Callosa d’en Sarrià i la Vall de Guadalest

callosa

Nèstor Novell

La Vall de Guadalest està situada entre les muntanyes més boniques i impressionants del País [1]: Bèrnia (1.128 m.), Ferrer (889 m). la Xortà (1.220 m.), la Serrella, (1.359 m.), Aitana  (1.558 m.) i el Puig Campana (1.406 m.), entre d’altres. La Vall, des de Guadalest fins al port de Confrides, té una longitud de 18 Km,  l’habiten els pobles de Confrides, Abdet, Benifato, Beniardà i Guadalest, que en total fan 1.265 habitants i en clara regressió econòmica i poblacional. La continuació natural de la Vall de Guadalest, cap a la mar, és la Vall de l’Algar, uns 19 Km de llargada, solcada pels rius Algar, Guadalest (amb el seu petit però important embassament) i Bolulla. En paraules de Pasqual Madoz a mitjan segle XIX:

“Dificilmente se presentara otro part. en España que sea más montuoso que el que estamos describiendoen este momento; pues entre los montes y sus bases puede decirse que ocupan todo el terr. Principiando des de Calpe, aparece desde luego á la vista una estensa cord. que, corriendo hácia el O., envuelve a los montes llamados Oltà, Bernia, Peñas de la Ombria, Coll de Rates, Sierra de Peralles, Dalt Salt, Alt del Cocoll y Alfaro, terminando el el Serrella. En Callosa puede tambien asegurarse que principia otra cord. que igualmente se une con Serrella, después de tomar los nombres de Almedia, Chortá y Pontet de Castells. Finalment, del O. de Polop hace una tercera cord. que primero la forma la montaña de Gulatdár, y unida luego con Aitana, que si bien por medio del Puerto de Estodons, va a terminar y confundirse con Sierra-Morena, se une también por medio del Puerto de Confrides al referido de Serrella… No se crea que son los unicos montes del part.; muy luego veremos que existen otros dignos de mencionarse.”

Al bell mig de la Vall de l’Algar està Callosa d’en Sarrià i per això les relacions  més estretes  dels callosins són amb la Vall de Guadalest, Polop i la Nucia, encara que la Nucia s’ha fet molt gran. Callosa fa de capital comercial d’aquesta subcomarca de l’Algar. Tàrbena és un poble que depén de Callosa, però mira molt a la Vall de Pop i a Castell de Castells. Bolulla té unes relacions tan estretes amb Callosa que és podria dir que són parts d’un mateix poble.

A la part de ponent de la Serrella es troba la Vall de Seta (el Comtat), que té els pobles de Gorga, Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos, en total fan uns 700 habitants. Aquesta vall, que és la porta a la Vall de Travadell, es comunica per Castell de Castells amb la Vall de Pop (la Marina Alta). Tradicionalment, des de Callosa s’ha anat al Comtat o a la Marina Alta pel camí de Bolulla a Tàrbena, des d’ací, per la senda del correuer a Castells, o pel Coll de Rates a Parcent i Benissa, i pel pas dels Bandolers i Bèrnia a Xaló i Pinós. Josep Maria Espinàs[2] va fer una  descripció del paisatge de la senda del correuer, una via que tradicionalment ha estat molt utilitzada per anar de festa, per a desplaçar-se els músics, per anar a festejar, perquè només són uns 8 Km. En arribar a Tàrbena ironitza;

“Els qui rabiosament volen separar valencià i català, aquí es trobaran en un petit i divertit problema: uns valencians que utilitzen formes mallorquines amb fonètica valenciana  quan parlen amb un foraster català.”

Amb la conquesta, les Valls de Travadell, Seta, Aixa, les poblacions Benissa, Calp, Altea i Callosa, i les Valls de Guadalest i l’Algar, varen ser disputades pels dos grans almiralls de la flota de la Corona d’Aragó: Roger de Llúria i Bernat de Sarrià, després passaren a ser domini del duc de Gandia Alfons d’Aragó, dit el Vell. Aquestes terres patiren, potser més que no altres, les incursions berberisques, la guerra de les Germanies, l’expulsió dels moriscs i la guerra de Successió, cosa que donà com a resultat una pèrdua constant de població i un poder senyorial molt fort. Al segle XIX, la majoria d’aquests municipis, d’una banda i l’altra de la Serrella, pertanyeren al partit judicial de Callosa d’en Sarrià. Ara Callosa depén administrativament de la Vila, que està a uns 25 Km.

De sempre Callosa ha estat un poble que ha mirat, i encara mira, a l’interior. Excepte amb Altea, amb la costa hi ha molt poca relació humana, només s’hi va d’esbarjo, encara que alguns callosins s’han muntat el negociet o la botiga a Benidorm i també a la Vila, Calp i a Altea. Recentment el centre comercial de la Marina a Finestrat s’ha convertit en el lloc d’oci i compres preferit per la gent del poble. També ho són les discoteques de Benidorm, més abans que no ara, i els bars i restaurants d’Altea; almenys és així des que va acabar la guerra de l’aigua, un acord pel qual Callosa remunta aigua de l’Algar a l’embassament de Guadalest, que és des on xucla l’aigua Benidorm.

Però actualment la gent jove de Callosa també va molt a Benissa i Xaló i a Muro. De fet, hi ha molts matrimonis entre callosins i benisseres i viceversa. I ja que parlem de relacions entre pobles, cal dir que els callosins, per fer compres, aconseguir serveis especialitzats o per fer turisme, van tant a València com a Alacant. De sempre la gent ha anat més a València, però amb el temps, segurament en raó de les qüestions administratives, Alacant ha anat tenint més pes

Dos grans atractius turístics, a banda de l’excursionista i el paisatgístic, tenen el voltants de Callosa. El primer és Guadalest, una fortalesa d’origen musulmà del segle XI. La seua situació estratègica va ser molt important durant segles. El gran terratrèmol que patí tot el País, el 1644, i la seua voladura durant la guerra de Successió, pràcticament el destruïren. Avui, en una petita part restaurat, s’ha convertit en lloc de visita obligat per als turistes de la costa. Josep Maria Espinàs[3] hi va fer una visita fa uns anys:

“Cal tenir-ne (d’empenta) per pair l’espectacle del Guadalest grotescament turistificat, ple de botigues i paradetes, on els ninotets, els cistells, els penjolls tot és ofert com a typical als estrangers, que pujant del Benidorm de la platja troben aquí el Benidorm de les roques. I de banda a banda dels carrers, unint les façanes emblanquinades, un seguit de fils d’on pengen banderetes espanyoles.”

El segon atractiu són les Fonts de l’Algar, una zona humida protegida, un aflorament impetuós d’aigües que cauen en boniques cascades fins formar el riu Algar. La instal·lació per visitar l’indret, un quilòmetre i mig, està cuidat i guarda una certa harmonia amb el paisatge. A prop de les fonts es troba un petit museu de l’aigua. Però l’entorn de les Fonts no està gens cuidat. Tot i el seu tradicional valor turístic, s’ha permés que uns quants restaurants i comerços continuen ofegant i desvirtuant el refrescant i sorprenent festival d’aigua. A l’estiu, massificat de turistes i de venedors de souvenirs, es fa poc recomanable la visita. Josep Soler[4] la descrivia per a excursionistes:

“Des de la vora del riu, remuntaren a peu una senda, convertida avui casi en carrer per la proliferació de bars i comerços, i després seguirem per un rústic caminoi cap al marge d’una canaleta. Avançant entre canyes, arribarem al toll de la Caldera; sens dubte, el punt més espectacular de les fonts. L’aigua es despenya, en l’interior d’una caverna, formant una bella cascada que la imaginació de l’excursionista transformarà sempre en cua de cavall.”

L’economia tradicional d’aquestes terres ha estat l’agricultura de secà atès que el port i l’horta d’Altea en tenien prioritat d’ús de l’aigua del riu Algar. Aquest dret sobre l’aigua ha permés, en les darreres dècades, el desenvolupament immobiliari de la costa. Però la laboriositat, en tots els sentits, dels pobles de les valls de Guadalest i de l’Algar és famosa. Cavanilles [5], en 1797, va escriure un text que encara té la seua vigència:

“Destruyéron este pueblo los Argelinos habrà como 200 años, y empezó luego á repararse. ….. A medida que se multiplicaba nuestra especie y sus necesidades se extendia el cultivo en la legua del término que poseen, tanto que es dificil econtrar sitio inculto. Ni las peñas del empinado Bérnia, ni las faldas escarpadas de Serrella i Aitana han retardado la industria de aquellos hombres infatigables. Se han plantado viñas hasta en tal altura, que necesitan dos horas para llegar a ellas. Allí las viñas que dan delicada pasa y ricos vinos; algo mas abaxo almendros é higueras, y en las faldas algarrobos, alternando con dichos árboles campos de trigo y otros granos. Fomentóse la industria y laudable emulación, porque los mas vecinos tienen propiedad, sin conocerse allí fortunas desmedidas como en Benisa y otros pueblos.”

Pasqual Madoz [6], al voltant de 1845, a més de ratificar les paraules de Cavanilles afegeix un altre aspecte de la laboriositat dels callosins:

“la asombrosa fecundidad de las mujeres, pues nada es mas comun que encontrar en el seno de las familias 10, 12 i aun 20 hijos”

Josep Maria Espinàs [7], ja en uns temps de major continència, també admirava els abundants i atrevits marges de pedra:

“En aquest país són famosos els marginadors …. En una llenca de terra de quatre pams d’amplada, poder-hi plantar ametllers, nesprers, el que sigui. Son obres de perfecta artesania, i en alguns indrets he arribat a veure murs -pedra sobre pedra, i res més- de sis metres d’altura.”

La limitació d’espai no ens permet parlar de tos els pobles. Però al voltant de Callosa se’n troben uns quants que en els darrers anys han crescut molt i que, a poc a poc, van assolint una importància desconeguda fins ara. La taula següent  pot ajudar a il·lustrar aquest aspecte:

Poble Població 2012 Increment població 2001-2012 Percentatge d’estrangers Observacions
Alfàs del Pi 21.964 47 % 57,30%
La Nucia 19.135 104% 42,15%
Finestrat 6.935 197% 48,81%
Polop 4.549 103% 37,83%
Relleu 1.342 71% 43,07% 10,85 cotxes/hab.

 

Un tret comú d’aquests pobles és el creixement immobiliari en base a macro-urbanitzacions separades del poble que ha produït un creixement demogràfic descomunal. Aquí no hi ha “model Benidorm” ni indústria turística, exclusivament hi ha hagut especulació urbana a gran escala.

Un mínim rastreig dels processos i conflictes que han patit aquest pobles ens indica que hi ha una constant, la guerra pel control de l’aigua. Uns conflictes que van des de la transformació de terres de secà a nous regadius, passant per les canalitzacions per agafar l’aigua de les valls interiors de les Marines o,  fins i tot, la compra directa de drets d’aigua de regadiu per després canviar-ne l’ús.

L’adquisició de drets d’aigua i la compra de grans extensions en el secà i la muntanya, han permés, a promotors ben coneguts, multiplicar per mil la seua inversió amb consegüent aprovació del pla parcial corresponent.

Aquestes operacions no hagueren estat mai possibles sense la col·laboració activa dels ajuntaments, especialment del PP, de la Generalitat i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). I el que és pitjor, massa vegades s’hi veu una explícita complicitat de les administracions amb els promotors, ja siga en la tramitació dels plans urbanístics i requalificacions del sòl; en els canvis dels termes de concessió de l’aigua dels pous, per llevar-li-la als regants; o en l’autorització de la sobreexplotació dels aqüífers

Cada poble té al darrere la seua història particular. La de Polop, amb l’assassinat de l’alcalde, és la més escabrosa, però el cas més paradigmàtic és el de la Nucia. La primera cosa que sorprén d’aquest poble és l’elevat nombre i la qualitat de les dotacions públiques. Darrere d’aquestes dotacions estan els plets de l’Ajuntament per aprovar els sectors de La Serreta, Pie de Monte i l’Algar, quasi 7 milions de m2 per a camps de golf i  11.461 habitatges. El seu desenvolupament complet suposarà tornar a triplicar la població, que ja s’ha triplicat en els darrers 10 anys. Segons el diari La Marina Plaza [8]:

“Cano (alcalde del PP) utilizó la fórmula de la permuta a cambio de suelo público en los futuros PAIs de La Serreta, Pie de Monte y el Algar para construir el retén de la Policía Local, los ocho centros sociales de las urbanizaciones, la renovación de la Seu Universitària, la guardería municipal, los auditorios de La Mediterrània y Les Nits y sus infraestructuras anexas, una biblioteca, las fuentes de las rotondas de la CV-70 o mobiliario urbano en general. Convirtió en norma lo que legalmente es una excepción con la aquiescencia del Consell.Pero sucedió que fueron pasando los años y los planes parciales no conseguían su aprobación definitiva por falta del informe de suficiencia hídrica que garantizara el suministro de agua potable para las más de 7.000 viviendas y dos campos de golf que incluían. Para empeorar las cosas, la trama Gürtel que con tanta familiaridad acampó en La Nucia…. Así que Cano se vio atrapado. Había conseguido ejecutar unas obras a cambio de un suelo urbanizable del que no disponía porque en los tres casos se trataba de reclasificar terreno rústico con la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística (LRAU) en vigor.”

Tot i que el projecte urbanístic ja havia estat anul·lat pel TSJ i pel Suprem, el cas és que la xarxa Gürtel intentà utilitzar-lo per fer un “pelotazo” i possiblement blanquejar els diners obtinguts de les adjudicacions de la visita del Papa:

“El informe favorable de la CHX llegó el 21 de noviembre de 2012, tras alcanzar el PP el poder y consiguiente toma de control del organismo de cuenca. Pero…. en una decisión insólita, sin precedentes, y más que cuestionable si atendemos a la realidad del sector del ladrillo, la Comisión Territorial de Urbanismo de Alicante aprobó definitivamente el PAI del Algar el 12 de diciembre de 2013. (Anteriormente también) La Comisión Territorial de Urbanismo aprobó el 3 de junio de 2013 el PAI Pie de Monte donde se podrán construir 423.192 metros de techo, más de 3.000 viviendas. El principal condicionante… era un informe favorable del organismo de cuenca, que está incorporado al expediente desde el 18 de mayo de 2012. La permuta de una edificabilidad de la que no disponía a cambio de obras en el municipio…. en realidad (el alcalde) ha dilapidado el patrimonio municipal vendiendo una calificación del suelo sobre la que no tenía la propiedad.”

Tanmateix, açò no és la narració completa dels fets. Pel mig d’aquests procediments hi ha certa quantitat de plets més:

Un d’ells, l’acceptació de l’Ajuntament d’un increment d’un 79,7% de les càrregues d’urbanització del PAI de la Serreta, fins que un jutge ho ha reduït substancialment, en prop de 50 milions.

Un altre, la denúncia contra el regidor d’urbanisme per falsedat documental en atribuir-se, davant la CHX, la condició de president de la Comunitat de Regants per a manifestar que, els regants, desistien de controlar tota l’aigua de l’aqüífer de Les Rotes. Aquesta renúncia va permetre a l’Ajuntament justificar un 25% de drets d’aigua del pou que, al seu temps, a la CHX li serviren per a justificar els recursos hídrics necessaris per a les urbanitzacions

I un tercer: la regidora de Compromís ha fet una al·legació a l’expedient que l’Ajuntament té obert a la CHX per a canviar els termes de la concessió d’aigua del pou Les Rotes. Actualment la titularitat és compartida, 25% de l’Ajuntament i el 75% restant pertany en dret als regants. L’Ajuntament pretén disposar legalment del 95 % del cabal d’eixa aigua i deixar només el 5% als regants, amb el canvi d’ús d’aigua que això comporta.

Deixem a banda l’anàlisi de la corrupció i el model urbanístic que tant de mal ha fet a l’economia, la societat, el medi ambient i el paisatge del País. Un model que ja ha mostrat amb escreix la seua ineficàcia social i l’encariment dels serveis prestat pel municipi, i més si s’aplica en un espai d’alt valor ecològic i a base de consums d’aigua provinents d’aqüífers sobreexplotats.

Centrem-nos ara en l’objecte de la nostra visita, Callosa d’en Sarrià. Poc diu Joan Fuster del poble, una cita de Gabriel Miró [9], que va viure un llarg període a Polop, i poca cosa més.

“(Callosa) és un poble bru, amb crosta, damunt d’una foia verda, com si fos una mata immensa de carabasser madur, que penja en la penya el munt de fruita carnosa.”

Callosa és una població de 7.815 habitants, més o menys els que tenia el 2002, degut a una lleu i constant pèrdua de treballadors immigrants i a un mínim creixement vegetatiu de la població. Tot i que la població menor de 20 anys és insuficient per assegurar-ne la reposició, la seua piràmide d’edat manté un cert equilibri: una població major de 60 anys clarament inferior a la mitjana de les Marines i, una important població en edat laboral, entre 30 i 50 anys, especialment d’homes.

Els estrangers hi són el 26,05%, la majoria són immigrants contractats per a la collita del nespro i vénen d’Equador, Colòmbia, Bolívia, Romania, Marroc i Algèria. En van arribar a ser uns 1800 i ara són uns 450 menys. Han marxat molts sud-americans i d’Europa de l’est, encara que n’han vingut més magrebins. La immigració més forta es va produir entre els anys 2000 i 2010. Els immigrants castellans dels anys 60 es varen integrar totalment i ara parlen valencià.

La feina que ofereix el nespro als immigrants és d’un mes i escaig, però com el lloguer a Callosa és barat i s’hi posen a viure molta gent en una mateixa casa, destinen la resta de l’any a fer feines pels voltants.

La contractació registrada per sector a 30-9-2013, mostra la clara diversitat econòmica de la població. Agricultura 28,3%, Indústria 16,98%, Construcció 3,77% i Serveis 50,94%. A més, l’agricultura contempla el major percentatge d’atur degut al caràcter temporal del treball de recol·lecció de la fruita. L’índex d’atur en percentatge sobre la població activa és l’11,1%

Cal dir que a Callosa s’hi pot trobar una miqueta de tot: llanterners, obrers, fusters, electricistes, etc., i pot donar tots aquest serveis als pobles de la vall de Guadalest, Bolulla i Tàrbena. Però Callosa no té polígon industrial i algunes empreses de la localitat s’han establert al polígon de Polop. A Callosa només hi una serrelleria, arts gràfiques i poc més.

El 74,40% de les activitats industrial són de la construcció i el 13,6% a manufactures. En el període 2007-12 el conjunt de les activitats industrials han caigut el 26,6%. La crisi també ha provocat una caiguda de les activitats comercials a l’engròs, del 22,7%; de les activitats comercials al detall, del 26,7%; i una forta davallada, del 49%, de les de bars i restaurants.

El centre històric no està especialment cuidat però la gent hi viu, té vida de poble. Hi és recomanable un passeig de pujades i baixades que volen  amagar al visitant la sorpresa d’un magnífic edifici, d’un carrer o d’una placeta amb bon gust.

L’eixample de la part de baix, del anys 70 i 80 s’ha urbanitzat malament i en massa altura. No s’ha cuidat com deuria el patrimoni arquitectònic, ni les fonts, com el llavador o poador, ni les increïbles rutes mediambientals, com l’estret de Bolulla, però és un poble on es pot viure amablement i amb una merescuda fama de gent molt treballadora.

Fins l’any 2011, l’artificialització del sòl ha estat mínima, exclusivament per  atendre el creixement natural de la població i poc més. Callosa té uns 1.200 habitatges no principals, el 50% secundaris i l’altre 50% buits.

La protecció del terme no ha estat important, té una àrea ZEPA[10] i LIC de 1.067,05Ha i una ZH de 20,46 Ha.

Vicent Beltran, callosí i professor de filologia a la Universitat d’Alacant, la persona que ens ha facilitat molta informació del seu poble, ens diu;

“A Callosa no ha hi hagut cap urbanització intensiva, només petits eixamplaments al Tossal de les Banderes, amb uns pocs xalets per anglesos i per  gent del poble i, tres petits urbanitzacions pròximes al poble. Hi ha qui diu que a Callosa la pressió urbanística ha estat més reduïda pel tema de la necessitat d’aigua que té la costa, així que el consum de l’aigua a Callosa podria limitar les expansions urbanístiques en marxa. No puc saber si és cert o no. També s’han produït moltes inversions en transformacions agrícoles. Hi ha gent que parla  de blanqueig de diners o d’inversions estratègiques de futur. De fet, la crisi i també la gent del poble, organitzada en l’associació Callosa Sostenible, han parat una gran urbanització a la part de la serra de Bèrnia que dóna a Altea.”

Tradicionalment a Callosa hi ha hagut un empat entre el PP i el PSPV a 5 regidors i un partit decisiu que ha estat el Bloc amb 3 regidors. A les darreres eleccions el PP ha tret majoria absoluta amb 7 regidors, PSPV 3 regidors i Bloc 3 regidors.

Els pressupostos municipals, igual que el capítol d’ingressos, ha patit una pèrdua respecte als del període 2008-2010, però no massa important. Tot i que el deute per habitant s’ha multiplicat per dos, fins arribar 624,12 euros, no sembla justificar una davallada tan gran del capítol d’inversions, el qual s’ha reduït al 23%, en euros constants, del que era l’any 2002.

Però Callosa, que fins ara havia estat al marge dels grans moviments especulatius del seu entorn, el 2011 s’ha llançat a desenvolupar un macroprojecte urbanístic de 2 milions de metres quadrats, el d’Anibits-Margequivir, a la Serra de Bèrnia, que contempla la construcció de 2.178 habitatges, dos camps de golf, un hotel, un aparcament, entre altres infraestructures. El projecte ha estat aprovat incomprensiblement per tots tres partits polítics, PP, Compromís i PSPV.  El 90% de la propietat dels terrenys són d’uns mateixos promotors, amb dos societats, Complejo Residencial Fort de Bèrnia S.A. i Miragolf Playa S.A., els principals accionistes de les quals estan molt lligats al PP.

Les partides municipals sobre les quals es vol construir el projecte: urbanització, camps de golf i connexions externes, en un 70% estan dintre d’una àrea protegida amb un LIC i un ZEPA, i a poca distància d’una altra àrea d’especial protecció com és la zona humida del Riu Algar. A més, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha hagut de concedir permisos d’explotació, a una empresa privada, de dos pous en l’aqüífer de Serrella-Xorta-Algar que hauran de subministrar l’aigua a la nova urbanització

El projecte urbanístic i la intenció de privatitzar els recursos hídrics de Callosa han estat fortament contestats per l’Associació Ciutadana Callosa Sostenible, Ecologistes en Acció del País Valencià, Acció Ecologista-Agró, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, Departaments de la Universitat d’Alacant i per alguns partits polítics dels pobles veïns.

Callosa Sostenible ha presentat un recurs de reposició contra l’aprovació unànime de l’Ajuntament on, a més de denunciar les nombroses irregularitats, explica que el desenvolupament d’aquest Pla Parcial suposarà un cost, en 5 anys de 24 milions d’euros a l’Ajuntament.

Joan Olmos i Josep M. Sancho[11], reflexionaven sobre aquesta proposta en un article de premsa del qual en destaquem interessants paràgrafs:

“Aquí, sin embargo, es el «glamour» del elenco de arquitectos escogidos lo que pone una nota de color excepcional. Nada menos que Zaha Hadid, David Chipperfield, Dominique Perrault, Souto da Moura o Rafael de la Hoz, entre otros… Perrault, por ejemplo, sostiene que la creación arquitectónica puede mejorar el lugar a pesar de su impacto. Souto, por su parte, afirma estar encantado de promover una ciudad «andaluza» para turistas…Con frecuencia se intenta descontextualizar la arquitectura del entorno físico y social… ¿Y las administraciones? El ayuntamiento de Callosa ha rechazado las alegaciones, lógicamente muy críticas, de diversas asociaciones y particulares. La Generalitat sigue su política de inhibición activa, deja hacer y bendice toda serie de disparates, contradiciendo su propia Estrategia Territorial (por ejemplo, aceptando en el marjal de Gandia una zona recreativa y campo de golf). Y finalmente, la Confederación Hidrográfica del Júcar no ve contradicción alguna en que la promotora perfore y extraiga caudales del acuífero sobreexplotado. Como vemos, el «glamour» maquilla pero no salva las malas prácticas: el fondo inasumible de nuestro urbanismo subsiste, agravado con la reciente suavización de la normativa proteccionista, Ley de Costas incluida. Durante el boom, nuestras objeciones se despreciaban en nombre del «progreso y la actividad económica», y ahora, tras su explosión, en nombre de «la salida de la crisis». Esto no puede seguir así. Se impone que la Generalitat asuma su responsabilidad y dicte una moratoria urbanística sobre los proyectos en marcha, sea cual fuere su estado de tramitación. Urge debatir públicamente y establecer un nuevo modelo supralocal, abandonando el crecimiento por el crecimiento….Es preciso reparar los daños de los excesos recientes, mejorando a la vez nuestros hábitats urbanos y rurales con criterios razonables. El buen urbanismo se presenta como una magnífica herramienta para ayudar a salir del pozo. Más allá de los nísperos, las vistas al mar y los arquitectos estrella, por ejemplo.”.

Vicent Beltran ens diu, i hem comprovat que és del tot cert, que qualsevol viatger que pregunte a un callosí per allò que més li preocupa, sense cap mena de dubte la resposta sempre serà “el preu del nespro”. El nespro només exigeix una dedicació a temps parcial, aquí es diu a l’horta. N’absorbeix la mà d’obra de mig poble, més la gran majoria de Bolulla i part de la població de la Vall de Guadalest. No debades, en els darrers anys, unes 20 fanecades de nespro han estat produïnt de mitjana anual uns 10.000 euros nets.

La institució més forta de Callosa és la Cooperativa, fundada en 1958, comercialitza i exporta el nespro, principalment a Itàlia i Rússia. La gent hi té lligams molts forts i també amb Caixa Callosa. La Caixa té sucursals a Polop, la Nucia, Guadalest, Orba, Confrides i Benidorm. Tot el poble té diners  a la Caixa i els seus treballadors són gent del poble.

El nespro és una fruita molt delicada, no només pel vent i la pedra, sinó també pels efectes en la maduració causats pels canvis de temperatura, encara que molts llauradors no asseguren la collita. És per això que molts camps estan coberts per tallavents que fan també la funció d’hivernacle. Una ràpida maduració provoca una collita massa ràpida, amb la corresponent demanda de mà d’obra i la saturació excessiva del producte en el mercat. Amb el nespro s’ho juguen tot en 20 o 25 dies i és un treball que exigeix l’esforç de tota la família de sol a sol. Amb el creixement dels anys 80, es varen fer tants bancals nous que va caldre començar a contractar gent de fora. L’experiència de Vicent Beltran és inestimable:

“La collita és una veritable bogeria, amb jornades molt llargues i fins i tot els xiquets ajuden. És molta feina i depenent de l’any perquè la maduració es variable. Els primers immigrants que es contractaren eren de Jaén, però de vegades abandonaven la collita perquè tenien d’anar a la setmana santa del seu poble o demanaven molts més diners, després van vindre emigrants de diversos països. És d’un ritme vertiginós, per això molta gent es va passar a fer cítrics, entre els quals té molta importància la llima. Després d’un gran creixement del conreu de cítrics, ara la producció ha minvat. Els darrers anys s’ha apostat per l’alvocat. A Callosa no hi ha terratinents, encara que tampoc es pot parlar d’un gran minifundisme. Els propietaris poden tindre de mitjana unes 20 fanecades repartides en 3 o 4 trossos. Pràcticament tothom fa nespros i cítrics. A mitjan anys 70 hi havia a la Marina diverses colles de hippies que es llogaven per a la collita del nespro. Aquesta època va coincidir amb les pintades pels drets nacionals dels valencians signades pels maulets, així que, a Callosa, els maulets són els hippies, perquè es pensaven que eren ells els qui feien les pintades. Als anys 80 es va començar a contractar colles d’andalusos de Jaén. Quasi ningú s’hi va quedar, eren temporers, i la majoria dels que es quedaren s’han integrat totalment i són com un valencià més. L’any 2000 és quan arriben els equatorians i després, de més nacionalitats. Avui la majoria de contractes d’immigrants els fa la cooperativa perquè abans es contractaven immigrants de manera irregular i les multes d’hisenda van ser molt fortes, de fins sis mil euros. L’any que no es paga el nespro al poble se sent dir a la gent. ‘o venem la terra per a  urbanitzar o acabaran els turistes fent-nos fotos dalt dels arbres’.”

La cooperativa de Callosa, la Fruitera, en el seu esdevenir és inseparable de la Caixa Rural o Cooperativa de Crèdit de Callosa. Ha estat la Cooperativa de Crèdit la que ha finançat l’expansió de la cooperativa agrícola (secció de subministres i secció hortofrutícola -la Fruitera- i la Cooperativa de consum (forn i supermercat). Amb el temps els negocis de la Caixa i de la Cooperativa s’han separat, però l’èxit agrari de Callosa és indubtable, la cooperativa ha guanyat diversos premis com a millor cooperativa valenciana. El socis actius de la cooperativa són uns 2.000, bàsicament de Callosa i de la Vall de Guadalest, Polop i Altea. Amb el temps, també s’ha expandit cap a la Marina Alta: Vall de Pop, Vall del Girona i cap a la Safor, i amb menor intensitat, cap al Campello i Sant Vicent.

Pel llibre editat en commemoració dels 50 anys de la Cooperativa[12] sabem que, a l’any 2.000, la producció de nespros amb denominació d’origen de Callosa d’en Sarrià, varen suposar 19 milions de Kg i la de cítrics 18 milions de quilos. El 2009, la producció de nespros havia caigut a prop de 13 milions i els cítrics arribaren a la xifra rècord de 33 milions. Això s’explica perquè el llaurador s’estimava produir menys nespro i no tindre que contractar tanta mà d’obra, encara que la xifra està pujada perquè la cooperativa adquireix gran quantitat de cítrics d’altres zones per a comercialitzar-los. En els darrers anys ha baixat considerablement la comercialització de cítrics, si bé es manté una important producció de llimes. També ha anat consolidant-se una producció, no massa gran però significativa, d’alvocats

La cooperativa i la seua comercialitzadora Ruchey, amb la col·laboració de la Universitat, estan desenvolupant millores tecnològiques i d’ús dels adobs en el conreu del nespro i experimenten processos que ajuden a eliminar, o almenys reduir, el denominat púrpura del nespro. També estan fent-se experiències en els camps de l’aplicació del regadiu, la diversificació de varietats i la penetració de mercats com l’alemany, EUA i Canadà, llocs on  poc a poc va introduint-se el nespro.

Un repte que tenen plantejat és la venda dels nespro a les grans cadenes com SOCOMO, la central hortofrutícola de Carrefour, però aquestes els demanen una fruita determinada i d’un calibre concret, cosa que obliga a allò més complicat, la gestió del nespro des de la base productiva.

Quasi tot el nespro de l’àrea de Callosa es comercialitza amb la marca Ruchey. La marca en el mercat de fruita fresca és coneguda pel nespro, però també comercialitzen altres productes locals com llimes, taronges i alvocats, sense oblidar les melmelades de nespro, mel de llima, de taronja i de nespro, crema de nespro i nespro deshidratat. També en fan ús de la marca per a comercialitzar el licor i la cervesa de nespro.

Segons ens diu Vicent Beltran[13], la gent de Callosa és molt xovinista. Es creu la millor del món. La part positiva d’aquest fet és que té un gran sentiment de poble, mantenen la festa, la llengua i la tradició.

A Callosa, Jaume Roig va escriure l’Spill o Llibre de les dones

Trobant-m’en aquesta vall,

Callosa, per los morts fuit,

ociós, trist, sens fer fruit,

emprés he, no sens treball,

de dones scriure llur tall,

Més recent és l’escriptor callosí  Adolf Salvà i Ballester, erudit, folklorista i bibliòfil valencianista. Va fer estudis i va publicar treballs sobre Jaume Roig i sobre els moriscos valencians. També va arreplegar en diversos textos el folklore, les tradicions, les festes i els malnoms de la Marina. El seu llibre més important és De la marina i muntanya[14], escrit en 1938. Avui en dia la seua biblioteca és pública i el seu besnét la conserva a la seua casa de la plaça del poble, una farmàcia reconvertida en la casa rural <<El repòs del viatger>>. Una particularitat d’aquest establiment és poder gaudir de la biblioteca del besavi, però també és un bon punt de partida per fer les  diverses rutes per les muntanyes de Bèrnia, Serrella, Puig Campana, etc. Tampoc és tan complicat anar-hi! I paga la pena. Adolf Salvà arreplegava en el seu llibre La villa de Callosa de Ensarriá la següent dita local:

“Em faràs fer Micleta i Algar i part del Margequivir” [quan algú té per davant un assumpte difícil: són tres partides del poble].

Callosa té suficients dotacions i programació en cultura i oci per a ser mínimament autosuficient. El poble ha mantingut certes tradicions en tota la seua originalitat, com les dansades de Sant Jaume, i també, la particular festa de moros i cristians on, en els balls dels moros i dels cristians, apareixen les tradicions que en altres llocs es fan al Corpus. Els moros comencen a l”arrancà”, potent exercici de dolçaina que ve a ser l’himne no oficial del callosins. També són particulars les cançons de Nadal, que es van cantant pel carrer acompanyant al Jesuset amb una castanyola (canya partida per marcar el ritme).

A Callosa no hi ha hagut mai problemes de llengua, ni de denominacions ni de banderes. Tot el poble parla valencià, fa negocis en valencià i la majoria va a l’escola en valencià. Només el PP, seguint ordres de València, ha anat substituint la senyera tradicional per la de València en franja blava i acompanyada per l’espanyola, però ací molta gent penja les quatre barres al balcó sense cap polèmica.

Acabarem la visita a Callosa amb les paraules d’un rector[15] de les darreries del segle XIX,  veí  del poble de Balones i coneixedor de la Marina rural:

 

El còlera en la frontera,

La llagosta en l’interior,

El oídium, la fil·loxera

i un govern conservador…

Bon estiu se’ns espera!

 

 

 

[1] Diccionario Geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Pascual Madoz. Institut Alfons el Magnànim.1982

[2] A peu pel Comtat  i la Marina. Josep Maria Espinàs. Edicions la Campana. 1998

[3] A peu pel Comtat  i la Marina. Josep Maria Espinàs. Edicions la Campana. 1998

[4] Rutes Valencianes. Volum 3. J. Soler Carnicer. Papers bàsic 3 i 4 . Eliseu Climent. 1992

[5] Observaciones sobre la historia natural. Geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Antonio Josef Cavanilles. Albatros ediciones. 1981

[6] Diccionario Geográfico-estadístico-histórico de Alicante Castellón i Valencia. Pascual Madoz.. Institució Alfons el Magnànim.  1982

[7] A peu pel Comtat i la Marina. Josep Maria Espinàs. Edicions la Campana. 1998

[8] Porqué el Consell y la CHJ le aprueban los PAIs a Bernabé Cano en La Nucia. La Marina Plaza. 30 de enero 2014.

[9] Anys i llegües. Gabriel Miró. Traducció d’Enric Valor. Denes bàsica. 2004

[10] ZEPA: Zona d’Especial Protecció d’Aus. LIC: Lloc d’Importància Comunitaria. ZH: Zona Humida

[11] Serra de Bèrnia, un atentado con mucho glamour. Joan Olmos i Josep M. Sancho. Levante-EMV. 13-10-2013

[12] Una cooperativa, un poble. 50 anys de la cooperativa de Callosa d’en Sarrià. Vicent Beltran Calvo. Ruchey, Caixa Callosa, Ajuntament de Callosa. 2010

[13] Una cooperativa, un poble. 50 anys de la cooperativa de Callosa d’en Sarrià. Vicent Beltran Calvo. Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, Caixa Callosa i Ruchey. 2010

[14]De la marina i muntanya: folklore. Edició a cura de Rafael Alemany i pròleg d’Enric Balaguer. Alacant: Institut d’Estudis Joan Gil Albert – Ajuntament de Callosa, 1988.

[15] Enciam. Joaquim Martí Gadea. Imprempta de Chusep Canales Romà. València 1.891

País Valencià, Segle XXI © 2020 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER