Francesc Puigpelat
El manifest del grup Koiné ha tornat a posar sobre la taula l’assumpte de la llengua en una hipotètica Catalunya independent. Tant ERC com CDC han manifestat reiteradament que el castellà i el català seran cooficials, i així ho ha proclamat els diversos avantprojectes de constitucions (per exemple el del jutge Vidal) però el nucli dur de l’independentisme, diguem-ne “cultural”, no afluixa.
Vull defensar la cooficialitat del castellà, amb tres grups d’arguments. El primer és que la futura República catalana, que sempre ha lluitat contra l’essencialisme i el jacobinisme del nacionalisme espanyol, no pot ser víctima dels mateixos vicis. La República no ha de respondre a cap cabòria ideològica ni nacional, sinó ser la suma dels seus habitants per a un projecte que mira al futur, no al passat. Ara bé: segons les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics (EULP-2013), el 31% dels catalans tenen com a llengua materna el català, el 53% el castellà i un 11% altres. Les dades es comenten elles mateixes.
Un segon argument és la necessitat d’implicar de més encara els castellanoparlants en el projecte independentista. Diguem-ho clar: si el la independència fos un projecte racial o ètnic (com diuen a Madrid), no seríem on són, perquè no seríem majoria ni de broma. Si som majoria, és perquè molta gent que no parla habitualment català s’hi ha afegit, de la mateixa manera que molts catalans de soca-rel (de Vidal-Quadras al Bonet de Freixenet) són unionistes radicals.
Com a tercer argument, vull referir-me a la teoria segons la qual la oficialitat exclusiva del català és imprescindible per salvar la llengua de l’extinció. Al meu entendre, aquesta idea denota una visió simplista i falsa de la realitat. Fa cent anys, el català no era oficial a Catalunya i, en canvi, no estava en risc d’extinció. Ara és cooficial i hi ha ensenyament en català, i tothom sap que la seva situació és pèssima. El problema del català no és de reconeixement legal, sinó de demografia. La majoria de la població parla castellà i el seguirà parlant, digui el que digui la Constitució catalana sobre les llengües oficials. No entendre això és no entendre res de res.
Per acabar, un apunt. Crec que el catalanisme hauria de fer un pas en direcció al basquisme quant al tema de la llengua. A Euskadi, el nacionalisme basc no té cap vinculació amb el tema de parlar èuscar o no. El perímetre del basquisme és molt més ampli que el perímetre de l’èuscar. Catalunya ha d’aspirar al mateix, i manifestos com el de Koiné no hi ajuden.
(Nació digital, 8 d’abril 2016)
