Gustau Muñoz
El Gens Honorable Alberto Fabra tanca, amb violència policial, la televisió dels valencians. Han estat mesos molt intensos de lluita, resistència i argumentació. Els valencians perdem un mitjà clau per a la plasmació en l’imaginari col·lectiu de la nostra entitat com a poble, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres festes i vida quotidiana. Els treballadors són les víctimes directes. Però tots els valencians en som també, de víctimes. No ha estat certament una història gloriosa, la de Canal 9. Hi ha hagut massa barroeria i manipulació. Però era la nostra televisió, l’instrument bàsic que podria regenerar-se, refer-se, tornar als orígens de la llei fundacional. Ara ens han furtat amb gran violencia, i per a benefici d’interessos inconfessables, l’instrument, el mitjà, un patrimoni col·lectiu. La base per a una indústria audiovisual imprescindible La pèrdua és immensa. Tanmateix, calma. Avui mateix comença el compte enrere per reobrir la Ràdio Televisió Valenciana. Una televisió i una ràdio públiques en valencià i de qualitat, democràtiques, europees, normals. Ni a Fabra ni al PP els eixirà debades aquesta brutal agressió. Perdran les eleccions. Passaran a l’oposició i a una llarga travessia pel desert. On fins i tot podrien extraviar-se, en un camí sense retorn.
