Laia Mas
Sembla definitiu que els valencians i valencianes continuarem tenint en negre la pantalla de la nostra televisió en el futur més immediat. Després que Podem trencara l’acord polític del govern de reobrir la radiotelevisió pública valenciana en la diada del País Valencià per tal de fomentar un diàleg previ amb el sector i al parlament, a quinze dies del Nou d’Octubre plouen les idees, opinions, recomanacions i dictàmens d’uns i altres sobre el futur de RTVV. En l’agenda actual de la reobertura trobem dues cites importants en menys d’una setmana: la presentació del llibre Passat, present i futur de RTVV dijous passat a La Nau de la Universitat de València i la proposta que el Comité d’Empresa de RTVV SAU va remetre ahir mateix a la Comissió d’Experts de les Universitats Valencianes en el dia en què començaven a treballar en l’elaboració d’un document base sobre el disseny del futur ens comunicatiu.
Començarem per aquest darrer. El model que el Comité d’Empresa proposa va en la línia de les demandes de la societat actual, deixant ben clar que la proposta inicial del Consell de reobrir amb programació anterior era descabellada: oferir una radiotelevisió idèntica a l’anterior es traduirà en uns nivells d’audiència encara més reduïts dels que hi havia en passar el dia 10, tenint en compte que el poc públic fidel que existia ha buscat alternatives en altres canals de ràdio i televisió i que aquesta opció no aconseguiria nous adherits. Així, el que els extreballadors demanen és que el nou ens compte amb dos canals de televisió, un canal de ràdio i una plataforma digital multimèdia, indispensable per als temps que corren.
A més, exigeixen un repartiment equitatiu entre la producció pròpia, l’externa i l’aliena, fomentant el paper de RTVV com a servei públic i també com a motor de la indústria audiovisual valenciana, qui hauria de ser una de les grans beneficiàries de la reobertura. Així, la producció pròpia s’encarregaria dels informatius, els magazines dels matins i vesprades entre setmana, així com altres programes informatius i divulgatius no diaris. El text presentat aborda també la qüestió jurídica i laboral i el desenvolupament legislatiu, temes tant o més delicats com el model de televisió i als quals de moment el govern valencià no ha sabut donar resposta.
Per la seua banda, l’acte de presentació del llibre Passat, present i futur de RTVV, va constituir un exemple de la diversitat d’interessos que engloba el problema que ens ocupa. Moderat per l’editor del llibre i extreballador de la casa, Josep Rodríguez, a la taula redona hi seien Julià Àlvaro (periodista extreballador), Teresa Rodríguez (analista extreballadora), Luis Lizarán (realitzador extreballador), José Maria Vidal (Alt Comissionat de la Generalitat per a la reobertura de RTVV) i Violeta Tena i Marta Hortelano (periodistes de El Temps i Las Provincias, en representació de la Unió de Periodistes). Amb tot, un ventall variat de ponents, cadascú amb la seua particular visió i agranant cap a casa, amb l’excepció d’Àlvaro qui, tot i formar part de l’actual govern com a secretari autonòmic de Medi Ambient, va admetre que el Consell no està fent les coses com toca.
Pel que fa a Luis Lizarán, qui fou primer i últim realitzador de la història de la RTVV, va voler destacar la importància dels tècnics, moltes vegades infravalorats dins i fora de la casa, i va destacar la innocència del seu sector en tot l’enrenou de la televisió. Teresa Rodríguez va posar l’accent, en un perfecte castellà i entre altres qüestions, en la qüestió lingüística: quins avantatges o perjudicis pot tindre un nou mitjà de comunicació en valencià? Al que Violeta Tena va respondre amb la necessitat d’aprofitar el marc audiovisual del territori amb els que els valencians i valencianes compartim llengua, a més de cultura, història i costums: és evident que la relació de RTVV amb les televisions públiques balear i, especialment, la catalana, haurà de ser diferent a l’anterior, pràcticament inexistent, amb el conseqüent perill que la dreta rància valenciana reprenga lemes i protestes, aquesta vegada en versió 2.0, com la de #nomosfareucatalans. Tena, junt amb Hortelano, i en representació de la Unió de Periodistes van destacar el paper de l’associació en la denúncia de la manipulació i la mala gestió de Canal 9 i Ràdio 9, i van destacar la importància que les noves generacions de periodistes també tinguen el seu lloc al nou mitjà.
És a dir, un conjunt variat d’interessos en què cadascú mirava la seua i que va vindre a rematar l’Alt Comissionat dient que “el problema dels treballadors de RTVV és que es creuen el melic del món”: jas coca! També va dir, per cert, que la reobertura de l’ens està ara mateix en mans de l’Audiència Nacional, el que, com apuntava Lluís Gallent a La Veu del País Valencià dilluns passat, “fa irrellevant i innecessari el seu alt i grandiloqüent càrrec”, i de la mateixa manera, la presa de Ximo Puig per saludar el Nou d’Octubre des de la nova televisió. Qui dóna més en aquest enrenou? I per cert, algú se’n recorda de la ràdio?
