Rubén Garrido
Amb la major simplicitat d’anàlisi la premsa occidental ens ha deixat altra de les estampes per a reflexionar sobre la comprensió i la visió amplament euro-centrista per la qual els mitjans de comunicació i la cultura de masses ens projecta sobre el món. En aquest cas, parlarem de les “Dues Sessions” (两会, Lianghui) anuals de Xina. Fem un avís per a navegants i introduïm que aquest acte representa una de les principals dates dintre del calendari polític xinés, des de principi de març, es va congregar, la tercera sessió de la XIIa Assemblea Popular Nacional (APN), com a màxim òrgan legislatiu, i XII Comité Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinés (CCPPX), com una mena de càmera alta.
En moments com els actuals, on el lideratge xinés es presenta des del passat octubre com a primera potència mundial[1] (atenent a termes de paritat del poder adquisitiu), resulta més que preocupant la poca profunditat i reflexió amb què es presenten les notícies relacionades amb el gegant xinés. L’esquematització caricaturesca de Xina acaba convertint-se en un conglomerat llunyà de més de 1.300 milions de persones, vivint a una dictadura burocràtica, basada en l’explotació de salaris baixos, la depredació del medi ambient i l’exportació de productes de baixa qualitat. Aquesta visió, simplista, no presenta més que una expressió discursiva unida a la concepció geopolítica dins de l’actual pugna per la supremacia global, és a dir, el discurs nerviosament alarmista de la potència que veu perdre la seua hegemonia.
Si apartem un poc la nostra visió preconcebuda i intentem comprendre el gegant asiàtic, dins del marc de la geopolítica i la realpolitik, podrem descobrir grans canvis respecte ala línia imperant, comprenent les pors i les fòbies quasi mil·lenaristes que entra als europeus en vers aquest tema. Després de les dues sessions podrem veure distints canvis que ens podrien estar advertint d’un canvi dins de la mateixa organització de xina.
Un dels principals punts que podem traure d’aquests simposis són les reformes estructurals dins d’aquest país. Si bé, l’actual president Xi Jinping ja havia anunciat durant el 2012, amb la presa de posició en el partit, aquesta la concepció del “Somni Xinés” (amb clara al·lusió a l’homòleg americà del “american style of life”). Una idea de revitalització marcada per les “quatre feines integrals”[2] que marquen un abans i un després pel que fa a les reformes i el futur de Xina. Els quatre punts es basen en la construcció d’una societat “modestament acomodada”, profunditat de la reforma (entesa com a apertura i innovació), l’avanç de l’estat de dret i el govern disciplinat del patit comunista.
El primer punt, sobre la concepció de la societat “modestament acomodada” o “Xiaokang” (小康社会) aquest terme fa referència a la creació d’una capa mitjana de treballadors assalariats que serien fruit de la repartició de la riquesa social, garantint major qualitat i esperança de vida. Com és ben sabut, Xina parteix d’una economia on la planificació del creixement prové per part de l’estatal i on la participació privada competeix dins d’aquest marc. Per això, resulta realment interessant les mateixes marques i plans que els governs xinesos han creat com a metes progressives i a llarg pla (recalcar el gran paper dels plans quinquennals que continuen marcant l’essència de la planificació econòmica). La més important de totes elles va ser la concepció del 2020 com a data màxima de cara a la modernització i desenvolupament del país i la societat, marcada per doblar el PIB i la renda per capita de cara a obtenir una major qualitat de vida dels seus habitants[3].
Dins d’aquest punt sobre la creació d’una societat benestant, deuríem de situar el nou compromís de protecció del medi ambient. Queda marcat després de les sessions la protecció mediambiental com una de les prioritats per al 2015, i es pot obrir una via de cara a implantació d’un desenvolupament més sostenible. Aquesta voluntat ja ve precedida per la implantació a principis d’any per la llei de protecció ambiental. No obstant això, després de les sessions queda patent el compromís d’una reforma i aplicació més severa de la llei de protecció, a més d’una major implicació de les autoritats locals de cara el control, informació i condemna dels projectes ambientals[4].
Per altra banda, és de les més primordials, la de reformes econòmiques i d’innovació. Un dels principals temes que estaven sobre la taula era la taxa de creixement del 7,4% de l’economia xinesa: La xifra de creixement més baixa en els últims 24 anys. Aquesta xifra va ser elevada com a mostra de la futura decadència que des d’Occident es vaticina a Xina. No obstant això, l’economia xinesa a respost a aquestes xifres amb una visió d’un creixement menor que el primer ministre, Li Keqiang, va qualificar que “responde a nuestra consideración tanto de las necesidades como de las posibilidades, está vinculada con el objetivo de consumar la construcción integral de una sociedad modestamente acomodada, se corresponde con el aumento del volumen global de la economía y se adapta a la exigencia de actualizar su estructura.”[5] Aquest moment obri una etapa autonomenada pel mateix govern com “La nova normalitat”, obri així una etapa històrica que deu estar marcada pels canvis i reformes internes de cara a crear una modernització estable i un camí per a solucionar els problemes socials.
Dins d’aquesta nova concepció de l’economia xinesa va marcada una nova visió que per una part interna intenta cada vegada més apostar per una economia de producció d’alta tecnologia al mateix temps que afavorira una transferència industrial del Sud Est (la zona clàssica del desenvolupament industrial) cap a la zona més central – occidental, on es troben les zones rurals de major pobresa i marginació. I per la part externa, amb una integració regional econòmica renovadora. Ja amb l’aparició del BRICS, com a bloc multipolar, es va encendre la possibilitat de nous projectes que permeteren una col·laboració més intrínseca entre l’Índia, Rússia i Xina. Mostra d’açò, està en el tauler geopolític, amb el projecte del “cinturó econòmic de la nova ruta de la seda i la ruta de seda marítima del segle XXI”[6]. Aquest projecte d’integració eurasiàtica que presentarà una unió de Xina amb l’Àsia central, Orient mitjà per a finalitzar en l’Europa oriental mitjançant ports, trens d’alta velocitat, oleoductes i rutes continentals. Aquest projecte implicarà l’aparició d’una àrea econòmica que fonamentarà la relació econòmica entre Xina, Índia i Rússia, a banda d’aliats territorials dintre de les distintes àrees d’influència com Bangladesh i Myanmar[7]. Amb aquesta previsió no és d’estranyar una possible substitució en la priorització de les relacions Europees per altra que afavorisca un bloc econòmic eurasiàtic amb una clara hegemonia per l’antic regne dels Han.
Un altre dels punts principals dins de les quatre feines seria el de l’estat de dret. Si bé, sembla esborrat en el temps les mediatitzades protestes en Hong Kong (un territori que compta amb àmplies llibertats econòmiques i polítiques al ser reconeguda com una “Regió Administrativa Especial”, àmpliament incorporada amb la Concepció “d‘un país, dos sistemes[8]” i amb sufragi universal per al 2017). No obstant això, el Partit Comunista sembla que haja aprés d’aquest incident i és conscient de la instrumentalització d’una demanda àmplia i social amb fins clarament desestabilitzadors. Encara que existeix el referent del projecte ‘”d’avanç integral de l’estat de dret” aprovat l’octubre de l’any passat, les al·lusions de profunditzar el contingut administratiu i regulador de la llei han estat constants dins de les dues sessions. Alhora, s’ha fet patent una intenció creixent dins dels plans d’aportar una major participació, tant de consulta i supervisió democràtica, en el procés polític sota el lideratge del Partit Comunista[9].
Els elements claus de la reforma ens l’aportarien els conceptes de “governar el país d’acord al dret” (依法治国, yifazhiguo) i “L’estat de dret socialista” (社会主义法治 (shehuizhuyifazhi). Sense negar la polèmica i la confrontació entre els models d’estat de dret als quals es fan al·lusions constants, (un conflicte entre els cossos liberal-representatiu contra el popular-consultiu) seria important recuperar la visió de la IVa sessió plenària del 18e Comité Central del Partit Comunista on es reivindica l’estat de dret socialista basat “desde el fortalecimiento de la constitución, la profesionalización de la administración de la justicia, la promoción de la transparencia de asuntos gubernamentales, mecanismos que examinen la legitimidad de la toma de decisiones y la toma de responsabilidades en caso de decisiones erróneos, la promoción de educación jurídica entre la población, el respeto a los derechos humanos en los procesos, entre otros.“[10] No obstant això, deixa clar el paper de “lideratge” del partit, mantenint intacta la seua preponderància per sobre del registre formal de la constitució, condicionada als programes polítics de l’estat. Tanmateix, d’aquesta “immunitat” es preveu la incorporació de major controls i regulacions internament[11], mentre queda a l’aire la futura incorporació d’aquests mecanismes dins de la “carta magna”.
Part d’aquesta visió forma part l’aprovació, durant les dues sessions, de la nova “Llei de Legislació”[12]. Entre les principals reformes introduïdes per aquesta seria l’expansió de capacitat legislatiu local de 49 a 288 en tota Xina. Aquests canvis van presentant un canvi gradual cap a una descentralització que junt amb les “noves àrees de lliure comerç”[13], semblen ser la tònica dominant de cara una major dinamització econòmica-social i d’enfortiment intern.
L’últim dels punts, seria el referent al Partit Comunista i la seua disciplina. Era evident que en els darrers anys el malestar de la població referent al paper del Partit es veia unit a l’increment dels casos de corrupció. De fet, des de la irrupció de Xi Jinping, més de 80 funcionaris ministerials (i jerarquies superiors) han estat sent investigats per corrupció[14]. Per altra part, en un àmbit més local, els distints casos de corrupció entre funcionaris rural semblen mostrar un deteriorament social i econòmic, que basa el seu predomini amb la malversació i apropiació dels recursos populars, com si d’una “acumulació primitiva de capital” es tractés[15]. Davant d’açò, no és estrany la línia aprovada en les dues sessions, refrescant la famosa “línia de masses” del mateix Xi Jinping a final de l’any passat. Una línia ideològica que pretén que els membres del partit reorienten la seua política d’implicació popular, reincorporant la disciplina orgànica, alhora que es recupera l’autocrítica com tradició. Aquest impuls ideològic, junt amb la reforma jurídica abans exposada permet preveure una cacera contra la corrupció, sent un dels mals que ataca l’estabilitat en Xina[16].
A tall de conclusió, després d’analitzar les quatre branques de la planificació xinesa per aquest nou cicle polític podem veure una Xina segura d’ella mateixa. Encara que des dels països europeus pensem en el gegant asiàtic com una barreja de por i estupefacció, no deixa de ser evident que el trasllat de poder global es fa més que evident de cara a l’àrea de l’Àsia del Pacífic. Ja no sols per la immensitat del colós, que amb els peus en terra, comença a preguntar-se amb més insistència pel seu lloc en el món. També pel projecte d’àrea econòmica, destinat a ser “l’altre TTIP”, capaç d’aglutinar a diferents actors territorials de cara a una nova integració regional capaç de confrontar globalment, delimitant el suposat “nou món multipolar”. Xina, es presenta conscient de les seues debilitats, però més segura dels seus punts forts que presenten la gran esperança per a un capitalisme financer incapaç de solucionar la gran recessió Europea. Pot resultar forçós, però és en aquest context on occident no pot trobar-se a si mateixa, en mig d’una crisi humana i de civilització, i on Xina es veu reflectida en ella mateixa. Queden arrere el temps com a soci menor o taller d’Europa. El que podem veure a través de les dues sessions són l’expressió tàcita de la comprensió de les normes que configuren el sistema món i les seues influències. Totes i cada una de les feines integrals analitzades, tenen un ressò intern, demostrant i planificant una via d’estabilitat que avala externament les capacitats i interessos cap a l’hegemonia mundial. No hi ha ningú més conscient que Xina a l’hora de complir aquestes prerrogatives de cara a un “traspàs” de poder efectiu i real. Al final ens queda reflexionar davant de l’evident bloc hegemònic de Xina com un contrapés en l’excés Occidental (o Atlantista). Dins del panorama d’un nou ordre mundial, cada vegada és més necessari preguntar-se d’on podrem situar la iniciativa rupturista i renovadora capaç de fer front l’ordre imperant de la competitivitat i la dictadura del mercat. L’eterna contradicció dialèctica sembla ser l’única realitat.
[1] Barba, Guillermo. “China supera a EU como mayor economía mundial
“http://www.forbes.com.mx/china-supera-ee-uu-como-mayor-economia-mundial/
[2] http://spanish.peopledaily.com.cn/n/2015/0226/c31621-8853891.html
[3] http://www.thechinastory.org/2015/03/rhetoric-and-reality-xi-jinpings-australia-policy/
[4] http://espanol.cntv.cn/2015/03/05/VIDE1425539761166830.shtml
[5] http://www.politica-china.org/nova.php?id=5445&clase=3&lg=gal
[6] http://www.tomdispatch.com/post/175935/tomgram:_pepe_escobar,_eurasian_integration_vs._the_empire_of_chaos/
[7] http://www.rebelion.org/noticia.php?id=196066&titular=%BFa%F1o-de-la-cabra-siglo-del-drag%F3n?-
[8] Un país, dos sistemes. “yì guó liǎng zhì” ( 一国两制): concepte creat per Deng XaoPing, president xinés encarregat de l’obertura econòmica, mitjançat el qual es presentava la possibilitat de la unificació amb Xina de certs territoris com Hong Kong, Macao i Taiwan. La idea era la creació de àrees econòmiques especials, respectant independència econòmica i política. https://www.marxists.org/espanol/deng/1984/junio22.htm
[9] http://www.politica-china.org/nova.php?id=5467&clase=2&lg=gal
[10] Juarez, Beatriz. “¿Estado de derecho liberal o socialista? Perspectivas desde la teoría socialista y del Partido Comunista de China”. UNAM. Mexico. http://www.politica-china.org/imxd/noticias/doc/1425150535Beatriz_Juarez_Aguilar.pdf
[11] http://cpc.people.com.cn/n/2014/1023/c64094-25896724.html
[12] http://www.politica-china.org/nova.php?id=5472&clase=2&lg=gal
[13] http://spanish.peopledaily.com.cn/n/2015/0306/c31621-8858406.html
[14] http://espanol.cntv.cn/2015/03/02/ARTI1425265373087402.shtml
[15] Meisner, Maurice. “¿Que capitalismo es el chino?” Le monde Diplomatic (ed: Cono Sur)http://www.rebelion.org/noticia.php?id=178411
[16] http://espanol.cntv.cn/2014/10/15/ARTI1413361539753919.shtml
Foto: http://espanol.cntv.cn/
