Vicent Luna
Enguany la Universitat d’Estiu de Gandia, i sota el títol d’Europa. Realitat o ficció. Problema o solució, ha celebrat la seua XXX edició. Personalment he pogut assistir a dues taules rodones molt interessants. La primera al voltant de tres arts fonamentals: les audiovisuals, les plàstiques i les escèniques. La segona, celebrada als jardins de la Casa de la Marquesa per la previsible concurrència de públic, va correspondre als partits polític que tenen representació en Les Corts.
Doncs bé, en totes dues, i tant els representants de les arts com quasi tots els líders dels partits polítics, coincidiren, si més no, en l’anàlisi de la realitat valenciana. I aquesta, malauradament i malgrat que alguns no la volen assumir, és prou catastròfica. Josep Lluís Sirera denuncià les “llistes negres” que fan servir els nostres governants, i que als valencians “ens cal una altra manera de gestionar els recursos”. Francesc Fenollosa apuntà la necessitat urgent de crear i fomentar mercats interiors amb mesures de promoció, així com una Direcció General de l’Audiovisual. I Tomàs Llorens ens deixà caure que la privatització o concertació dels museus “pot acabar per destruir la memòria col•lectiva”.
Pel que respecta als líders dels partits polítics, i com és la seua obligació, varen ser molt més contundents i explícits sobre la situació política, econòmica i cultural del País Valencià. Per a Ignacio Blanco (EUPV) la situació és de total col•lapse: 30% d’imputats, 30% d’aturats, 30% de deute, augment de la pobresa, Generalitat intervinguda, foment d’una educació classista i privatitzada. Segons Enric Morera tenim uns mitjans de comunicació manipulats, cal acabar amb l’austericidi i amb l’espoli fiscal. Afegí que amb polítiques de dreta no se’n sortirem i denuncià que els valencians tenim uns governants submisos i mesells. Per altra banda, el líder dels socialistes valencians Ximo Puig apuntà la mala gestió dels recursos que han vingut de la UE i la situació d’emergència a la que ens ha portat el govern del PP. Insistí que ens cal una regeneració democràtica i denuncià que la pèrdua de les caixes d’estalvi és com una segona desfeta d’Almansa. Per últim, i com ja era d’esperar, el conseller del PP Serafín Castellano, a més d’ignorar i no contestar a cap de les afirmacions que feren la resta de líders, es dedicà a donar xifres i eixir-se’n per la tangent, estratègia que li va valdre, en més d’una ocasió, l’esbroncada de bona part del públic assistent.
Comptat i debatut, l’anàlisi de la realitat que es va fer en aquestes dues taules rodones, i en altres actes d’aquesta XXX Escola d’Estiu de Gandia, és una mostra, un exemple, un bon termòmetre per copsar l’opinió de la gent del carrer. I l’opinió d’una bona part del valencians i valencianes és que no anem bé, que ja en tenim prou d’aquest color. Que estem més que farts d’aquestes polítiques que, després de 18 anys de governs del PP, ens han portat on som. I estem en un País Valencià més espanyolitzat, castellanitzat, corrupte, endeutat, emmirallat, desinformat, aturat, privatitzat, desforestat, contaminat, submís, més disposat a ofrenar, mal finançat, espoliat, manipulat i totes les qualificacions que vosaltres li vulgueu afegir. Amb aquest panorama, i mentre estava assegut en una cadira, allí al jardí de la Casa de la Marquesa, i escoltava l’anàlisi coincident dels líders del PSPV, Compromís i UEPV em vaig fer una pregunta: hi ha vida més enllà del govern del PP? És possible un pacte estable, seriós i amb trellat de l’esquerra valenciana?
Us diré amb total franquesa que desitjaria que fos possible, és més aquells valencians i valencianes, militants, simpatitzant i indignats en general, hauríem d’exigir-los a aquests partits que facen tot el possible i l’impossible per arribar a un pacte en les properes eleccions si, toquem ferro!, el PP no assoleix la majoria per governar. Si tots tres coincideixen que amb polítiques de dreta no tenim sortida, a què esperen per posar-se d’acord? Sabem que no és gens fàcil, i com a prova només posarem algun exemple on els pactes d’esquerra han durat ben poc: Alcoi, Castalla, Moncofa, Vilallonga, Tavernes de la Valldigna…Els motius són diversos: enveges, traïcions, manca de diàleg, protagonisme, partidisme…, i molta falta de visió de futur. Molts valencians ens férem moltes il•lusions amb aquests pactes, pensant que eren el primer pas per aconseguir el 2015 governar aquest país. Aquests trencaments ens estan abaratint els nostres somnis, i alguns comencen a no veure viable l’entesa de l’esquerra.
Els ciutadans som conscients de l’ambigüitat del PSPV, de l’ortodòxia d’EUPV, de la barreja de Compromís, fins i tot dels somnis dels partits independentistes però, tot i així, molts defensem, reclamem i exigim un pacte de tots plegats, de l’esquerra valenciana, per guanyar, si més no, la dignitat. Un pacte per fer fora un PP que ens haurà governat 20 anys. Alguns encara pensem que és possible i continuem somniant, perquè somniar és una de les poques coses que encara és gratis.
Publicat a Indirecte.cat (5 d’agost de 2013)
