Francesc Martínez i i José Ignacio Pastor
De vegades, l’arbrat ens impedeix veure el bosc. El tancament al novembre de 2013 del gran arbre dels mitjans de comunicació valencians, RTVV, ha alçat una boira espessa que dificulta veure amb claredat el conjunt de la gran desfeta que han patit els petits mitjans valencians des de l’inici de la crisi.
No hi ha xifres oficials ni cap estudi sobre l’impacte de la crisi en la comunicació valenciana. Disposem sols d’informacions disperses de la Unió de Periodistes Valencians i de professionals independents. S’estima que, comptant RTVV, des de 2008 fins a 2014 han tancat uns 40 mitjans de comunicació i han sigut acomiadats vora 2.000 professionals de la comunicació. Les conseqüències de les polítiques neoliberals sobre el sistema comunicatiu valencià han estat de bon tros les pitjors de l’Estat. En cap altra comunitat autònoma ha deixat d’emetre la seua radiotelevisió regional ni han tancat tants mitjans en llengua pròpia, ni el fiasco de la TDT ha causat tanta destrossa en la televisió local.
De fet, el sector de la comunicació en valencià és el que més ha sofert. Entre 2008 i 2014, en terres valencianes han tancat ofegats per la crisi i decisions polítiques injustes almenys 25 mitjans privats i públics en valencià. A més de la desaparició de les ones de TV3 i Catalunya Ràdio i el tancament de RTVV pel Consell, han tancat televisions emblemàtiques valencianes com Info TV i Gandia TV, periòdics comarcals de dilatada trajectòria com Crònica de la Vall d’Albaida, El Cresol de l’Horta, Quinze Dies de la Safor o Papers de l’Horta, així com periòdics gratuïts i digitals, revistes culturals com Eines i Silenci, i fins i tot ràdios locals municipals professionalitzades com Aldaia Ràdio.
Però la comunicació en valencià ja patia molt abans de la crisi una situació de marginació conscient per part del Consell. Des de la Generalitat i sectors de l’alta economia i política valenciana no es considera l’establiment d’un mercat mediàtic en valencià com un pilar indispensable de la normalització de la llengua i de la reconstrucció nacional del país i, per tant, una necessitat d’unes polítiques públiques encaminades a la preservació i promoció dels mitjans en llengua pròpia. Passats més de 30 anys de l’establiment de l’autonomia i de la LUEV, els mitjans en valencià no han aconseguit la normalització en el mercat i no han sigut determinants en el procés de recuperació de la llengua. El desenvolupament dels mèdia en valencià s’ha fet espontani, mancat d’una ajuda institucional planificada i sotmés a tota classe d’entrebancs polítics i econòmics.
A hores d’ara tenim poc més d’un centenar de mitjans en valencià, tots ells petits i la immensa majoria en precarietat econòmica. Amb tot, els àmbits on la comunicació en la nostra llengua està més viva són la premsa especialitzada de temàtica diversa (30 publicacions de reconegut prestigi) i els mitjans digitals (89 cibermitjans, dels quals hi ha 47 diaris de proximitat). Però no ens enganyem, el sector és molt feble encara, els mitjans electrònics, per exemple, representen el 19% del total dels cibermitajans valencians.
Cal destacar també la presència d’espais informatius i programes en valencià en mitjans en castellà, com Levante-EMV, Levante TV, la 97.7 FM o El País. Una aposta que haurien d’emular altres grans mitjans del nostre país en pro de la normalització de l’idioma.
La comunicació en valencià necessita urgentment un pla que faça reviscolar un sector subaltern i castigat pel poder. Volem una dieta mediàtica valenciana que contemple seriosament la comunicació en llengua pròpia. Demanem a les Corts Valencianes i al Consell autonòmic que isquen de les eleccions del 24 de maig unes polítiques públiques de suport als mitjans tant en valencià com els mitjans en castellà que inclouen seccions en la nostra llengua. És possible eixir d’entre les cordes de la inanició si s’apliquen polítiques adequades i coherents des de la Generalitat.
Tot seguit exposem un decàleg d’idees i propostes que podrien aplicar-se:
- El futur de la comunicació en valencià passa, en primer lloc, per iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en l’àrea dels mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001 signat per tots els grups polítics a les Corts Valencianes i que no s’ha portat a cap. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural i una eina de normalització de la llengua que cal protegir, potenciar i preservar.
- Cal desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat. Una política que duga a terme, entre altres accions, la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per la reobertura de RTVV amb els criteris de qualitat, pluralisme i valencianització total dels seus continguts que contempla la ILP per la recuperació de la ràdio i televisió valenciana, signada per vora 90.000 valencians.
- Potenciar l’audiovisual en valencià. Creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i d’un Consell de l’Audiovisual Valencià, així com desplegament de recursos econòmics, legislació i els organismes siguen necessaris per a enfortir aquest sector.
- Potenciar l’us del valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques d’ajudes econòmiques de suport a la llengua desenvolupades des de la Generalitat, diputacions i ajuntaments.
- Crear xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, consorcis públics de TDT i portals web, i una agència valenciana de notícies en llengua autòctona. Afavorir l’existència i creació de mitjans de comunicació comunitaris, també anomenats del tercer sector.
- Recuperar l’espai de comunicació compartit amb altres comunitats autònomes mitjançant acords de reciprocitat entre la Generalitat Valenciana i els governs de Catalunya i Balears (i fins i tot d’Andorra) per a veure i escoltar totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió en llengua pròpia.
- Fixar uns criteris polítics i autonòmics (amb legislació i reglaments) per a mitigar la dependència mediàtica en castellà, sobretot dels sectors radiofònic i televisiu, tot establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el valencià.
- Fer visibles els mitjans de comunicació en valencià. Crear un quiosc en Internet on es puga accedir a tots els mitjans existents. Crear igualment un observatori de mitjans amb les universitats valencianes per a quantificar els mitjans, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i finalment plantejar estratègies.
- Potenciar l’estàndard del valencià oral proposat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el “Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià”, editat en 2011, tant per a la futura RTVV (que cal reobrir amb criteris de qualitat i racionalització econòmica) com per al sector de la ràdio i la televisió local i comarcal.
- I finalment, elaboració un pla autonòmic de la TDT per tal de reconstruir el sector de la televisió digital local cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua autòctona.
Publicat a El Punt Avui, 21 de maig de 2015
