.
El doctor en Sociologia i Antropologia, Toni Mollà, és un dels experts que ja fa anys alerten del declivi d’RTVV i de les conseqüències que tindria sobre l’ens públic continuar amb aquesta deriva autocràtica i insostenible. Sobre la necessària reforma, Mollà ja va concretar el 2009 a Quina televisió pública? Amenaces i oportunitats a l’era digital els passos a seguir:
a. Reformar la legislació vigent sobre l’audiovisual
b. Establir un Consell Valencia de l’Audiovisual
c. Crear una Llei de l’Audiovisual Valencià
d. Reformar el règim jurídic de Radiotelevisió Valenciana
Els ecosocialistes valencians no hem d’amagar davant la reforma que emprendrà el nou govern sobre RTVV una de les qüestions sempre han canalitzat el nostre pensament: la propietat dels mitjans de producció, en aquest cas d’un servei essencial per a la ciutadania, la radiotelevisió pública valenciana. És a dir, aplicat a un mitjà que és i ha de ser indubtablement públic: en mans de qui ha d’estar la gestió d’RTVV? Sintèticament:
1. La propietat pública no assegura una bona qualitat ni la imparcialitat dels serveis, com s’ha demostrat en els casos de Radiotelevisió Valenciana o la seua homòloga madrilenya, cadenes dirigides per gestors polítics que han avergonyit a la ciutadania i han arrastrat les xifres d’audiència a mínims històrics. El nostre model, per tant, no deuria donar peu a que un canvi de majories pogués controlar els ens públics de radiotelevisió.
2. Els i les professionals d’RTVV han demostrat que és viable la gestió de la radiotelevisió pública per part dels i les treballadores. Aquesta revolta ha tret lo millor de la professió periodística i ha llençat RTVV a les xifres d’audiència més altes dels últims anys. És possible, doncs, que els i les treballadores decideixin tot allò relatiu als mitjans públics. Parafrasejant la famosa dita: Els mitjans, pels qui els treballen.
3. No hem d’oblidar, però, que aquesta seria una radiotelevisió pública i, per tant, s’hauria d’ajustar a uns criteris de servei públic vigilats des de les institucions. Institucions, però, que hauran de ser imparcials i hauran d’estar majoritàriament formades per professionals i acadèmics nomenats de manera independent. Cal crear, doncs, en la línia del professor Mollà, el Consell Valencià de l’Audiovisual (CAV) i assegurar que els seus membres siguen independents de tot poder perquè aquest model que estem definint, puga portar-se a terme.
4. L’estatus dels professionals que treballen a les radiotelevisions públiques haurà de ser, com no, de funcionaris. S’accedirà, doncs, com s’ha fet fins ara, a través d’oposicions, amb el matís que hauran d’estar elaborades, vigilades i ratificades en tot cas pel CAV per tal d’evitar els tractes de favor i actituds nepotistes que fins ara s’han portat a terme.
Aquesta ha sigut una aproximació molt sintètica del model pel qual hem d’apostar els ecosocialistes valencians front al redisseny dels mitjans públics. Potser hi ha qui pense que deuríem mantenir les formes de gestió d’RTVV i fer-se amb el control per aconseguir una televisió afí. Res més lluny de la necessitat del País. Necessitem un País crític, plural i atent amb el poder. Necessitem uns mitjans en mans dels i les treballadores: RTVV, pels qui la treballen.
