Gustau Muñoz
La Serra Calderona té una significació especial per a l’excursionisme valencià, molt particularment de València i els seus voltants. La serralada que tanca pel nord el gran espai de l’Horta ha estat, de sempre, un territori estimat, caminat, una possibilitat de gaudir de la natura i de l’excursionisme a pocs kilòmetres de la ciutat. Una natura certament moderada, continguda, bastant domèstica, en part habitada, però així i tot Natura amb tots els ets i uts, amb desnivells, tossals, moles, cims, valls recòndites, boscos, solitud, ombries, fonts i fauna salvatge. Un territori prou ampli per fer encara descobertes, gaudir d’un paisatge enlluernador, pujar i baixar, per trobar-hi, per exemple, cireres d’arboç quan és el temps, per fer llargues caminades o simplement passejades més o menys familiars.
Ara comptem finalment, gràcies a Tossal Cartografies -una empresa animada per tres joves professionals valencians inspirats en un positiu esperit de fer País- amb un esplèndid Mapa de la Serra Calderona, dividit en dues parts (zona Est i zona Oest), magníficament composat i presentat, a escala 1:30.000, apte per fer excursionisme, passejar o divagar. Una gran aportació, que s’afegeix a les altres que va fent Tossal (els Ports, la Serrella, la Tinença, Vilafranca, etc.), i que realment ens encomanen l’entusiasme i la força de voluntat, la tenacitat i l’esperit de treball, que els anima. Cal agrair especialment l’autor directe del mapa, Pau Fuster Puig, la feina feta, i la gran sensibilitat desplegada en aspectes toponímics, patrimonials, i de geografia humana, que mai no fan nosa al caràcter pràctic i excursionista del Mapa, on hi ha consignats amb cura extrema tots els camins, pistes, sendes, fonts, accidents geogràfics i punts de referència, útils i necessaris per al seu objectiu primer.
Ben mirat l’aparició d’un mapa o d’una sèrie cartogràfica és la cosa més normal del món. No al nostre País, malauradament. S’ha hagut d’esperar molt de temps fins que uns joves ben preparats tècnicament, agosarats, i amb les idees clares (a nivell geogràfic, lingüístic, cultural i nacional) comencen a culminar la tasca de molts altres, que mai havia acabat de quallar, en un esperit que arrenca de la Renaixença. Allà cap al segle XIX. I ja ens entenem.
Benvingut, doncs, aquest Mapa de la Serra Calderona. I tots els anteriors i els que vindran, de la Mariola al Penyagolosa, de Benicadell a Aitana o la Font Roja, de nord a sud, d’est a oest d’un territori que suma el marc físic i la comunitat humana. Que és, en definitiva, mal que els pese a alguns, un País: el nostre.
