Josep Guia
No és l’única mostra ni és la més petita, aquesta que diré, d’una actitud de certs historiadors, comissaris d’exposicions i gent del ram de la (bona, mala, poca…) memòria, que ignoren determinades dades i, doncs, escriuen versions incompletes, si no esbiaixades, de la realitat passada.
En el procés valencià cap a l’estatut d’autonomia, durant els anys 70 del segle XX, té una indubtable importància la primera vegada que algú, en la documentació política i de forma conscient, va reivindicar la (re)constitució de la Generalitat Valenciana. I la ignorància d’aquest fet no és excusa per no consignar-lo, perquè ja va aparèixer publicat en un article sobre la transició política valenciana, l’any 2005. Heus-ne ací el fragment:
“La primera reivindicació de la Generalitat Valenciana
Trencada la Taula Democràtica (1973-1974) i interromput el procés cap a la constitució d’una Assemblea del País Valencià, ja entrats al 1975, el PSAN prengué la iniciativa, d’acord amb el PSPV que fou qui buscà el lloc (el gabinet Sigma, al carrer Sorní de València), de convocar un ampli ventall d’organitzacions, que no participaven en el projecte carrillista de creació de “Juntas Democráticas”, i de presentar a la reunió, que tingué lloc els primers dies de maig de 1975, un document intitulat “Cap a la formació del Consell de la Generalitat del País Valencià”. Era la primera vegada que hom reivindicava el nom de “Generalitat” en el context del trencament democràtic, nom que no ha caigut després pel camí, com tantes altres coses. Possiblement, fou gràcies a aquella bona ocurrència inicial del PSAN que la institució autonòmica valenciana s’ha dit Generalitat, com correspon, igual que al Principat. Ningú no ens n’ha donat les gràcies. El terme “Generalitat”, tot i no aparèixer a la declaració constituent del Consell Democràtic del País Valencià (constituït l’agost d’aquell 1975, després de i malgrat la detenció dels “10 d’Alaquàs”), començà a generalitzar-se en la terminologia política del moment i fou reprès formalment a l’acord constituent de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (maig del 1976).”
(Extret de “La transició política al País Valencià (1974-1977) des d’una perspectiva independentista”, dins de La transició democrática als PaïsosCatalans. Història i memoria, Pelai Pagès (dir.), València, PUV, 2005, pp. 255-277)
És evident que alguns historiadors no volen llegir segons què o no volen fer-se’n ressò. Ho prendrem amb resignació, però no deixarem de contar-ho. (València, 28 d’abril del 2013).
