La polonesa i Eugeni d’Ors

Eugeni D'ors

Narcís-Jordi Aragó

 

L’anunciada incorporació als espais visibles del MNAC del Retrat del senyor Josep Dalmau, de la polonesa Mela Muter (Varsòvia 1876-París 1967), que fins ara dormia oblidat en l’insondable fons del museu, torna a fer actual, amb una renovada vigència, la sucosa anècdota del moment en què aquella obra va ser pintada. Mela Muter va venir a Catalunya l’any 1911 per exposar a la nova Galeria Dalmau de Barcelona, i va retratar a l’oli el seu propietari. La pintora va causar sorpresa i va provocar admiració entre els crítics per la seva modernitat, i tant La Veu de Catalunya com La Publicidad van parlar d’ella com de “l’eminent artista russa”. La pintora va adreçar als dos diaris una abrandada carta de rectificació: “Em fan passar per una russa; és completament fals. Jo sóc polonesa, nada a Varsòvia, antiga capital de la Polònia, i els meus pares eren polonesos també. Hi ha entre mon país i la Rússia almenys la diferència que separa la Itàlia del Portugal. La Polònia, partida entre la Rússia, l’Alemanya i Àustria, malgrat haver perdut la seva independència política, no va renunciar per això a la seva nacionalitat. Serva sempre la seva llibertat d’ànima i d’esperit, i resta allò que sempre ha sigut: un dels fogars més rics de la civilització occidental.”

Eugeni d’Ors, en el seu Glosari de La Veu, va acusar recepció de la carta, expressiva d’un “ardent i gelós patriotisme”, i la va contestar en clau obertament política: “Si tots fem aquesta rectificació amb gust, ningú com nosaltres. Nosaltres hi tenim un dels nostres cavalls de batalla, en això de que no es confonguin pàtria i estat. I un altre dels nostres cavalls de batalla (més nou aquest i que ens sembla encara més vigorós) és el que també emplea madame Mutermilch: el de fonamentar les aspiracions a la llibertat nacional en el fet de les diferències de cultura.”

Més actual impossible, tot i que estem parlant de cent anys. Quan Mela Muter, al cap de molt de temps, va escriure les seves Memòries, tenia un record molt viu de l’ambient que havia palpat durant els quatre anys d’estada a Barcelona i Girona: “La independència, antic somni de tots els catalans, que encara continua viu.”

  • Publicat a El Punt Avui, dilluns, 18 de novembre del 2013

 [X]

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER