Misèries acadèmiques en la recerca

misery

Josep Guia

Tot i que la recerca científica, en qualsevol àrea de coneixement, és una de les tasques més nobles i gratificants intel·lectualment que pot exercir la condició humana, no hauríem d’idealitzar aquesta activitat, especialment en allò que pertoca a la seva dimensió social restringida. Vull dir, en allò que fa referència als grups i clans del món acadèmic o universitari on la recerca es realitza. Perquè les malifetes dutes a terme pels qui tenen algun poder en aquests grups solen acompanyar l’activitat investigadora i solen ser patides pels investigadors que no pertanyen al clan o que s’hi troben menys instal·lats.

En termes generals, deixant a banda malvestats concretes, es poden descriure i agrupar les misèries susdites, sense ànim d’exhaustivitat, en els següents apartats:

1)  Obscurantisme i segrest d’informació sobre activitats de recerca (contactes, publicacions, congressos, beques…)

2) Apropiació de la recerca d’altres membres d’un equip, signant-la com a pròpia per davant dels autors reals (que hi són citats o que també signen)

3) Plagi i apropiació de la recerca d’altri, que no és ni citat

4) Imposició de línies de recerca subsidiàries o complementàries de la pròpia del (cap del) clan o grup

5) Impediments, quan no persecució, a la llibertat de recerca

6) Ignorància deliberada d’altres treballs, sobre el mateix tema, anteriors al treball propi (la qual cosa hauria d’ésser motiu de desqualificació d’aquest treball, en no fer com cal l’estat de la qüestió, però sovint no és així)

7)  No acceptació de plantejaments interdisciplinaris ni de punts de vista aportats per investigadors d’altres àrees

8)  Narcisisme investigador, entre la presumpció i la ingenuïtat, consistent a enaltir exageradament l’objecte d’estudi propi per damunt de la seva importància real i transcendència històrica.

Potser algú pot pensar que no és pertinent fer l’exposició pública d’aquestes vergonyes però malament podran corregir-se si no en parlem i les denunciem. Ja sabeu que la veritat ens fa lliures. O quasi. Pel que a mi respecta, us diré que he patit en carn pròpia algunes de les actituds descrites suara i, si voleu conèixer-ne els detalls, amb noms i cognoms, us recomano la lectura de l’article que he penjat al portal Academia.edu:

http://www.academia.edu/3655208/Miseries_academiques

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER