Marta Serra
Mentre escric aquestes quatre ratlles, tot just deixem castellers, cantaires i grallers d’Aire Nou de Bao que tancaven l’assaig de la Via Catalana, al peu del Castellet.
Les estatístiques no m’agraden, són eines manipulables, però aquest cop no me’n puc estar. Més de 200 persones eren presents ahir a la capital del Rosselló. Avui, 3 autobusos sortiran des del Casal de Perpinyà, cap al tram més llarg de la cadena, perquè té un inici, al Pertús, però no sabem on acabarà. I tot això en dia laborable: s’hi esperen més de 1.000 persones, 250 samarretes venudes, alcaldes i elegits que donen la cara a la prefectura perquè la gendarmeria accepti de tallar la carretera. França continua essent tan sibil·lina com sempre. A Vinaròs prohibeixen, aquí ens posen traves, però fan veure que concedeixen.
Malgrat que certs nord-catalans pensen que hauríem de reforçar la via al Principat, que és ‘la urgència immediata’, uns altres serem als Límits, mai tan ben dit. Per recordar, que l’endemà d’un possible Principat de Catalunya independent, continuarem. Per reivindicar que el 7 de novembre és el nostre 11 de setembre, de la mateixa manera que dir-se valencià és ser català del sud.
Publicat a Vilaweb (11 de setembre de 2013)
