La comarcalització pendent

Vicent Àlvarez

La taula redona convocada per ‘La Marea’ al cap i casal va ser una bona ocasió per conèixer i veure diferències i aproximacions al si de l’esquerra valenciana. Clara Tirado (PSPV-PSOE), Mireia Mollà (Compromís) i Esther Lopez (Esquerra Unida) van tocar moltes qüestions dividides en tres espais o blocs temàtics. Certament, va haver-hi matèria. L’audiència va poder polsar com està el panorama de cara el 2015.

Res de nou pel que fa a les posicions de cada opció, això sí, es va visualitzar que pot haver-hi un entesa per a un després del PP, que l’esquerra valenciana pot afrontar el canvi amb responsabilitats compartides. Això és una bona expectativa que pot generar il·lusió i suport social.

Vaig observar però, que tingueren un oblit important, és clar, al meu parer. Les tres parlamentàries presents en l’acte parlaren sobre el model d’Estat. Van destacar el pas negatiu que el PP ha donat en relació als ajuntaments, també es parlà de republicanisme, de les diputacions, de federalisme i municipalisme. Totes tres passaren de llarg l’assignatura pendent, la comarcalització. No ignorem el paper dels ajuntaments, com a primer nivell de representació i participació, i no sols pel factor proximitat, sinó per les competències que el poder local té en les seues mans. Per això advoque per la institucionalització de les comarques.

Segons la meua opinió, no podem renunciar a les comarques, una aposta que figura al nostre estatut i que històricament ha estat una reivindicació del valencianisme, que en el nostre cas, a més a més de comportar una eina per compartir serveis dels municipis, implica recuperar elements d’identitat. Possiblement, s’han generat alguns canvis, fet que comportaria revisar les formulacions que en el seu moment elaboraren Mateu o Llopis i Sanchis Guarner. Així i tot, l’alternativa al sistema provincial i al caciquisme de les diputacions és la comarca.

L’invent de la divisió provincial, creat per Don Javier de Burgos el 1836, ha estat una arma uniformadora. A patir d’eixe moment tenim unes circumscripcions provincials, unes diputacions i una planta judicial, que no s’ajusten a la nostra tradició. El procés per a recuperar la comarca pot ser un objectiu compartit entre l’esquerra i el valencianisme, tal vegada no exempt de dificultats, segurament exigiria temps, debat, estudi i mitjans. Es tractaria d’un alternativa a mig termini.
Tornant doncs, al fil conductor d’aquest comentari, cal dir com a col·loqui posterior, després del torn de la taula, Mireia Mollà va assumir el retret i les tres ponents, amb més o menys èmfasi, apostaren per l’opció comarcal. Així doncs, va quedar la cosa clara.
S’enceta un debat, el de l’esquerra plural valenciana i de la col·laboració, no sols com a oposició, sinó en perspectiva de ser l’alternativa de poder a la dreta i al centralisme. Fer aquest debat més ample i portar-lo a tot arreu seria útil i tal vegada millor que reduir-lo als cercles estrictament partidistes i les seues cúpules.
Publicat a La Veu del País Valencià

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER