Manuel S. Jardí
Les xarxes socials de referència han agitat els darrers dies la còmoda tranquil·litat que regnava a propòsit de l’absència de TV3 a les pantalles del País Valencià.
Efectivament, ara mateix no hi ha cap sentència ni disposició legal que impedeixi als repetidors que gestiona Acció Cultural del País Valencià (AC) la funció per a la qual van ser instal·lats. I si hi havia alguna avaria, ha transcorregut temps suficient perquè els serveis tècnics posaren els aparells a punt. No hi ha llistes d’espera en la reparació d’aquesta classe d’electrodomèstics.
Perdó. He dit “…a les pantalles del País Valencià”, i això no és del tot exacte. Perquè hi ha un indret on sí que es pot veure TV3. Més exactament, TV3, la totalitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i els que emeten en obert des de la comunitat autònoma d’Aragó. El repetidor que va instal·lar l’ajuntament de Morella és idèntic –l’aparell, per entendre’ns- als que administra AC. La diferència és que el de Morella funciona i presta el servei a la ciutadania. Concretament des del mateix dia en què es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem que inhabilitava el Consell de la Generalitat, on Fabra ja havia substituït Camps, perquè arbitrés alguna classe de procediment contra els repetidors del senyal de TV3 al País Valencià. No pertoca a la Generalitat, per tant, tancar ni sancionar la recepció de les imatges que puguen arribar, no només des de Catalunya, sinó des d’altres territoris. La tecnologia ja fa temps que va enfonsar segons quina classe de fronteres.
Si no ho recorde malament, AC va promoure una consulta entre els seus associats, perquè s’hi pronunciaren sobre la reobertura dels repetidors, tan aviat la Justícia va deslliurar l’entitat del risc de noves sancions per part del govern nord-coreà que patim. I el resultat, segons que fou anunciat, va ser aclaparador a favor del retorn de les emissions de TV3. De TV3 i de la resta de canals de la CCMA, però direm TV3 per simplificar. Han passat mesos i no hi ha senyals. Només algunes expectatives, no sé si fabricades a consciència per mantenir tranquil·la l’audiència expectant, quan no alguna explicació inconsistent: la que s’ha estès per les xarxes socials, sembla que avalades per qualificats directius d’AC. La versió oficial ve a dir que al País Valencià no es pot veure TV3 perquè el govern de la Generalitat de Catalunya no dóna el senyal. Per fer-nos una idea aproximada, la cosa aniria com una sèquia de rec en què l’encarregat obre la comporta perquè l’aigua ragi i l’usuari puga regar. Si l’encarregat no obre l’aixeta, l’aigua no arriba. Passa que, com ja em sembla haver explicat ací mateix, els reemissors dels senyals audiovisuals no funcionen com un canal de rec. El repetidor, com el seu nom indica, reenvia les emissions que capta des del lloc en què es troba ubicat, d’acord amb les instruccions programades, l’orientació determinada i la potència corresponent. Per a més informació, consulten amb els experts. La versió oficial –escassament convincent, insisteix-ho- planteja altres interrogants sobre els quals ningú no ha donat ni exigit explicacions.
Primera: si el govern de Catalunya no obre l’aixeta, és a dir, ha aconseguit el prodigi tecnològic de tancar les pròpies fronteres territorials a l’expansió dels senyals audiovisuals, ¿per què no ha suscitat cap reacció del món civilitzat, incloent-hi el segment polític corresponent, tant a Catalunya com al País Valencià? És cert que l’estructura política de la CCMA no respon a l’actual correlació de forces, perquè el tripartit resultant de les penúltimes eleccions autonòmiques –CDC, UDC i el PP- ha blindat els membres de la CCMA amb el consentiment o la inacció –que ve a ser el mateix- de l’esquerra. El servei que estan fent, amb els intents de desmantellar el sector públic són enormes, però això és un altre debat. Caldria exigir, per tant, a ERC, ICV, CUP i fins i tot al PSC si encara existeix alguna explicació sobre el que han fet o no per a mantenir aquesta situació insòlita en una societat pretesament moderna i interconnectada.
Segona: Posats a especular, ¿quin benefici treu el govern de Catalunya de tancar l’aixeta, per entendre’ns? enfrontar-se amb el PP? Serà que ara tot són flors i violes amb el govern central i la franquícia catalana… D’altra banda, no és per tocar les dallonses, que també, però convindran que el cèlebre acord entre la Generalitat de dalt i la de baix per a l’intercanvi (parcial i limitat) dels senyals televisius entre TV3 i Canal 9 té tant de fictici com la inaplicada i fantàstica “clàusula Camps” de l’Estatut d’Autonomia. Cosa que no deixa en molt bon lloc tots els que s’hi van sumar a la festa, i fins i tot van obrir telediaris glosant l’esdeveniment històric. Ni que fos el Llibre dels Fets.
Tercera: No entenc per què els repetidors d’AC es mantenen en desús, si no hi ha avaries.
I de remat: La normalitat audiovisual que es viu a Morella inhabilita qualsevol excusa i reclama, ara més que mai, explicacions a la ciutadania que espera el restabliment dels fluxos audiovisuals.
Què hi ha algú?
