Francesc Canosa
Cobi a la residència de gossos d’atura aturats. Suca una galeta rància a una copa de cava esbravat. 30 anys (17 d’octubre del 1986) de la nominació olímpica de Barcelona, ara una ciutat imant que atreu fins i tot hàmsters que volen allargar la vida amb la sangria antiaging de les Rambles. Però ¿la fama de Barcelona va començar amb els Jocs Olímpics? No! Des dels xalets dels dinosaures fins a l’Estrella de la Mort de Darth Vader, la ciutat té una popularitat sideral. Diuen que el porter del cel, sant Pere, va demanar a Nostre Senyor set dies de festa per venir a Barcelona. Ja ho saben: el Paral·lel, pit i cuixa, un bon tiberi… Va xalar tant que s’hi va estar quinze dies. Qui va substituir sant Pere a la porteria atmosfèrica? Sant Galdric. Bon paio, però era pagès. El cel vigilat, però la terra en pilotes. Durant dues setmanes els camps van patir. Sequera. Pedregades. Plagues… Fins que van ficar per força sant Pere en un taxi directe a la porteria. Sant Galdric va tornar a agafar l’aixada elèctrica i va endreçar la terra. Sant Galdric, patró de la pagesia catalana. El sant va ser aquest diumenge. Felicitats! O no.
GALDRIC. De Vilavella. El Rosselló. Criatura antisistema. Pagès borroka. Va defensar la pagesia i els pagesos de la tirania dels senyors feudals. Canonitzat el 990. Des d’aleshores fins al 1714 va ser el patró de la pagesia catalana. Però des del segle XVII, amb la pèrdua dels comtats catalans del nord, el domini creixent del protonacionalcatolicisme castellà sobre l’Església catalana i el cop d’aixada final de Felip V, sant Galdric va entrar al taller. Xapa i pintura. Túning. Substitució celestial. El sant pagès que ens van imposar als catalans va ser San Isidro. Madrileny canonitzat el 1622. Ja ho saben, pioner de la realitat virtual. Conegut pel seu miracle: que-trabajen-ellos. Mentre els àngels llauraven els camp amb els bous, sant Isidre resava. Dos models: sant Isidre i sant Galdric. Oci i treball. Mandra i lluita. No res i tot. Fum i rostit. Fantasia i realitat. Avui sant Isidre és el McDonald’s de la pagesia catalana. Tot és San Isidro. Substituïts i enclotats. On és sant Galdric? Hauria de ser al Born en comptes de l’estàtua de Franco.
SI VOLEU PARLAR de memòria, parleu de sant Galdric. El Born no és el lloc per mostrar el dictador fent hípica. El Born és el lloc per explicar la substitució de sant Galdric per sant Isidre: la substitució de tot un país catòlic, ateu o galifardeu. D’un país on abans que obrers hi havia pagesos. Que també eren pobres, lluitadors. I podien ser catòlics i bones persones. I a sobre catalans! Ah! Que voleu explicar el franquisme? Amb una estàtua estàtica, inerta, escapçada, no s’explica. Expliqueu l’experiència de milers d’ésser vius com en Josep Miserachs. Fins als anys noranta no descobreix aquesta fitxa de la policia franquista. Desembre del 1963. Llegiu: «Se nos informa que en Igualada, ha distribuído propaganda de la revista infantil catalana ‘Cavall Fort’, un individuo apellidado Miserachs Codina, hermano de un abogado de dicha Ciudad. Ambos hermanos pertenecen a la Acción Católica local, están conceptuados como separatistas, amigos de Montserrat y colaboradores de la revista catalana ‘Serra d’Or’». Això és explicar el franquisme. Incomoda, eh? Perquè es podia lluitar contra el franquisme sent catòlic i independentista. Perquè els que van continuar parlant català sí que van ser antisistema. Però aquestes memòries no compten. No quadren. És millor posar una estàtua. La que dius que fa memòria substituint les altres memòries davant la memòria del 1714 que t’incomoda perquè és massa veritat. Mentre el Parlament anul·la els judicis dels franquisme, l’Ajuntament de Barcelona posa un Franco – sant Isidre amb un objectiu: que la realitat no t’espatlli un bon titular-estàtua. I aviat fins i tot anunciaran un miracle: els àngels arrasaran amb els bous tot el camp de memòria que incomoda només perquè és veritat.
Publicat a l’Ara, dijous, 20 d’octubre de 2016
