Josep Gifreu
Aquest article només pot ser un toc d’atenció a la gran vitalitat de la cultura catalana a internet i una crida a la participació en les seves il·limitades modalitats. Participar avui en el mercadal multicolor i transmèdia de la cultura gràcies a la xarxa està a l’abast de les grans majories. Ser culturalment actius en català, com a lectors, creadors, comentaristes o internautes curiosos, ens permet avui de connectar amb tota la comunitat de llengua i projectar-la al món sense fronteres del ciberespai.
La riquesa actual d’oportunitats per a la cultura catalana que ofereix la xarxa és extraordinària. Aquest 2013 s’han recordat els primers deu anys de l’emergència d’un fenomen únic, la blogosfera catalana o Catosfera (com la va anomenar Antoni Ibàñez). A finals de setembre, Granollers era l’escenari de la Catosfera 2013 o 6a trobada del sector d’internet a Catalunya, que va centrar l’interès en els professionals catalans que ocupen alts càrrecs en multinacionals d’internet i que va aplegar uns 500 participants. La trobada també va dedicar una sessió a La cultura catalana en una xarxa global, amb la participació de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del grup de recerca Hermeneia, i el periodista i professor de Blanquerna Francesc Canosa. El març passat se celebrava al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis: Festa de la Literatura Amplificada. Totes les intervencions d’una trobada i de l’altra es poden seguir òbviament a la xarxa.
Són dues mostres del grau de maduresa i de potencialitats que la internet catalana ofereix als seus usuaris en tots els àmbits d’activitat, però especialment en el camp cultural. Quan es compleixen quinze anys de l’aparició de Google, ningú no dubta de la revolució també cultural que aquest i altres grans operadors d’internet han induït en la història humana. La digitalització de tot el patrimoni cultural, a més de salvar-lo a perpetuïtat, en facilita la disponibilitat a la xarxa i l’accés als usuaris potencials d’arreu i del futur. Però això no és tot: per a l’era digital, això només és el grau zero. La gran aventura creativa i interactiva tot just comença. I és en aquest punt que identifiquem la novetat radical: són els mateixos usuaris internautes els que estan negociant les regles i l’abast de la nova civilització.
La blogosfera catalana ha estat pionera en molts àmbits, i en aquesta progressió d’èxit cal citar ja iniciatives que han marcat el camí (Vilaweb i Més Vilaweb, Softcatalà, Viquipèdia, .cat, el Baròmetre de Wiccac, etc.). I alguns noms que han definit i practicat la via catalana a la xarxa (Vicent Partal, Alfons Cornella, Jordi Mas, Mercè Molist, Saül Gordillo i molts altres). Però ara voldria assenyalar i destacar les apassionants perspectives que la Catosfera ja està obrint a tot tipus d’usuari de la cultura catalana. Coneixíem de fa uns anys capçaleres de la Catosfera com ara Blogs de lletres i Relats en català. El primer es comporta com un hiperblog de la literatura catalana i un indexador de la Catosfera literària, amb enllaços als altres blogs sindicats. El segon és un blog extraordinari per als narradors, escriptors o poetes, i per als lectors o crítics: hi deu haver penjats ara uns cent mil textos d’uns 11.000 escriptors, i el relat més llegit és Et desitjo!! (amb més de 90.000 lectures).
Però la novetat més recent que puja com l’escuma a la Catosfera és el Núvol. Ideat per l’editor Bernat Puigtobella, és una mena de diari digital de cultura en què s’invita a participar-hi els autors amb nom consolidat en el mercat. Ara els col·laboradors ja sumen un miler. El seu objectiu, com a bon editor, és vendre e-books d’aquests autors. La gràcia, a part de ser un autèntic diari de notícies culturals des d’una òptica catalana, està en l’agrupació de seccions en funció dels interessos temàtics dels mateixos internautes, que en són els redactors.
Publicat a El Punt Avui, dissabte, 26 d’octubre del 2013
